Fer barri i crear vincles entre veïns, una estratègia complementària als serveis socials

Una desena de dones cusen a màquina mentre un grup de persones grans fan un taller de memòria tot jugant a cartes. Entremig, una taula amb tres dones musulmanes aprenen català i castellà. La filla d'una d'elles, de només dos anys, dibuixa a terra, això sí, amb l'orella parada a aquelles paraules que la seva mare s'esforça a pronunciar i que difícilment sentirà a casa.

Tot passa alhora, en una mateixa sala. Mentrestant, a la planta de dalt, una desena de dones suen de valent en una sessió intensa de gimnàstica.

Aquesta és la imatge més habitual en el dia a dia del Centre Cívic del Tacó, a Vilanova i la Geltrú. Vist des de lluny, una imatge que es pot veure en qualsevol centre cívic de Catalunya, però si hi fem una mica de zoom, la visió comença a canviar.

Entre totes aquestes activitats, les persones que hi participen parlen, es coneixen, fan amistat i, fora del centre cívic, s'ajuden. Tenen en comú que viuen als barris del Tacó i l'Armanyà, una de les zones de la capital del Garraf amb més necessitats.

Les estadístiques posen percentatges a indicadors com el de famílies que viuen per sota del llindar de la pobresa, alts índexs d'atur, desnonaments, dependència i una llarga llista de qualificatius i situacions que acaben desembocant als serveis socials de Vilanova i la Geltrú.

Però darrere de les estadístiques hi ha persones amb vides, amb il·lusions, amb ganes de tirar endavant. Mentre cusen o fan gimnàstica comparteixen els seus problemes, plantegen solucions i s'acompanyen els uns als altres.

Amb aquest objectiu, va néixer el projecte Teixint barri. Una iniciativa dels serveis socials per crear una xarxa de veïnatge. Amb el pretext de fer una activitat, es va creant un vincle entre persones que vivien molt a prop i ni tan sols es coneixien.

Marta Rovira, la responsable dels Serveis Socials de Vilanova i la Geltrú, explica que és la mateixa comunitat qui s'autoorganitza. "Nosaltres donem l'impuls, acompanyem, però el protagonisme és dels veïns i les veïnes".

"El menys important és cosir. El més important és que esdevé un punt de trobada, de relació, d'ajuda mútua, si he d'anar al metge em pots cuidar la meva filla, i s'ajuden entre elles.

Uns metres darrere la Marta hi ha la Vero, asseguda amb aquelles tres dones musulmanes i la nena que dibuixava a terra.

La Vero va arribar d'Andalusia fa poc més de sis anys. No tenia grans ambicions, senzillament buscava un lloc on començar a construir una vida al costat del seu marit: "Jo era la típica que em quedava a casa, amb el meu marit, i ja està. D'allà no sortia."

Fins que un dia va haver de sortir per enfrontar-se a un càncer. Mentre estava en procés de superar-lo, quan es veia amb forces, s'arribava al Centre Cívic del Tacó, a Vilanova i la Geltrú. Allà, entre tallers, activitats i cursos, la vida li va fer un tomb.

"Coneixes els problemes dels altres, els vols ajudar i, mentrestant, veus que el teu problema es fa petitet. No em podia permetre el luxe de quedar-me estirada al llit. De cop, veus que tens una implicació amb el barri."

La Vero ja ha superat el càncer. En tot aquest temps, s'ha convertit en un referent en el projecte Teixint barri. Ella l'ha fet seu. Proposa activitats contínuament, ajuda i participa en el màxim de tallers i cursos que pot i està acabant les pràctiques en una formació que li donarà noves perspectives laborals. Unes perspectives que, quan va arribar a Vilanova i la Geltrú, no s'havia plantejat.

Amb el seu cas, la Vero empeny altres persones a buscar altres maneres d'encarar la vida. "Em resulta molt gratificant poder ajudar, poder-me sentir útil, veus que ets capaç de fer moltes coses", argumenta. "El meu marit em diu, fent broma, que visc al centre cívic. Quan arriba el cap de setmana, desitjo que sigui dilluns per tornar-hi i estar amb elles."

Elles han fet seva la filosofia de Teixint barri, però i ells? En dos anys i una pandèmia pel mig, el col·lectiu masculí era el gran absent en aquest projecte fins que va sortir la idea d'organitzar caminades. I aquí, els homes del barri s'hi van enganxar. És l'activitat més recent.

No tenen pretensions de fer marques, acumular quilòmetres o superar grans desnivells. De fet, ni tan sols van vestits amb roba d'esport. Mentre caminen parlen, s'escolten i comparteixen problemes i també solucions. Solucions que van des de deixar-se un tornavís per arreglar un llum fins a altres de molt més complexes i sorprenents com la que ens explica Oscar Lebron, visiblement emocionat:

"Se'm va cremar la casa i van ser els veïns que van venir a ajudar-me. Van fer les reformes, van pintar, em van ajudar a reparar-ho tot!"

Alguns d'ells s'abracen mentre caminen quan fa pocs mesos ni tan sols se saludaven quan es creuaven pel carrer perquè no es coneixien.

Serveis Socials km 0, un gir a la burocratització i a l'assistencialisme

Els ajuts a la població més necessitada es poden plantejar de moltes maneres. En aquest sentit, des de Vilanova i la Geltrú, els serveis socials aposten per sortir dels despatxos. No només quedar-se en el vessant més administratiu de l'ofici que, sovint, queda aclaparat en el tràmit d'ajudes.

Amb aquesta filosofia i amb el suport de la Diputació de Barcelona, els serveis socials de Vilanova i la Geltrú van convertir el projecte Teixint barri en una realitat. La Marta Rovira ens ho explica: "Les oficines dels serveis socials de Vilanova i la Geltrú són lluny d'aquí. En lloc de fer venir les persones fins al nostre despatx, som nosaltres que ens desplacem i atenem els usuaris des del barri."

Un cop al barri, comencen a parlar amb les persones. Truquen als intèrfons i plantegen la possibilitat d'organitzar tallers i cursos gratuïts i oberts a tothom.

El primer va ser el taller de costura i després van anar sorgint totes les altres activitats, que, sense excepció, sempre han estat plantejades a iniciativa del veïnat dels barris del Tacó i l'Armanyà.

Les persones comencen a anar al centre cívic i allà, entre màquines de cosir, jocs de cartes i espatlleres, es troben amb personal dels serveis socials que els coneix pel nom i que els acompanya, també en aquells tràmits per als ajuts a què es poden acollir per la seva situació.

"Si ens convertim només en tramitadors d'ajuts, l'assistencialisme ens porta a persones que no surten d'aquest estat."

"Nosaltres gestionem les prestacions mentre es forja amistat, veïnatge i ajuda mútua entre veïns", explica la Marta. Unes 120 persones són usuàries directes del projecte Teixint barri, participen de manera activa en les activitats que es fan al Centre Cívic del Tacó.

Ara bé, aquestes persones tenen família i xarxa. Aquest entramat d'ajuda entre veïns s'acaba expandint cap a gairebé 3.000 usuaris indirectes. Uns usuaris que es visualitzen en festes populars, com la castanyada, que s'ha començat a celebrar de forma organitzada als barris del Tacó i l'Armanyà des que el projecte Teixint barri va començar a fer les primeres passes.