ANÀLISI

Frenar la sisena extinció massiva d'espècies, objectiu de la ciència el 2022

La crisi de biodiversitat s'equipara aquest 2022 a la crisi climàtica en l'agenda de reptes globals

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto46

Jordi Vilardell Gómez

Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat

@JordiVilardell
Actualitzat
TEMA:
Biodiversitat

La biodiversitat s'incorporarà amb força a l'agenda global, a un nivell similar al de l'emergència climàtica. Les dues crisis, climàtica i de biodiversitat, es realimenten mútuament: l'escalfament global degrada els ecosistemes i la pèrdua d'ecosistemes resta capacitat de refredament al planeta.

L'objectiu de la ciència i de l'ONU és aconseguir un acord global per frenar la sisena extinció massiva d'espècies.


Febrer i març: informes de síntesi de la ciència del clima

El grup d'especialistes climàtics de l'ONU, l'IPCC, elabora els informes científics de referència sobre escalfament global. Cada 6-7 anys actualitza l'anàlisi global, amb tot el coneixement disponible sobre el que hi ha gran consens científic. El 2021-2022 revisa els informes del 2013-2014.

El febrer del 2022 actualitzarà l'informe sobre impactes previstos i adaptació, i el març el de mitigació (com reduir les emissions).

L'agost del 2021 ja es va actualitzar l'informe sobre les bases físiques de l'escalfament; el van fer 750 científics, sintetitzant en 4.000 pàgines el coneixement disponible, a partir de 14.000 estudis previs.

Se'ns dubte els nous informes documentaran amb més detall la gravetat creixent de l'emergència climàtica.


Hivern? Primavera? Grup de treball sinó-nord-americà

Els Estats Units i la Xina van acordar el novembre establir un grup de treball per accelerar la transició a un model socioeconòmic sense emissions. El grup es reunirà periòdicament, per millorar les accions concretes, per aquesta mateixa dècada, i hauria d'estar operatiu en els primers mesos del 2022.

La intenció són els intercanvis tècnics i polítics continuats, amb experts governamentals i no governamentals, governs locals, empreses, acadèmics i altres experts.

Abril i maig... biodiversitat!

La ciència documenta que la 6a extinció massiva d'espècies està en marxa, a causa de les activitats humanes. La 5a extinció va acabar amb els dinosaures, i la 6a va molt més de pressa. El risc és que la xarxa de la vida es trenqui fins al punt d'un col·lapse en cascada.

Per afrontar la crisi de biodiversitat, la comunitat científica i l'ONU promouen un Acord Global per la Natura (Global Deal for Nature-GDN), similar a l'acord pel clima de París. L'objectiu és que pel 2030 un 30% de la superfície planetària (continents i oceans) estigui fermament protegida, per possibilitar la continuació de la vida salvatge.

La proposta es debatrà en la Conferència Sobre Diversitat Biològica de l'ONU, que es farà a Kunming, Xina, del 25 d'abril al 8 de maig del 2022  

Els científics demanen que un altre 20% addicional es designi com a "zones d'estabilització climàtica", però aquest objectiu hauria quedat aparcat de l'agenda de l'ONU: ja que la dècada passada no es va assolir cap dels objectius de biodiversitat acordats pels estats el 2010, i va ser la segona dècada consecutiva que els estats no van assolir cap dels objectius.


Juny i juliol: oceans

Els oceans produeixen el 50% de l'oxigen, proporcionen aliments a milions de persones i són embornal de carboni i de calor, cosa que alenteix l'escalfament global. Actualment absorbeixen un escalfen equivalent a l'energia de 5 bombes atòmiques d'Hiroshima per segon.

El 96% dels oceans s'estan degradant ràpidament, per contaminació, pesca industrial i mineria dels fons marins. Només un 3'5% dels oceans estan protegits.

Balenes a l'oceà
Els oceans de la Terra estan amenaçats per residus i vessaments (Pexels)

Per promoure la gestió dels oceans amb base científica, l'ONU organitza la Conferencia Mundial Sobre els Oceans, que es farà a Lisboa, Portugal, del 27 de juny a l'1 juliol del 2022.


Juny a Setembre: onades de calor i incendis a l'hemisferi nord

L'estiu del 2022 es podria repetir el que es va viure l'estiu del 2021: onades de calor extremes al Canadà, els Estats Units, a Sibèria i a la Mediterrània; incendis extrems a Califòrnia, a Sibèria i a la Mediterrània; inundacions extremes a Centreeuropa, a la Xina i a Turquia....

Es probable que el 2022, per la represa de l'activitat postcovid-19, s'incrementin els episodis de contaminació atmosfèrica, especialment d'ozó a l'estiu.
 

Setembre i octubre: més ciència poques setmanes abans de la COP27

El setembre, l'IPCC publicarà l'informe de síntesis, dels tres megainformes publicats des d'agost del 2021. Serà l'informe científic de referència per tota aquesta dècada, la següent gran revisió serà el 2029.

A l'octubre es publicaran els informes anuals de la ciència del clima i de la biodiversitat (Organització Meteorològica Mundial, Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Global Carbon Project, etc.) sobre emissions, escalfament, compromisos dels estats, producció de combustibles fòssils, etc.

Octubre: ciutats i boscos

2022 serà un any per reflexionar sobre la relació entre ciutats i boscos: l'European Forest Institute ha escollit Barcelona com a Ciutat Europea del Bosc 2022.

La candidatura de Barcelona la van promoure conjuntament el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

A l'octubre, l'European Forest Institute celebrarà la seva conferència anual a Barcelona.

Com ha de conviure la ciutat i el bosc? El tema de la conferència a Barcelona
Com ha de conviure la ciutat i el bosc? El tema de la conferència a Barcelona(Pexels)


Novembre: conferència de l'ONU sobre canvi climàtic (COP27)

Tindrà com a punt destacat revisar a l'alça els compromisos dels estats, que ara portarien a un escalfament de 2,3 a 2,9 ºC a finals de segle, segons les estimacions més solvents. Molt per sobre del llindar de seguretat de 1,5 ºC.

La COP27, la 27a Conferència de l'ONU sobre Canvi Climàtic, es farà del 7 al 18 novembre a Egipte, a Sharm al-Sheikh, una ciutat turística del mar Roig, rodejada de centenars de quilòmetres de desert. Les organitzacions de drets humans alerten de les dificultats de fer una COP allà, per les deficiències democràtiques d'Egipte. Un problema que és part de la complexitat de la transició.


El 2022 serà "Niño" o "Niña"?

Cada any es produeix a l'oceà Pacífic, davant les costes del Perú i de l'Equador, un fenomen meteorològic que afegeix un plus d'escalfament o de refredament a l'esclafament planetari. Quan afegeix escalfament, se'n diu "el Niño", i quan afegeix refredament, "la Niña"

El 2020 les emissions van caure un 6,4 % pel confinament de la covid-19, però tot i així el 2020 va ser l'any més càlid mai registrat... amb empat tècnic amb el 2016, però el 2020 més càlid, segons la NASA.

L'escalfament del 2020 encara és més espectacular pel fet que va ser un any "Niña", amb plus de refredament, mentre que l'any amb qui va fer empat va ser un any "Niño", amb plus d'escalfament.

El 2022 no sabem si serà "Niña" (amb plus de refredament) o "Niño" (amb plus d'escalfament). Si és "Niño" hi haurà més probabilitats d'onades de calor extremes.

També pot passar que el 2022 sigui un any súper-Niño, amb superplus d'esclafament, perquè de súper-Niño no n'hi ha des del 2015-2016.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Biodiversitat
Anar al contingut