Es mou aquesta imatge? T'expliquem per què és una il·lusió del cervell

A la imatge que il·lustra el reportatge, el gran forat negre del centre està quiet. Però si, quan la mireu, us sembla que es mou i es fa més gran, no és per cap defecte visual. El vostre cervell està actuant de manera correcta, conforme a milers d'anys d'evolució i adaptació.

Així ho suggereixen, almenys, tres psicòlegs: Bruno Laeng i Shoaib Nabil, de la Universitat d'Oslo, i Akiyoshi Kitaoka, de la Universitat Ritsumeikan d'Osaka. Han publicat el seu estudi a la revista Frontiers in Human Neuroscience.

Moltes imatges creen il·lusions òptiques. Allò que ens sembla veure no és el que en realitat hi ha. Els tres psicòlegs s'han centrat en el que anomenen "forat que s'expandeix", una de els anomenades il·lusions de Fujivara. Han sotmès 50 persones, homes i dones, a proves per esbrinar què pot induir a veure un amenaçant i creixent forat negre allà on només hi ha una gran taca sobre un patró amb taques més petites. I, a més a més, han fet l'assaig amb diferents colors, per comprovar si això afecta la percepció.

Pot ser que a les pantalles massa petites l'efecte no es noti o no sigui tan acusat. Però la majoria de persones diran que la imatge és dinàmica i que la taca creix. Ho veuran durant uns quants segons.

Els autors també van observar que la màxima expansió del forat negre es veia quan el fons era color magenta, en comparació amb fons blau o vermell. Per als forat blancs, el màxim s'assolia amb el turquesa, en comparació amb el blau i el groc.

La primera conclusió és que la il·lusió òptica es deu a la dilatació de la pupil·la. Com més dilatació, més es nota l'efecte.

Però això darrer només es produeix amb el forat negre. Si és d'un altre color, els científics van observar que no existia aquesta proporcionalitat.

I això concorda amb la hipòtesi principal dels autors: que, quan la taca central és negra, les pupil·les es dilaten per adaptar-se a un entorn fosc.

Adaptació a un entorn canviant

Però, per què s'ha de preparar la pupil·la per si, en comptes de veure un simple dibuix, estiguéssim a punt de caure al forat negre? La resposta es basa en el fet que la pupil·la no s'adapta instantàniament a la quantitat de llum.

És una experiència ben coneguda que, quan entrem en un lloc amb poca llum, triguem una estona a veure-hi més o menys bé. Les pupil·les es dilaten per captar més llum, però la vista s'hi ha d'acostumar. Al cap d'una estona, tot es veu més clar --o, més ben dit, menys fosc.

I a la inversa, si sortim d'un lloc amb poca llum ens enlluernarem i haurem de tancar els ulls, fins que les pupil·les es tornen a contreure per adaptar-se a la nova situació. Aquests canvis no es produeixen automàticament i de sobte, com en un dispositiu òptic artificial.

La hipòtesi és que el cervell s'avança i els patrons del fons li fan interpretar que estem a punt d'entrar en un gran espai negre. I, com que l'adaptació de les pupil·les, com hem dit, no serà immediata, prossegueix amb la dilatació per guanyar temps i anticipar-se al que vindrà.

El cas és que, en realitat, no ve res, perquè no estem a punt de ser absorbits per cap forat negre ni ens hi llançarem de cap. Però els nostres sentits i el processament de les dades són fruit d'una llarga adaptació a un entorn canviant, en què la velocitat per fer front als canvis era vital.

En aquest cas l'estratègia és avançar-se a uns canvis que el cervell creu que tindran lloc. Com que ens endinsem en la foscor, més val que les pupil·les s'adaptin. I aquesta dilatació és la que ens fa veure el forat negre en moviment.

Si no veieu moviment en la figura, tampoc no us alarmeu. En l'assaig, un 14% dels participants no veien que la imatge es mogués. Una hipòtesi dels autors era que aquestes persones movien més els ulls i, en no fixar tant la vista, no es donava l'efecte. Però les proves no la van confirmar. Una altra possibilitat és que no percebin ben bé un gran forat negre, sinó una mena de gran esquitxada, com una taca irregular. Però admeten que no poden donar una explicació com a vàlida.

Les il·lusions d'Akiyoshi

Les il·lusions òptiques donen molt de joc, però també ofereixen moltes possibilitats per investigar les percepcions visuals. Un cop doctorat en Psicologia, el 1991, el doctor Akiyoshi Kitaoka es va especialitzar en percepció i il·lusions visuals de formes geomètriques, imatges amb diferents colors o intensitat lluminosa i altres fenòmens. Té una pàgina web amb molts exemples, anomenada Pàgines d'il·lusió d'Akiyoshi.

A més a més de les seves recerques, ha servit d'inspiració a intèrprets musicals. El 2008, els seus dissenys van inspirar l'àlbum Merriweather Post Pavilion, de la banda de pop experimental Animal Collective. I també va contribuir amb imatges per acompanyar l'àlbum Artpop, que Lady Gaga va treure el 2013.