Euskera: més parlants joves, amb el repte que augmenti l'ús de la llengua pròpia al carrer

El coneixement de l'euskera va a l'alça al País Basc, tot i que falti encara molt camí per recórrer. Un terç de la població és capaç de parlar-lo, una dada que suposa un augment del 12% respecte de fa 30 anys, segons dades del govern basc.

Els joves han estat decisius en aquesta millora. I és que el 70% de bascos d'entre 16 i 24 anys el parlen, quan a principis dels noranta eren només un 25%, segons dades del govern basc.

Ara, el repte és que es generalitzi l'ús de la llengua als carrers, malgrat la influència de les xarxes socials, majoritàriament en castellà.

TV3 ha visitat dos centres educatius on hi ha immersió lingüística en euskera, un sistema que en els últims anys s'ha convertit en el dominant. La xarxa d'ikastoles va ser pionera en la normalització de l'euskera a les aules del País Basc al principi de la democràcia. Dècades després aquest sistema d'immersió lingüística s'ha generalitzat a les escoles i instituts públics.

A la ikastola d'Urretxu i Zumarraga, a l'interior de Guipúscoa, fa 50 anys que fan totes les assignatures (excepte el castellà i l'anglès) en la llengua pròpia del País Basc. Els visitem justament el dia que s'organitza la korrika, una mena de correllengua que es fa cada any a favor de l'euskera per tots els territoris bascòfons. Petits i grans corren pels carrers d'aquests pobles per reivindicar la seva llengua i la seva cultura al crit d'"aquí estem a favor de l'euskera".

El repte de generalitzar l'ús de l'euskera fora de les aules

Aquest centre educatiu ha detectat que els seus alumnes fan servir l'euskera menys que abans fora de les aules, malgrat estar situada en un territori amb una forta implantació de la llengua pròpia. El repte que tenen és fer-los veure que pot ser una llengua atractiva més enllà del recinte escolar. El director de la ikastola, Markel Garralda, assegura a TV3: "Podem aportar que el coneixement de l'euskera no es limiti només a l'ensenyament d'un idioma i hem de fer un esforç per unir l'euskera amb la transmissió dels valors de la cultura basca."

En aquest sentit, al centre organitzen moltes activitats de lleure que es fan en euskera, perquè els estudiants l'identifiquin amb una llengua per passar-ho bé. Beñat Ayastuin, estudiant de batxillerat, explica que els seus germans petits parlen menys euskera fora de l'escola que ell: "Jo mirava els dibuixos a ETB, però ells miren YouTube i allà tot està en castellà", explica a TV3. 

Elena Plazaola Sudupe, alumna de segon d'ESO, reconeix que, malgrat que ella a casa parla euskera, al carrer, amb les amigues ho fa en castellà: "De petits sempre miràvem els dibuixos en euskera, però ara que ja som més grans, veiem com totes les xarxes socials són en castellà i les influencers, com que parlen castellà, i les veiem com algú top, pensem que parlant així també serem com elles", afirma als passadissos de la seva ikastola.

Immersió lingüística en un barri amb majoria de castellanoparlants

L'institut Eskurtze, en un barri de classe treballadora de Bilbao, es va fundar com un centre en què totes les assignatures es feien en castellà.

Fa uns anys, el model lingüístic es va canviar a la immersió en euskera, perquè els pares així ho reclamaven, també els qui a casa seva parlen castellà. Hi ha un percentatge important de nouvinguts i els fan reforç a les tardes, en un sistema similar a les aules d'acollida de Catalunya, perquè dominin l'idioma i puguin seguir totes les assignatures.

La directora del centre, Leire Aberasturi Ibarra, explica que "la gran majoria de pares estan demanant models bascòfons, perquè saben que, si no, els seus fills no aprendrien euskera". I afegeix que aquests pares "són persones intel·ligents i saben que, com més llengües sàpiguen els seus fills, millor".

Fora de les aules, però, el castellà és la llengua dominant. Regna el castellà a l'hora del pati i també al carrer. Les estudiants Maria, Iraide i Naia reconeixen que identifiquen l'euskera com la llengua de l'escola. "Estem obligats a parlar euskera a l'institut i després a fora, al carrer, parlem castellà", explica la Iraide, que a casa parla, en part, en la llengua pròpia, amb el seu pare.

Els seus companys Ander i Iker, quan surten al carrer, donen per fet que potser no els entendran en euskera: "Si anem al supermercat a comprar, per por que no en sàpiguen o que no ens contestin, els parlem en castellà." Tots ells expliquen també que tots els continguts que consumeixen a internet són en castellà.

Les xarxes socials, majoritàriament en castellà

Des del centre són conscients que el repte de normalitzar plenament la seva llengua és difícil. I més quan la televisió ha deixat de ser l'única oferta audiovisual per als nens i adolescents. A Euskadi, com a Catalunya, emeten dibuixos en la llengua pròpia i les generacions que ara tenen 30 o 40 anys miraven, de petits, "Bola de Drac" i "Doraemon" en euskera.

Amb una situació molt diferent, ara miren de fer veure que l'euskera també pot servir per divertir-se. Per això organitzen activitats que van més enllà de l'ensenyament reglat, com classes de teatre o excursions a zones on sí que es parla euskera de forma normalitzada als carrers.

"Hem de seguir insistint, seguir parlant-los en euskera. A vegades fa mandra, perquè és molt cansat, i et passes al castellà. Però penses: 'Ui, no, no.' I parles en euskera, en euskera. Hi ha alumnes que em veuen pel carrer i em diuen: 'Que no soc a l'escola, profe, parla'm en castellà.' I jo els dic que no", explica a TV3 la directora del centre.