Barcelona / Iolanda Garcia

Entrevista a Josep Oliver: "La crisi serà més greu a Espanya perquè els joves hi han reaccionat de manera sobredimensionada" (i II)

La trobada amb Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB, ha resultat agredolça. No dubta que sortirem de la crisi -amb menys mitjans hem superat èpoques molt pitjors, assegura-, però el preu que n'haurem de pagar serà força alt: haurem de tocar de peus a terra. "Hem viscut una dècada prodigiosa, però la festa ja s'ha acabat. I ara toca passar l'escombra." Un tríptic sobre la seva taula que anuncia un taller d'intel·ligència eficaç en resumiria el missatge.

Actualitzat
- Durant aquests anys de bonança extrema de què parles hem viscut com a rics quan, en realitat, no ho érem?
Durant l'última dècada, els canvis han estat molts; globalment, en un sentit positiu. Però ens ha faltat insistir més en la productivitat. Quan el creixement és tan fort i quan és tan fàcil fer diners en el sector de la construcció, és difícil que penetri aquest discurs: el del treball i l'esforç. Ara haurà de penetrar perquè és l'única solució. Tot i això, estic convençudíssim que ho farem bé. Serà dolorós, perquè tots els processos d'ajustament ho són, però com a país no tinc cap dubte que ens n'hem sortit davant de crisis molt pitjors que aquesta. Tinc la impressió que aquesta serà severa però curta, perquè el mercat de treball s'ajusta molt ràpidament i abans no passava. Per tant, optimisme a mitjà termini. A curt termini, duresa de l'ajustament inevitable i a veure si, d'aquesta, tots plegats n'aprenem i en situacions de bonança som capaços de contenir la nostra eufòria.

La situació actual és difícil, però jo recordo que a l'inici dels anys 70 la majoria de la gent jove doblava torns per comprar-se un pis i, per descomptat, no feia sortides. L'esforç per tenir una propietat era monstruós. No dic que ara haguem de treballar setze hores. El país ha millorat, som més productius, es pot viure millor, s'ha de viure millor, però compte a confondre'ns: no som tan rics com els alemanys, encara, i ens falta molta feina per ser-ho, hem de fer encara molta feina, d'estudi, formació, inversió... Els últims anys, com que ha anat tan bé, el país ha perdut de vista d'on venia, qui som realment i què ens falta per ser entre els grans en productivitat i capital. Des d'aquest punt de vista la crisi pot ser positiva, en podem sortir reforçats.

- Has sentit últimament moltes ximpleries als mitjans?
Certament, hi ha una mica de confusió... Massa histèria. S'enfonsa la borsa i sembla que s'enfonsi l'economia. Per als que inverteixen a la borsa sí, però per a la majoria dels mortals no ha de ser així. Jo diria que hi ha hagut poca objectivitat, però no ara, sinó que ja fa un any i mig que hi som. Es va fer molt de mal durant la campanya electoral; es van dir coses que no eren veritat, que podien passar i que finalment han passat però que no eren veritat quan es van dir. S'ha jugat en excés amb una cosa tan seriosa com és la confiança de les famílies i, finalment, s'ha tensat tant que s'ha trencat. Ara costarà de recuperar.

La confiança de les famílies està pitjor que el 1993, quan es van destruir un milió de llocs de treball dels 13 milions que hi havia llavors. L'equivalent seria com si ara s'haguessin destruït 1,7 milions de llocs de treball des de l'estiu de l'any passat fins ara, quan en realitat se n'han destruït 150.000, 200.000... La proporció és abismal. En canvi, la confiança de les famílies és pitjor que el 93. Les profecies s'autocompleixen. Si tu consideres que les coses van malament, acabaran anant malament.

Tots plegats hem de fer una mica de contenció en les nostres anàlisis perquè és una situació difícil però no desesperada, menys difícil que altres situacions que el país ha superat amb èxit. És important alçar la vista i mirar enrere, perquè crec que com a país hem oblidat on érem, i això està molt vinculat a la histèria actual.

- També hem sentit últimament moltes crítiques a l'actuació dels governs, que salven bancs en comptes de preocupar-se per la població...
Tot plegat s'ha venut molt malament. Si l'empresa del meu barri no pot obtenir un crèdit, no és un problema financer, serà un problema per a aquesta empresa, que haurà de tancar. Això que fan els governs d'injectar aquests recursos als bancs és perquè l'economia real productiva pugui demanar crèdits i obtenir-los; en aquests moments hi ha moltes empreses catalanes molt solvents que demanen crèdits i a les quals no se'ls concedeixen, i sense aquests crèdits poden petar. Les injeccions al sistema financer són vitals per permetre que el crèdit torni a circular. L'activitat econòmica necessita els crèdits. Si el sistema financer caigués, el que arrossegaria és el conjunt de l'economia. Per tant, les mesures que està prenent el govern són per salvar l'activitat econòmica, tot i que la primera impressió és que s'està salvant el sistema financer, però el cas és que sense el sistema financer no hi ha activitat...

- Tenim mitjans per sortir de la crisi?
Per descomptat. Tenim un país molt més sòlid que fa 15 anys, amb un volum d'ocupació espectacular, amb una demografia que juga a favor de mantenir l'activitat, amb unes empreses que són molt més competitives exteriorment, amb un sector públic molt sòlid, amb poc deute, i som dins de la zona euro, que és un element que ens dóna molta estabilitat.

Tornar a la primera part de l'entrevista


Llegeix l'entrevista a Xavier Sala-Martín: "La crisi a Espanya serà pitjor que als EUA"
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut