Hamas, 19 anys de resistència
El moviment islamista palestí va néixer als anys 70 com una branca dels Germans Musulmans i va créixer a través d'una campanya benèfica i caritativa gràcies, en part, al suport secret del govern israelià, que mirava llavors de frenar la creixent influència de l'OAP d'Arafat. L'esclat de la primera Intifada el 87, però, va portar a fundar Hamas com un moviment de resistència, amb dos objectius: a curt termini, l'expulsió d'Israel dels territoris ocupats i, a llarg termini, la destrucció d'Israel i la creació d'un estat islàmic a tot Palestina.
Des de llavors, l'organització islàmica ha treballat en dues grans àrees d'acció: la social, que li ha valgut la imatge d'honestitat i eficàcia, i la militar, a partir d'atemptats suïcides i altres atacs armats. Israel hi va respondre amb l'assassinat dels seus principals lídes, entre ells el xeic Yassin i el seu successor.
La popularitat de Hamas entre els palestins va començar a augmentar arran del fracàs dels acords d'autonomia d'Oslo. La seva irrupció en la vida política, però, l'ha forçat a dotar-se d'un cert pragmatisme. Dos exemples: el seu programa electoral no feia al·lusió a la destrucció d'Israel, i alguns dels seus membres no han descartat mantenir converses amb l'etern enemic. Un canvi d'actitud que molts veuen com un primer pas cap al reconeixement implícit dels acords d'Oslo i l'acceptació del dret d'Israel a existir.
