Haidar: "És el règim marroquí qui ha de demanar perdó"
Aminatu Haidar ha carregat contra el règim marroquí i ha afirmat que no és pas ella qui ha de demanar perdó al rei, sinó que és el règim marroquí qui ha de demanar perdó a les víctimes. Han estat les primeres declaracions de Haidar en primícia a TV3 des de casa seva, a Al-Aaiun. "Jo mai demanaré perdó al rei ni a ningú altre, perquè jo no sóc culpable ni criminal. Aleshores, el culpable és el règim marroquí i és ell qui ha de demanar perdó", ha dit una Haidar que lluny de mossegar-se la llengua s'ha mostrat clara i contundent. Des de cada seva, Haidar ha criticat la posició dels governs espanyol i marroquí en tota aquesta crisi i ha conclòs: "Jo estic esperant el perdó del rei a totes les víctimes d'empresonament, de tortures, de desaparició forçosa".
Haidar ha dit que "continuaré la meva lluita, això és segur", però ha matisat que ara necessita "com a mínim dos mesos per recuperar les forces". Haidar ha reconegut que després de la vaga de fam "tinc les defenses molt baixes i la tensió molt baixa". "Fa molt de temps que no veig els meus fills i ara necessito dos mesos", ha explicat al corresponsal de TV3 Medir Plandolit.
Aquestes han estat les primeres declaracions d'Aminatu Haidar en arribar a Al-Aaiun després que aquesta nit ha estat traslladada a casa des de Lanzarote amb un avió medicalitzat.
L'activista saharaui ha carregat durament contra els governs marroquí i espanyol malgrat la intenció del govern del Marroc de silenciar el retorn de Haidar.
32 dies sense menjar
El 13 de novembre, Haidar era detinguda a Al-Aaiun, procedent de Nova York, per negar-se a reconèixer que tenia la nacionalitat marroquina. Després de 24 hores arrestada, el Marroc la va expulsar a Lanzarote, on la policia espanyola la va deixar entrar sense passaport, fet que després li impediria agafar cap més avió per tornar al Sàhara Occidental.
Davant la impossibilitat de marxar, el 16 de novembre Haidar es va declarar en vaga de fam, protesta que s'ha allargat durant 32 dies. En aquest temps, l'activista sahrauí ha rebut el suport de nombroses personalitats, especialment del món de la cultura. El 4 de desembre el Marroc va autoritzar Haidar a tornar a Al-Aaiun, però al final Rabat es va fer enrere. Tot i això, la voluntat de l'activista no va decaure. Tot i el seu deteriorament físic, Haidar va continuar la vaga de fam.
A mesura que passaven els dies, les crides per desbloquejar el conflicte augmentaven. L'ONU i la Unió Europea reclamaven una solució mentre que, a Espanya, el govern descartava la mediació del rei Joan Carles. Els contactes diplomàtics, però, es van intensificar a començaments d'aquesta setmana i finalment el cas s'ha pogut resoldre.
Aquestes han estat les primeres declaracions d'Aminatu Haidar en arribar a Al-Aaiun després que aquesta nit ha estat traslladada a casa des de Lanzarote amb un avió medicalitzat.
L'activista saharaui ha carregat durament contra els governs marroquí i espanyol malgrat la intenció del govern del Marroc de silenciar el retorn de Haidar.
32 dies sense menjar
El 13 de novembre, Haidar era detinguda a Al-Aaiun, procedent de Nova York, per negar-se a reconèixer que tenia la nacionalitat marroquina. Després de 24 hores arrestada, el Marroc la va expulsar a Lanzarote, on la policia espanyola la va deixar entrar sense passaport, fet que després li impediria agafar cap més avió per tornar al Sàhara Occidental.
Davant la impossibilitat de marxar, el 16 de novembre Haidar es va declarar en vaga de fam, protesta que s'ha allargat durant 32 dies. En aquest temps, l'activista sahrauí ha rebut el suport de nombroses personalitats, especialment del món de la cultura. El 4 de desembre el Marroc va autoritzar Haidar a tornar a Al-Aaiun, però al final Rabat es va fer enrere. Tot i això, la voluntat de l'activista no va decaure. Tot i el seu deteriorament físic, Haidar va continuar la vaga de fam.
A mesura que passaven els dies, les crides per desbloquejar el conflicte augmentaven. L'ONU i la Unió Europea reclamaven una solució mentre que, a Espanya, el govern descartava la mediació del rei Joan Carles. Els contactes diplomàtics, però, es van intensificar a començaments d'aquesta setmana i finalment el cas s'ha pogut resoldre.
