George Bush promet lluitar per la llibertat arreu del món després de jurar el seu segon mandat

El gran dia de George Bush ha comencat amb un ofici religiós privat a l'església de Sant Joan. D'aquí, la comitiva ha enfilat cap al Capitoli, mentre els convidats, entre ells els expresidents Carter, Bush pare i Bill Clinton, anaven prenent posicions per a la cerimònia de jurament. El primer a jurar el càrrec ha estat el vicepresident, Dick Cheney. A continuació, i davant del president del Tribunal Suprem, ho ha fet George Bush, que, en el discurs inaugural, ha promès tancar les ferides produïdes per la invasió de l'Iraq, tant a l'interior dels Estats Units com entre els països aliats. Bush ha desgranat el que serà la legislatura, que tindrà com a eix escampar la llibertat per altres llocs del planeta. Segons Bush, aquesta és la garantia de la seguretat als EUA. Bush ha comparat la lluita contra el terrorisme amb la lluita contra el comunisme, i ha insistit a impulsar la democràcia al món, especialment al Pròxim Orient. Bush ha dit que el principal objectiu del seu govern és lluitar contra la tirania per tal d'aconseguir un món on regni la llibertat i aquesta arribi totalment als Estats Units. "La llibertat del nostre país depèn cada vegada més de la d'altres països", ha dit Bush, "especialment on ara regnen la rancúnia i la ràbia contra nosaltres". Una paraula, llibertat, que ha marcat tot el discurs. Sobre la política interna, Bush hi ha passat de puntetes. Segons les últimes enquestes, Bush té, en obrir el segon mandat, amb prou feines el suport del 50% dels nord-americans. Un suport deu punts més baix que el que tenien Bill Clinton i Ronald Reagan en els seus segons mandats. Aquest ha estat l'acte central de la cerimònia, que s'ha celebrat a Washington davant d'unes 750.000 persones. Es calcula que l'acte ha tingut un cost d'uns 40 milions de dòlars. Milers de persones han protestat contra la guerra i contra Bush Mentre Bush pronunciava el seu discurs, la policia s'ha afanyat a retirar una pancarta que un jove intentava mostrar contra la guerra. No era una protesta aïllada, perquè grups antiguerra s'han concentrat des de diferents punts de la ciutat per participar en una desfilada per mostrar el seu desacord amb la política exterior de Bush. I ho han fet posant-se d'esquena quan el president hi passava pel davant. Les fortes mesures de seguretat han controlat que no hi hagués aldarulls. Gent de tota mena vinguda d'arreu del món ha protestat per les vides perdudes a l'Iraq i el desorbitat cost de la cerimònia de jurament del càrrec. Alguns manifestants han denunciat, amb fèretres que simbolitzaven els soldats morts a l'Iraq, els caòtics resultats d'una invasió unilateral. L'Iraq i la reforma de les pensions, els temes clau El segon mandat estarà marcat per dos grans temes: l'Iraq i la reforma de les pensions. Pel que fa al vesper de l'Iraq, l'administració nord-americana espera poder començar a reduir-hi les tropes aquest any, objectiu difícil. La solució seria una major implicació d'altres països. La prioritat de Bush seguirà sent la lluita contra el terrorisme, però amb més diplomàcia, que podria donar fruits al Pròxim Orient o a l'Iran. Els neoconservadors donen pas als realistes. En clau interna, la imminent jubilació de la generació del "baby boom" fa insostenible l'actual sistema de pensions. Bush aposta per privatitzar-les parcialment. En el nou govern repeteixen els pesos pesants: Dick Cheney, el vicepresident, seguirà movent els fils des de l'ombra. Donald Rumsfeld, el secretari de Defensa, seguirà al càrrec malgrat tots els errors que s'han comès a l'Iraq. El seu cessament hauria significat reconèixer errors, cosa que no s'ha fet en cap moment. Condoleezza Rice ocuparà la cartera d'Exteriors. Tampoc ella ha assumit errors com a consellera de Seguretat Nacional. Serà l'encarregada de recuperar les relacions amb els aliats.