Estrasburg condemna Espanya per la força policial "injustificada" en una manifestació

L'estat espanyol va vulnerar el dret a la llibertat de reunió pacífica de Montserrat Laguna Guzmán, que el febrer de fa sis anys va participar, a Valladolid, en una manifestació contra les retallades.

Els cops de porra que Laguna Guzmán va rebre de la policia van causar-li lesions que li han impedit reprendre la seva activitat professional.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a la ciutat francesa d'Estrasburg, en una sentència que s'ha conegut aquest dimarts, estableix que l'actuació policial va ser "desproporcionada" i que es va produir una "interferència directa" en els drets de la denunciant recollits en l'article 11 del Conveni Europeu de Drets Humans.

Per tot plegat, els vuit magistrats que han examinat la qüestió han condemnat l'estat espanyol a pagar uns 250 euros a la denunciant en un termini de tres mesos, en concepte de reparació, perquè aquests són els que ella havia reclamat davant del Tribunal Constitucional (TC).

La manifestació, convocada per l'associació Parad@s en Movimiento de Valladolid per protestar contra les retallades pressupostàries, havia estat notificada i va transcórrer sense incidents.

Quan va acabar, un grup d'una cinquantena de persones va continuar la marxa fins a un restaurant on hi havia un grup de polítics. Situats a l'exterior, van desplegar una pancarta -precisament- amb el lema "Stop a la criminalització de la protesta social".

Laguna Guzmán era una de les persones que sostenia la pancarta.

Tot i que la protesta era pacífica, la policia va intervenir per dispersar-la. Els agents van mirar d'arrabassar la pancarta als manifestants sense aconseguir-ho, i la tensió va anar pujant fins que van començar a donar-los cops de porra i puntades de peu.

Algunes persones, fins i tot, va ser colpejades pels policies després d'haver-les fet caure a terra.

Incapacitat permanent

Quan va voler protegir-se la cara, Laguna Guzmán va rebre cops de porra a la mà i a la boca. Va haver de ser traslladada a l'hospital per ser atesa de les lesions policials.

Més tard, l'Institut de Medicina Legal de Valladolid va concedir-li la incapacitat permanent.

Es dona la circumstància que Laguna Guzmán no va ser detinguda ni el dia de la manifestació ni més tard. Sí que va declarar, com a testimoni, en el judici contra deu policies i contra alguns manifestants.

La causa contra els agents va quedar arxivada, i els manifestants, al final, van ser absolts.

Ús desproporcionat de la força

Per les lesions tingudes, Laguna Guzmán va presentar una reclamació administrativa contra el Ministeri de l'Interior. En ser rebutjada va recórrer a l'Audiència Nacional, que va considerar que hi havia hagut un ús desproporcionat de la força policial i va establir una indemnització de 10.000 euros.

En paral·lel, va presentar un recurs d'empara al Constitucional, al·legant vulneració del dret a un judici just amb l'argument que no s'havia investigat prou l'actuació policial i que s'havien vulnerat els seus drets a la llibertat d'expressió i a la llibertat de reunió.

El TC, però, no va admetre el recurs.

Laguna Guzmán va portar la denúncia fins al TEDH, que li ha donat la raó. L'alt tribunal entén que no hi havia "suficients raons per justificar la dispersió" dels manifestants.

"El comportament dels manifestants i els eslògans inofensius no justifiquen la força desplegada per la policia."

A més, tot i que admet que la protesta espontània posterior a la manifestació no havia estat comunicada prèviament, considera que les autoritats han de tenir "cert grau de tolerància cap a les reunions pacífiques per garantir la llibertat d'assemblea".

"Una persona no perd el dret a la protesta pacífica perquè hi hagi violència esporàdica o altres potencials delictes en una manifestació, si l'individu en qüestió continua sent pacífic."

I remarca que la mobilització ciutadana va ser pacífica, precisament, fins que la policia hi va intervenir.

Durant el procés en el TEDH, el govern espanyol va argumentar que la protesta davant del restaurant va ser "tumultuària" i il·legal.

La defensa, en canvi, va recordar que els informes policials no feien esment de cap actitud violenta.

Llibertat de reunió i d'associació

L'article 11 del Conveni Europeu de Drets Humans estableix que "tota persona té dret a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d'associació, inclòs el dret a fundar sindicats amb d'altres i d'afiliar-se a sindicats en defensa dels seus interessos".

També que "l'exercici d'aquests drets no pot ser objecte d'altres restriccions que aquelles que, previstes per la llei, constitueixin mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, la seguretat pública, per a la defensa de l'ordre i per a la prevenció del crim, la protecció de la salut o de la moral o per a la protecció dels drets i les llibertats d'altri".