Tanca la clau dels radiadors de les habitacions que no facis servir

França limita la pujada del preu del gas i l'electricitat a un 15% l'any que ve

L'actual sistema de bloqueig de preus de l'energia del govern francès s'allargarà al 2023, però amb la solidaritat dels ciutadans

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

David Melgarejo

Delegat de TV3 i Catalunya Ràdio a Madrid. Excorresponsal a París.

@DavidMelgarejo_
Actualitzat

França mantindrà l'anomenat escut tarifari del gas i l'electricitat durant el 2023. Per tant, s'allarga més enllà de finals d'any el sistema de subvencions pel qual l'estat assumeix els increments del preu en el mercat energètic. És el que ha permès que França tingui la taxa d'inflació més baixa dels seus veïns. La xifra de l'agost -feta pública avui- la situa en el 5,9%.

La diferència l'any que ve, però, és que les famílies sí que hauran d'assumir una part de l'increment de la factura. El govern fixa el topall en el 15% a les portes d'un hivern on s'esperen preus de l'energia encara més disparats. I davant d'una mesura que ja s'anuncia impopular, en destaca les virtuts.

Segons la primera ministra Élisabeth Borne serà un preu encara molt per sota del mercat. Sense l'escut tarifari, l'increment de la factura seria del 100% explica Borne: "Aquests augments ens portaran a una alça mitjana de la factura de l'ordre de 25 euros al mes per a aquelles cases que tenen calefacció de gas, en comptes d'uns 200 euros al mes sense l'escut tarifari'.

Conscients de l'esforç que el canvi de sistema pot generar en les families més modestes, l'executiu francès ha anunciat que hi haurà un xec energètic per a 12 milions de families, les que tenen els ingressos més baixos. Són quatre de cada deu del país que rebran una ajuda d'entre 100 i 200 euros mensuals.

 

Buscar la sobrietat energètica

Mantenir l'escut tarifari costarà a l'estat francès 16 mil milions d'euros. 11 mil milions seran per assumir l'augment del preu del gas i la resta pel de l'electricitat. Que les famílies assumeixin part de l'increment és una manera també de buscar la sobrietat energètica. La que ha d'assegurar que França no ha de recórrer als talls puntuals d'electricitat o de gas durant l'hivern. Perquè la crisi energètica ha coincidit a França amb una sèrie d'avaries sense precedents que té aturada la meitat dels reactors del seu parc nuclear, el més important de la Unió Europea.


Solidaritat entre França, Alemanya i Itàlia

La situació també ha obligat el govern a preveure un pla de solidaritat energètica amb dos dels seus veïns europeus, Alemanya i Itàlia, si l'hivern és molt dur i cal molta energia.

Aquests dos països enviarien electricitat a França a canvi de gas, si el necessiten. Les reserves de gas natural franceses -explica el govern- estan al 95%. Prou per abastir les necessitats internes i poder-ne exportar a alemanys i italians. El pla de solidaritat energètica no preveu que França demani ajuda -o ajudi- a cap altra veí. La justificació de la primera ministra francesa és que 'les economies d'aquests tres països estan molt lligades entre elles'.


El pla de solidaritat energètic previst per França només preveu demanar ajuda a dos països, Alemanya i Itàlia (Reuters/Ludovic Marin)

 

La patronal reclama un pla per les empreses

Les primeres crítiques a l'escut tarifari arriben de la MEDEF, la principal patronal francesa. Perquè no inclou les empreses. A les pimes se les ajuda amb subvencions de fins a dos milions d'euros. Però no hi un pla tancat -es negocia amb la Comissió Europea- per aquells que consumeixen més energia.

És el cas de Duralex. L'empresa que des del 1945 fabrica gots i vaixelles de vidre ha anunciat que de l'1 de novembre al 31 de març del 2023 tancarà la seva planta perquè no podrà assumir l'augment del preu de l'energia que fa funcionar els seus forns. Els 250 treballadors aniran a l'atur mantenint el 95% del seu sou. El temor és l'efecte dòmino.

ARXIVAT A:
FrançaEmmanuel Macron
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut