Falten psicòlegs d'abusos sexuals infantils, un tema que a la universitat no s'estudia

Les entitats que tracten amb les víctimes d'abusos sexuals infantils denuncien que no donen l'abast per atendre-les i que les llistes d'espera són cada vegada més llargues. A més, es queixen que a la salut pública tampoc hi ha prou especialistes i que els deriven els casos. Les víctimes no troben terapeutes experts que els puguin atendre específicament.  

Pilar Polo és una psicòloga experta que porta més de 20 anys treballant per a la Fundació Vicki Bernadet, la primera que es va dedicar a tractar amb víctimes d'ASI (abusos sexuals infantils). Cada any fan teràpia a més de 300 persones.

Polo, amb la seva llarga experiència, ens explica que s'ha de tenir una formació específica i que el trauma infantil és un àmbit que costa d'assumir, fins i tot per als mateixos psicòlegs: "És una de les grans dificultats que ens trobem: que costa molt trobar gent que sàpiga com entomar un abús sexual infantil."

"Cada vegada hi ha gent més experta en violència masclista, però el pas a infància acaba costant."

Tant la Fundació Vicki Bernadet com l'associació per a la prevenció de l'abús sexual infantil Prevensi formen professionals. Núria Iturbe, psicòloga i impulsora de Prevensi, detalla que cal que "les persones que estiguin donant resposta tinguin una formació molt específica en aquest tipus d'intervenció".

A les facultats de psicologia no existeix aquesta formació 

El trauma en l'abús sexual infantil, com prevenir-lo i com tractar-lo, no s'explica a les facultats de Psicologia. És un tema que preocupa molt a la professora titular de Psicologia de la UB, Noemí Pereda, responsable del Grup de Recerca de Victimització Infantil i Adolescent (Grevia).

Pereda assegura que la universitat va endarrerida, perquè durant molts anys els abusos sexuals infantils han estat silenciats pel tabú social i perquè el centre d'atenció sempre ha estat l'agressor i les seves conseqüències penals.

Aquell qui es vol especialitzar en aquest àmbit només troba unes poques hores lectives en màsters o postgraus, però no al grau, on els futurs professionals ni es plantegen dedicar-s'hi perquè no en reben cap formació.  

"La universitat no ha assumit la responsabilitat que té. Necessitem professionals formats, perquè les víctimes cada vegada denuncien més, reconeixen més el que han viscut i busquen més ajuda." 

Les entitats que tracten amb aquestes víctimes denuncien que només amb psicòlegs no n'hi haurà prou. Demanen una formació transversal a tots els graus universitaris de salut, educació i justícia.  

1 de cada 5 menors és abusat sexualment. No prevenir ni fer teràpia amb les víctimes té un cost social i també econòmic que els investigadors han calculat per primera vegada en mil milions d'euros, segons un estudi que acaba de publicar el grup Grevia de la UB.