Es fa viral una conferència de García-Castellón on es vanta de mentir a França per un tractat
Va explicar que, per forçar la signatura d'un tractat de col·laboració, va inventar-se que un sospitós buscat per França era a Espanya, mentre l'Audiència Nacional estudia recursos perquè el cas Tsunami quedi anul·lat
El protagonisme mediàtic de Manuel García-Castellón, el jutge de l'Audiència Nacional que instrueix la causa contra Carles Puigdemont i 12 persones més en el cas Tsunami, està sent força destacat aquesta setmana.
A més de la pugna amb la justícia suïssa sobre les dades de Marta Rovira i el conflicte obert dins de la Fiscalia per donar-li suport, aquest jutge també és notícia per possibles errors en la instrucció i, a més, per un motiu extrajudicial.
Va vantar-se de mentir per aconseguir un acord amb França
En concret, per un vídeo que ha circulat aquest dimecres d'una intervenció seva en un acte públic a l'octubre en què reconeix que va mentir a col·legues francesos per aconseguir la signatura d'un tractat de col·laboració.
Segons va explicar ell mateix, va passar cap al 2003, quan era enllaç amb França per gestionar la lluita antiterrorista i li estava costant convèncer-los de pactar un intercanvi immediat d'informació.
Llavors va decidir inventar-se que Yvan Colonna, sospitós d'haver assassinat el prefecte de Còrsega i en cerca i captura a França des de feia anys, era a Espanya i ell sabia on:
"A mi se'm va acudir dir una mentida. Vaig dir: 'Molt bé, però Colonna està localitzat a Espanya, quan el detinguem no els passarem la informació; no els puc dir on, però diguem que en l'entorn de la Costa del Sol.'"
Quedarme escuchando hasta el final y descubrir que un juez reconoce que mintió a sus colegas franceses para lograr su colaboración pic.twitter.com/3FKNd8Q2CY
Silvia Intxaurrondo (@SIntxaurrondo) February 21, 2024
García-Castellón, que en el vídeo qualifica aquesta confessió d'una mentida d'"anècdota", acaba el relat dient que allò va convèncer els francesos, que van signar l'acord, però que després "el van complir quan van voler".
Junts i ERC demanen al govern espanyol que actui
El fragment del vídeo l'ha penjat aquest dimecres a Twitter/X la periodista de Televisió Espanyola Silvia Intxaurrondo, i ha tingut una enorme repercussió.
Junts i ERC se n'han queixat al Congrés dels Diputats i han reclamat que s'actui contra el jutge, tot aprofitant una compareixença del ministre de Justícia, Félix Bolaños.
La diputada de Junts Marta Madrenas ha demanat a Bolaños que el govern espanyol investigui el jutge, que ha qualificat de "deshonest", mentre Francesc-Marc Álvaro, d'ERC, ha reivindicat poder parlar-ne al Congrés:
"I diguem clar que en aquesta cambra hem de poder parlar dels escàndols que fan membres d'altres poders de l'estat, sobretot quan són manifestos, i quan a més a més ho confessen ells."
Bolaños no ha volgut fer cap comentari sobre la mentida confessada de García-Castellón, afirmant que fer-ho seria "ofensiu per a la judicatura espanyola":
"Opinar sobre la feina d'un jutge en seu parlamentària pot ser ofensiu per a la judicatura espanyola. Si hi ha algun dubte sobre la feina, sobre les decisions que adopta un jutge o un magistrat, l'estat de dret dona eines per recórrer aquestes decisions."
Puigdemont diu que García-Castellón és "un càrrec del PP"
Una de les personesque ha reaccionat amb més contundència ha estat Carles Puigdemont, investigat per aquest jutge per terrorisme: l'ha qualificat de "mentider confés" i ha afegit que el considera "un càrrec del PP".
"Si va ser capaç de mentir a la cara a les autoritats franceses, algú creu que no ha estat capaç de mentir tantes vegades com li ha convingut? És el que té ser càrrec del PP, que pots mentir cobrant diners públics i ningú no et perseguirà."
El descrèdit de la justícia espanyola és absolut. Aquest personatge, que en aquell moment era jutge d'enllaç per designació del PP, confessa, amb una cara impressionant, que va mentir a les autoritats franceses en un afer d'alta sensibilitat (l'assassinat del prefecte de Còrsega) https://t.co/5OipuS72YA
krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) February 21, 2024
Puigdemont ha afegit que considera "absolut" el descrèdit de la justícia espanyola, i que "el mateix personatge" que l'acusa de terrorista hagi mentit així "ja hauria de donar una pista sobre la veracitat de la causa".
El jutge va explicar la mentida durant una xerrada organitzada pel diari La Región d'Ourense a la qual l'havien convidat com a protagonista. La compareixença sencera es pot veure en aquest enllaç, i el relat sobre l'"anècdota" comença cap al minut 36.
L'AN estudia recursos que reclamen anul·lar el cas Tsunami
D'altra banda, tres dels acusats van demanar al gener que el cas Tsunami s'anul·li per almenys un defecte de forma i l'Audiència Nacional, l'AN, ho està estudiant.
Tots tres van presentar recursos que al·leguen que el jutge instructor, García-Castellón, va demanar una de les cinc pròrrogues del cas fora de termini.
Va ser la primera: tenia com a termini màxim el 29 de juliol del 2021 per prorrogar la instrucció 6 mesos més, i va fer-ho tres dies després, el 2 d'agost d'aquell any.
Dos dels recursos els van presentar al mateix García-Castellón i un tercer, a la sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional.
Pròrroga fora de termini i sense avisar abans la Fiscalia
Ho ha avançat el diari El País, que esmenta un antecedent validat pel Tribunal Suprem en què es va acabar absolent l'expresident de Múrcia per una pròrroga formulada fora de termini.
Segons aquest diari, l'escrit de García-Castellón demanant la pròrroga té data del 30 de juliol del 2021, un dia després del termini, però la signatura electrònica és posterior, del 2 d'agost.
Les defenses de Josep Lluís Alay i de Xavier Vendrell, dos dels investigats, han reclamat l'anul·lació de la causa directament a García-Castellón.
L'altra investigada que ha presentat recurs és Marta Molina, en aquest cas un recurs d'apel·lació a l'Audiència Nacional, i l'advocada també considera invàlid tot el que ha fet el jutge després:
"Perquè totes les diligències d'investigació acordades després del 29 de juliol del 2021 fossin vàlides, caldria que s'hagués acordat la pròrroga de la instrucció abans d'aquesta data."
Un dels recursos, a més, argumenta que el jutge no va informar de la pròrroga la Fiscalia abans de fer-la, cosa a la qual obliga la llei.
Més errors al document, però la Fiscalia no hi veu cap problema
No són els únics problemes del document de pròrroga, que El País reprodueix íntegrament. També diu que el cas va començar el maig del 2017 per delictes econòmics:
"Les presents actuacions es van incoar amb data de 8 de maig del 2017 en virtut d'un presumpte delicte de defraudacions i maquinacions per alterar el preu de les coses i altres delictes."
Segons la informació del diari, les altres quatre pròrrogues posteriors, totes de 6 mesos, es van fer dins de termini i remetent al novembre del 2017 per "presumpte delicte de naturalesa terrorista".
El País també afirma que la Fiscalia no ha trobat cap problema en la pròrroga fora de termini, i que García-Castellón ha rebutjat els recursos que li han arribat dient que "tramitar el procediment" no forma part de les seves funcions:
"La resolució del 30 de juliol del 2021 va existir, es va redactar i es va elaborar en la data assenyalada. La seva incorporació al sistema de tramitació processal en la data de la firma es va poder deure a multitud de circumstàncies que escapen de la funció d'aquest magistrat."
L'anul·lació de la instrucció del cas Tsunami acabaria amb la investigació per terrorisme a Marta Rovira, Carles Puigdemont i els altres 11 acusats engegada per García-Castellón al novembre, i trauria molta pressió a les negociacions per la llei d'amnistia.
