García-Castellón carrega contra Suïssa pel cas Tsunami i apunta a Bolaños per la filtració

El jutge de l'Audiència Nacional diu a Suïssa que és inadmissible la resposta a les seves peticions i assenyala que es va filtrar a través del Ministeri de Justícia

Actualitzat

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha respost aquest dimecres a Suïssa que no es pot negar a col·laborar amb ell en el cas Tsunami. Ho fa en una interlocutòria contundent on demana a les autoritats suïsses una reunió urgent.

García-Castellón també ha anunciat que obre diligències per aclarir un possible delicte de revelació de secrets per la difusió de la resposta de les autoritats suïsses, que va arribar a través del Ministeri de Justícia

El jutge demana en la interlocutòria d'aquest dimecres que les properes comunicacions deixin de fer-se a través del ministeri encapçalat per Félix Bolaños i es facin des d'Eurojust, l'organisme que coordina la justícia dels diferents estats europeus:

"Hem de participar a les autoritats suïsses l'oportunitat de realitzar les comunicacions a través d'Eurojust, per poder dotar la reunió de la coordinació, la formalitat i l'agilitat necessàries, evitant la participació de l'autoritat central espanyola (el Ministeri de Justícia) per a una qüestió de naturalesa estrictament judicial."


Els tractats internacionals i els casos de terrorisme

El jutge de l'Audiència Nacional assegura que els tractats internacionals subscrits pels dos països impedeixen a Suïssa rebutjar la seva petició per motius polítics en una causa qualificada de terrorisme.

Segons García-Castellón, Suïssa estaria obligada per la qualificació de delicte de terrorisme de la causa, que és precisament el que li qüestiona la resposta de la justícia suïssa: que considera que no té prou base.

La resposta del jutge del cas Tsunami arriba l'endemà que se sabés que l'Oficina Federal de Justícia de Suïssa es va negar a revelar-li l'adreça de Marta Rovira i les dades d'un compte bancari, informació que va publicar el diari El País.

El jutge insisteix a demanar l'adreça de Rovira, nega que ho hagués d'haver fet per via policial, com li va suggerir la resposta suïssa, i aprofita per fer referència al que considera un "evident menyspreu" de la secretària general d'ERC envers el sistema judicial espanyol:

"El seu evident menyspreu pel procediment judicial es constata quan va facilitar com a domicili personal la seu d'un partit polític a Barcelona, obviant qualsevol informació sobre el lloc on viu de debò, tot i que és notori que resideix a Suïssa."


Peticions "inadmissibles" sobre la llei d'amnistia

El magistrat es mostra indignat pel fet que Suïssa li demani explicacions i detalls sobre la llei d'amnistia i els efectes que pot tenir en els investigats per Tsunami Democràtic, que insisteix a qualificar sense matisos d'"organització o grup terrorista".

Assegura que és una resposta "inadmissible", incoherent i que podria tenir un rerefons polític, perquè demana per una qüestió política i alhora insinua que el magistrat té intencions polítiques.

El jutge assegura a les autoritats judicials de Suïssa que "a Espanya i a la UE existeix separació de poders":

"Aquest magistrat desconeix qualsevol qüestió relativa a la llei citada en la comunicació i tampoc entén quin interès pot tenir, per a qui atén a una petició de naturalesa jurisdiccional, interrogar sobre una hipotètica llei no aprovada."

La Fiscalia del Suprem diu que Puigdemont liderava Tsunami

Coincidint amb aquesta resposta de García-Castellón a Suïssa, aquest dimarts també s'han sabut els arguments dels fiscals del Tribunal Suprem que demanen investigar Tsunami per terrorisme, un document que el jutge ja ha acordat remetre a Suïssa.

El ponent del dictamen és Fidel Cadena, un dels fiscals que van participar en el judici del procés, i ha assenyalat Carles Puigdemont com a líder de Tsunami Democràtic.

No s'ha quedat aquí: seguint les tesis de García-Castellón, també ha qualificat aquesta organització de grup criminal de naturalesa terrorista.

Puigdemont ha dit a Twitter/X que és una acusació basada en "informació policial delirant i manipulada" i que sembla que els fiscals l'estan fent servir amb "un propòsit purament polític":

"No tinc cap dubte que entre jutges, fiscals, policies i determinats polítics i mitjans abunden els artificiers de l'Estat de dret, que creuen que qualsevol mitjà és lícit per defensar Espanya."

Marchena, contra la fragmentació territorial del poder judicial

I també aquest mateix dimecres el jutge que va presidir el judici del procés, Manuel Marchena, ha reclamat que no es responsabilitzi els vocals del Consell General del Poder Judicial del bloqueig que pateix:

"Soscavar el poder judicial ens portaria a unes conseqüències encara impensables."

Segons Marchena, "no hi ha altres responsables que els que s'han de posar d'acord" per renovar aquest organisme i s'ha mostrat contrari a resoldre el bloqueig "fragmentant territorialment el poder judicial":

"Seria un salt al buit fragmentar el poder judicial, fer un mosaic territorial que distribuís funcionalment el que els constituents van voler que fos un únic poder judicial."

El president de la sala segona del Tribunal Suprem Manuel Marchena, aquest dimecres a Madrid (EFE)

Marchena ho ha dit en un esmorzar amb la premsa a Madrid en el qual ha presentat al president del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte, que també ha aprofitat per ficar cullerada en defensa de García-Castellón.

Guilarte ha suggerit que Suïssa no li ha donat la informació que demanava perquè en el seu moment Espanya no va extradir Hervé Falciani, l'enginyer que va divulgar una llista de 130.000 possibles evasors fiscals amb diners a Ginebra:

"El cas Falciani, es deia Falciani, crec, com que no el vam enviar a Suïssa, doncs nosaltres tampoc enviem... no deixem que ens enviïn res. No en tinc ni idea, Suïssa és un país que no està a la Unió Europea, bé, cadascú va buscant els llocs que li siguin més proclius..."

 

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut