Girona engega un pla bianual per substituir 400 arbres de la ciutat que han mort o bé estan malalts
Girona engega un pla bianual per substituir 400 arbres de la ciutat que han mort o bé estan malalts

Girona engega un pla bianual per substituir 400 arbres de la ciutat que han mort o bé estan malalts

Operaris talant els dinou til·lers de la Rambla que estaven malalts que se substituiran per exemplars sans. Fotografia del 10 d'abril del 2018 (Horitzontal)
Operaris talant els dinou til·lers de la Rambla que estaven malalts que se substituiran per exemplars sans. Fotografia del 10 d'abril del 2018 (Horitzontal)

ACN Girona.-L'Ajuntament de Girona ha engegat un pla per substituir 400 arbres de la ciutat que han mort o bé estan malalts. Són tots aquells que tenen gran part del tronc i les branques podrides (i que, per tant, representen un perill) o bé aquells altres que, directament, ja s'han assecat. Els arbres afectats -molts d'ells, til·lers i castanyers- s'aniran talant i replantant entre aquest any i el vinent. En paral·lel, segons ha destacat el vicealcalde i regidor de Sostenibilitat i Medi Ambient, Eduard Berloso, durant el 2017 el consistori ha plantat 295 exemplars en escocells buits de la ciutat i també s'ha engegat un altre pla -aquest, fins al 2021- per eradicar la flora exòtica invasora que ha proliferat en diferents espais. Per combatre les plagues, l'Ajuntament de Girona ha estès la lluita biològica a més carrers de la trama urbana i també ha aconseguit una efectivitat "d'entre el 90 i el 100%" en la lluita contra la processionària del pi (una eruga que provoca molèsties a la ciutadania i als animals).

El vicealcalde de Medi Ambient i Sostenibilitat ha volgut subratllar que quan l'Ajuntament tala un arbre ho fa perquè hi ha un motiu al darrere. Bé sigui perquè està malalt -com els til·lers de la Rambla- bé sigui perquè quan fa anys es va plantar "no es va tenir en compte que la tipologia de l'arbre o el lloc fossin els més adequats". I això, si l'arbre s'acaba fent molt frondós o les arrels esquerden la vorera, pot generar problemes.Eduard Berloso ha explicat que, aquests darrers anys, el consistori ha anat replantant arbres a tots aquells escocells que estaven buits. Arreu de la ciutat, se'n van quantificar més de 800. Al 2016, els operaris van plantar-hi 322 exemplars. L'any passat, van ser-ne 295. I ara, aquest 2018, l'Ajuntament acabarà de completar el mapa plantant 221 arbres a tots aquells on encara només hi ha terra.En paral·lel, el consistori ha engegat un pla bianual per substituir tots aquells arbres que han mort o bé estan malalts. Des dels serveis tècnics de Paisatge i Biodiversitat s'ha detectat que arreu de la ciutat hi ha fins a 400 exemplars que es troben en mal estat i que poden ser perillosos (perquè es poden esqueixar o bé les branques poden caure al carrer).Es tracta d'arbres que tenen fongs que els han podrit per dins, que estan mig morts o bé, directament, ja que ja s'han assecat. Sobretot, aurons, til·lers i castanyers. Segons ha precisat Eduard Berloso, durant els propers mesos els operaris els aniran talant per substituir-los i plantar-ne de nous.S'estén la lluita biològicaDurant el 2017, l'Ajuntament de Girona també ha estès la lluita biològica per combatre plagues a l'arbrat de la ciutat. En total, s'han alliberat insectes -sobretot, per combatre el pugó- arreu dels barris de Sant Narcís, Pont Major, el Mercadal, Fontajau, Pedret, Santa Eugènia, el Barri Vell, l'Eixample, Palau, Can Gibert del Pla, Taialà-Germans Sàbat i Montilivi. En conjunt, s'han tractat més de 3.200 arbres.A més, l'Ajuntament també subratlla que ha aconseguit eradicar gairebé del tot -amb una efectivitat "d'entre el 90 i el 100%"- aquells arbres afectats per la processionària del pi que s'han tractat. Ho ha fet combinant tres mètodes, en funció de si la processionària era una eruga o bé ja s'havia convertit en papallona. D'entrada, s'han instal·lat caixes niu per a ratpenats o mallerengues (que es mengen les erugues). Un cop es detectava que la processionària ja s'havia convertit en papallona, els tècnics posaven paranys amb feromones per atraure els mascles (i així, impedir l'aparellament). Per últim, un cop les erugues eren petites i començaven a formar les característiques bosses a les capçades, només en aquests casos es feien servir fitosanitaris.Eradicar flora exòticaEn paral·lel a la lluita contra les plagues i a la substitució de l'arbrat malalt o mort, l'Ajuntament de Girona també ha engegat un pla per eradicar aquelles espècies vegetals invasores. S'estendrà fins al 2021 i s'hi destinaran gairebé 111.400 euros.El regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, ha explicat que arrencar aquelles plantes exòtiques també s'engloba dins "l'estratègia de renaturalització dels rius" (perquè algunes creixen a les seves lleres). Per últim, Sastre ha volgut subratllar les actuacions que s'han fet des de l'Ajuntament de Girona per obrir franges de protecció si es declara un incendi forestal. Durant el 2017 se n'han obert al llarg de 10,7 hectàrees a la Font de la Pólvora, Montjuïc i Taialà.

Anar al contingut