Estrasburg admet parcialment les demandes de Batasuna contra la seva il·legalització

El Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal d'Estrasburg, ha declarat parcialment admissibles les demandes que Batasuna i Herri Batasuna van presentar l'any 2004 contra la seva il·legalització. La justícia europea ha acceptat estudiar a fons els apartats referents a la presumpta violació del dret a la llibertat d'expressió i el de la llibertat de reunió i associació. La decisió ja s'ha comunicat al govern espanyol i als advocats de Batasuna, que a l'hora de posar les demandes van al·legar que la llei de partits es va aprovar expressament per il·legalitzar aquestes formacions i posar fi a "l'expressió política de l'independentisme basc". Després d'estudiar el cas, el tribunal dictarà sentència d'aquí a uns mesos.
Estrasburg admet parcialment les demandes de Batasuna contra la seva il·legalització
Estrasburg

Estrasburg admet parcialment les demandes de Batasuna contra la seva il·legalització

El Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal d'Estrasburg, ha declarat parcialment admissibles les demandes que Batasuna i Herri Batasuna van presentar l'any 2004 contra la seva il·legalització. La justícia europea ha acceptat estudiar a fons els apartats referents a la presumpta violació del dret a la llibertat d'expressió i el de la llibertat de reunió i associació. La decisió ja s'ha comunicat al govern espanyol i als advocats de Batasuna, que a l'hora de posar les demandes van al·legar que la llei de partits es va aprovar expressament per il·legalitzar aquestes formacions i posar fi a "l'expressió política de l'independentisme basc". Després d'estudiar el cas, el tribunal dictarà sentència d'aquí a uns mesos.
Actualitzat
Arnaldo Otegi, en el moment de ser detingut
Arnaldo Otegi, en el moment de ser detingut
Batasuna i Herri Batasuna van presentar les demandes fa tres anys i va invocar les presumptes violacions d'alguns articles del Conveni Europeu de Drets Humans. Concretament, el 10, referent al dret a la llibertat d'expressió, l'11, que és el dret a la llibertat de reunió i associació, i el 13, que és el dret a un recurs efectiu. D'aquests, Estrasbrug només ha descartat analitzar l'últim.

L'admissió parcial de les demandes suposa que el tribunal examini a fons aquests assumptes i emeti una sentència els pròxims mesos.

Els arguments de l'esquerra abertzale eren que la llei de partits es va promulgar expressament per il·legalitzar "l'expressió política de l'independentisme basc".

A la demanda fan constar que la legislació que els ha deixat fora de la llei recorre a termes "molt vagues, indeterminats i confusos" i que l'únic que pretenia la llei era "una dissolució ràpida de Batasuna". Segons els demandants, l'objectiu era impedir que els independentistes es presentessin a les eleccions municipals del 25 de maig del 2003 "en resposta a una decisió política del govern del Partit Popular".

En la part de la demanda que queda descartada, el tribunal rebutja la presumpta "absència d'imparcialitat i independència" del president del Tribunal Suprem, Francisco José Hernando, que és qui va decidir sobre la il·legalització. Batasuna també va argumentar que Hernando era president del Consell General del Poder Judicial que es va pronunciar sobre la llei de partits.

El mateix camí que les demandes de Batasuna i Herri Batasuna han seguit les que van presentar Etxeberría, Barrena, Nafarroako Autodeterminazio Bilgunea i Aiarako, que no es van poder presentar a les eleccions municipals i autonòmiques del 2003, i Herritarren Zerrenda, que no va podar concórrer a les eleccions europees del 2004.
Anar al contingut