Es constitueix el Parlament iraquià sense que kurds i xiïtes tanquin un acord de govern

Sis setmanes després dels històrics comicis que van suposar el retorn de la democràcia a l'Iraq, l'Assemblea Nacional sorgida de les urnes ha iniciat la seva primera sessió plenària enmig d'unes estrictes mesures de seguretat. Minuts abans de l'inici de la sessió, almenys tres fortes explosions han sacsejat els voltants de l'anomenada "zona verda", el perímetre de seguretat dins el qual es troba el Palau de Conferències on té lloc la reunió de l'Assemblea, sense que s'hagin registrat víctimes. Tot i que encara no hi ha un acord per a la formació del nou govern, els parlamentaris sorgits de les urnes han decidit mantenir la data d'aquest dimecres 16 de març per a la celebració de la sessió plenària de constitució de l'Assemblea Nacional. Fonts parlamentàries han informat que durant aquesta primera sessió no seran triats ni el president ni els dos vicepresidents de l'Iraq tal com estava programat. Per tant, la sessió tindrà un marcat caràcter simbòlic i protocol·lari, a l'espera que xiïtes i kurds arribin a un acord. L'Assemblea Nacional sorgida dels comicis del passat 30 de gener està integrada per 275 diputats, dels quals 140 pertanyen a la llista de l'Aliança Unida Iraquiana (AUI), que va obtenir la majoria absoluta en els comicis. El principal grup de l'AUI, l'Assemblea Suprema de la Revolució Islàmica (ASRI), l'encapçala Abdelaziz al-Hakim. De la seva banda, la Unió Patriòtica Kurda (UPK) ocupa el segon lloc de la cambra en nombre d'escons, amb 76 parlamentaris. En les últimes setmanes, xiïtes i kurds han protagonitzat totes les negociacions per al repartiment del poder. Les principals diferències entre els dos grups tenen a veure amb l'extensió i el grau d'autonomia de les províncies kurdes, especialment l'exigència kurda d'annexió de la ciutat petroliera de Kirkuk, a uns 250 quilòmetres al nord de Bagdad. Els kurds exigeixen incrementar els seus ingressos procedents del petroli del país. Actualment, les províncies kurdes reben per al seu pressupost un 17% dels ingressos nacionals pel petroli, i els kurds pretenen incrementar aquest percentatge fins al 25%. Xiïtes i kurds també difereixen sobre el futur de la milícia kurda dels "peshmerga", integrada per uns 100.000 efectius. La coalició kurda vol que aquesta milícia continuï rebent les ordres dels líders de l'UPK i el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), i que el govern iraquià pagui els seus salaris. L'aliança xiïta, en canvi, exigeix que la milícia s'integri a l'exèrcit i que depengui directament del Ministeri de Defensa. El Parlament iraquià constituït aquest dimecres és el primer elegit democràticament des de l'any 1958, quan va ser destronat el rei de l'Iraq, Faisal II, en un cop d'estat encapçalat per les forces armades iraquianes. La principal tasca del nou legislatiu serà la redacció d'una Constitució permanent i l'organització d'eleccions presidencials a finals d'aquest any.