Grècia dispara a l'aigua per frenar migrants després de suspendre el dret d'asil

Es multipliquen els atacs xenòfobs contra els migrants, les ONG i els periodistes

RedaccióActualitzat

Guardacostes grecs disparant a l'aigua per intimidar migrants que intenten arribar a la costa en una llanxa. Són imatges d'aquest dilluns que mostren la contundència del govern de Grècia contra els migrants que volen arribar a Europa des de Turquia.

Els guardacostes també han fet maniobres brusques en el que sembla un intent per dissuadir els migrants de continuar endavant i per fer-los girar cua i tornar cap a la costa turca.

 

 

Aquest cap de setmana, el govern de Grècia ja havia assegurat que l'arribada de migrants propiciada per "l'obertura de portes" de Turquia suposa una "amenaça activa, seriosa i greu per a la seguretat nacional". Són paraules del portaveu del govern, Stelios Petsas:

"Sota les condicions actuals, la situació és una amenaça activa, seriosa, greu i asimètrica per a la seguretat nacional del país".


Aquesta situació ha portat el govern grec a convocar un gabinet de crisi que ha adoptat dues mesures dràstiques i inèdites: que Grècia suspèn temporalment el dret d'asil i que les persones que entrin il·legalment seran retornades als països d'origen.

"El Consell Nacional de Seguretat, reunit avui, ha decidit (...) la suspensió temporal de totes les sol·licituds d'asil durant un mes per a tots aquells que entrin al país il·legalment [i també] el retorn immediat al seu país d'origen -quan sigui possible- d'aquells que entrin al país il·legalment."


Diverses veus ja han alertat sobre la gravetat d'aquestes decisions, que violen les convencions de Ginebra.

 

Migrants que volen entrar a Grècia per Kastaniés esperen al costat turc de la frontera (Reuters / Alexandros Avramidis)


Petsas també ha anunciat que "s'ha augmentat fins al nivell més alt la vigilància de les fronteres orientals terrestres i marítimes per part de l'exèrcit i les forces de seguretat per impedir les entrades il·legals al país".


Dues víctimes mortals

Aquest dilluns, la contundència de les forces gregues a la frontera terrestre ha causat una primera víctima mortal: un migrant sirià que havia sobreviscut nou anys a la guerra del seu país i ha perdut la vida en territori turc, mirant d'entrar a Grècia, a causa de la intervenció de la policia grega.

Aquest cap de setmana, migrants havien denunciat que la policia grega els havia pres les pertinences que duien al damunt i els havien retornat al costat turc de la frontera.

 

Forces de seguretat gregues reforcen la tanca fronterera amb Turquia (Reuters / Alexandros Avramidis)


L'altra víctima mortal ha estat un nen. Ha mort intentant arribar a Grècia per mar. Els fets han passat quan l'embarcació on viatjava ha bolcat davant la costa de l'illa de Lesbos.

Segons la guàrdia costanera grega, han estat els mateixos migrants els que han fet bolcar l'embarcació. Seria una pràctica recomanada pels traficants per forçar el rescat.

 

Migrants a la riba turca del riu Evros, a la frontera amb Grècia (Reuters / Marko Djurica)


La guàrdia costanera ha pogut rescatar els 48 integrants de l'embarcació excepte un nen, que ha ingressat cadàver a l'hospital al qual ha estat traslladat. 

Aquesta és la primera mort de què s'ha tingut notícia des que aquest cap de setmana hi ha hagut un nou flux de migrants cap a Europa des de Turquia.


Tensió a Lesbos

A l'illa de Lesbos, precisament, la tensió pels fluxos migratoris s'ha traduït en l'acció d'un grup de veïns, que s'han situat aquest diumenge a la costa per impedir el desembarcament dels ocupants d'un bot pneumàtic.

A l'embarcació hi havia una trentena de persones, entre les quals mitja dotzena de dones i una desena de nens, alguns dels quals petits.

La solidaritat dels habitants de l'illa amb els migrants, que va fer la volta al món arran de l'onada migratòria del 2015, s'ha convertit ara en hostilitat, atiada per l'extrema dreta.

Els migrants han estat rebuts amb crits de "Per què heu vingut?" i "Torneu a Turquia!"

Alguna persona, fins i tot, ha utilitzat un pal per allunyar l'embarcació del moll quan s'hi acostava. 

 

Un nen afganès plora, poc després d'arribar a l'illa grega de Lesbos travessant el mar Egeu (Reuters / Alkis Konstantinidis)


Agressions a periodistes

Al mateix lloc, uns metres enllà, un grup de persones ha agredit físicament un periodista estranger, tirant-lo a terra i donant-li puntades de peu, i ha llançat a l'aigua la seva càmera fotogràfica.

Segons la guàrdia costanera grega, unes 300 persones han arribat aquest diumenge a Lesbos, i un nombre semblant ha fet terra a Quios i Samos, dues altres illes gregues també pròximes a la costa turca.

La previsió de la policia grega, a més, és que l'arribada de migrants augmentarà, segons declaracions a la cadena de televisió Skai. 

"S'espera que els fluxos augmentin dramàticament en els pròxims dies. Quan els migrants concentrats a Evros s'adonin que no poden entrar al país per la frontera terrestre, ho intentaran per mar."


El periodista basc Hibai Arbide, que és a Lesbos, ha explicat al programa "Els matins" de TV3 la violència que s'ha viscut aquest cap de setmana a l'illa. "Una violència que no s'havia vist mai", ha afirmat.
 

 

Agressions a ONG

Encara a Lesbos, aquesta nit un grup de residents de l'illa han calat foc a un antic centre d'immigrants de l'ACNUR, l'agència per als refugiats de les Nacions Unides, que estava en desús.

Aquestes persones també s'han enfrontat a treballadors d'ONG que treballen amb migrants.

 

Manifestació de migrants a Lesbos, a prop del camp de Moria (Reuters / Elias Marcou)


L'ONG basca Zaporeak ha denunciat aquest diumenge agressions per part d'un grup de "feixistes" a integrants de l'entitat que són a Lesbos i tornaven de repartir aliments a migrants. També ha resultat danyada la furgoneta en què es desplaçaven.

Els agressors eren persones que participaven en una manifestació, a la ciutat de Mitilini, contra la presència de migrants.

Arbide ha alertat que aquestes agressions busquen deixar desassistits els migrants que malviuen als camps de refugiats.

 

 

Enfrontaments a la frontera terrestre

A terra ferma, en el punt fronterer de Kastaniés, entre Grècia i Turquia, hi ha hagut enfrontaments tot el cap de setmana entre les forces de seguretat gregues i els migrants que miraven d'entrar, aprofitant que el govern turc "ha obert les portes" per pressionar la Unió Europea.

Es calcula que dissabte van arribar a la frontera grega unes 10.000 persones, segons la policia fronterera, que assegura que va impedir que n'entressin unes 5.500.

Diumenge, el govern turc ha dit que es van concentrar al costat turc de la frontera unes 3.000 persones, però l'Organització Internacional per a les Migracions (IOM) calcula que van ser unes 13.000.

 

Pas fronterer de Kastaniés, entre Grècia i Turquia, vist des del costat turc (Reuters / Huseyin Aldemir)


Per mirar de dissuadir els migrants, el govern grec ha enviat missatges SMS als telèfons estrangers de la zona de la frontera amb Turquia advertint-los que l'obertura de fronteres era una "notícia falsa" i explicant que "està intensificant les mesures" de seguretat.

"Grècia està intensificant les mesures per salvaguardar les seves fronteres al màxim nivell. No intenteu travessar il·legalment la frontera grega."


Grècia acusa Turquia

El govern grec no ha dubtat a acusar el govern turc, presidit per Recep Tayyip Erdogan, de la crisi migratòria que ha tornat a esclatar a les seves fronteres.

"Durant els últims dies, Grècia és pressionada per un abrupte, organitzat i coordinat moviment de població cap a les fronteres terrestres i marítimes. Aquest moviment és guiat i promogut per Turquia."


Turquia, que acull tres milions de refugiats sirians i afganesos, acusa la Unió Europea d'incomplir l'acord signat el 2016, vist pels analistes com una "externalització" de la gestió dels fluxos migratoris cap a Europa.

Una externalització que donava a Erdogan una eina de pressió contra la UE, que ara ha utilitzat per buscar el suport a la guerra de Síria, on ha topat amb Rússia, l'altra potència a la regió.

Petsas ha recordat el compromís adquirit per Turquia i l'ha acusada de violar "les obligacions derivades de la declaració conjunta entre la UE i Turquia". 

El Ministeri d'Exteriors grec ha acusat Turquia d'engegar una "campanya de desinformació" sobre les fronteres i de donar xifres "falses i enganyoses" sobre el nombre de migrants.

És la resposta a les declaracions del ministre turc de l'Interior, Süleyman Soylu, que ha afirmat que unes 76.000 persones han sortit de Turquia cap a Grècia.

 

Migrants en territori turc, a prop de la frontera amb Grècia (Reuters / Umit Bektas)


L'entitat humanitària turca UMHD, que treballa amb els refugiats, també qüestiona aquesta xifra i parla d'unes 30.000 persones.

L'alcalde de Kastaniés, Stavros Tsiamalidis, ha acusat les autoritats turques d'ajudar directament els migrants a arribar a Grècia. En declaracions a la televisió Skai ha assegurat que policies turcs han tallat la tanca de la frontera.

"Els immigrants han tingut una gran ajuda del costat turc. Ahir, una patrulla amb unes tenalles a la mà va tallar el filferro de la tanca per ajudar els immigrants a entrar al territori grec. Per descomptat, la nostra patrulla ho va impedir i la tanca va ser restaurada."


La UE recorda el compromís de Turquia

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha reconegut aquest dilluns que la pressió dels refugiats posa en dificultats Turquia, però ha deixat clar que no creu que la solució sigui deixar-los passar cap a Grècia.

Ha recordat que el govern turc té un acord econòmic amb la Unió Europea per contenir els refugiats i que l'acord està vigent.

Els 27, de tota manera, no han dit que el govern turc hagi trencat l'acord, ni han anunciat cap mesura contra Turquia. Es limiten a assegurar que estan en permanent contacte amb les autoritats turques.


Cop d'efecte a la frontera

Aquestes paraules no han frenat les crítiques que està rebent la Unió Europea per falta d'acció en aquesta nova crisi migratòria.

Potser per això, les institucions europees han decidit donar un cop d'efecte: aquest dimarts, les tres màximes autoritats de la Unió, els presidents de la Comissió, del Parlament i del Consell, aniran personalment a la frontera grega amb Turquia per demostrar que es tracta d'una crisi europea i que fan costat al govern grec.

Serà una foto amb valor polític, però a nivell pràctic la resposta es limita de moment a proporcionar a Grècia més suport humà i material a través de l'agència europea Frontex, que es dedica al control de les fronteres.

El suport al govern grec és absolut ara mateix i des d'aquí tampoc es qüestiona la decisió de suspendre el dret a demanar asil dels refugiats que arribin aquest març.

Davant d'aquesta situació, a més, l'alt representant exterior de la UE, Josep Borrell, ha convocat una reunió extraordinària dels ministres d'Exteriors dels 27 que encara no té data, però s'ha de fer aquesta mateixa setmana. Una reunió demanada pel govern grec.

ARXIVAT A:
Migracions
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut