Encomanar, murri o péixer: mots en perill de desaparèixer que es volen recuperar

La pèrdua de parlants no és l'únic perill a què s'enfronta la nostra llengua: cada cop es parla un català més semblant al castellà. Hi ha paraules, expressions i construccions sintàctiques que van quedant en desús i són substituïdes per d'altres que, si bé també són correctes, són calcs que arraconen la riquesa de sinònims.

N'alerta el filòleg Jordi Badia i Pujol, que fa anys que es proposa recuperar aquestes paraules amb l'etiqueta #salvemelsmots a Twitter, i també al seu blog. Ara, les ha recollit al llibre "Salvem els mots", editat per Rosa dels Vents:

#salvemelsmots 100a remesa (i darrera❗️) de mots a preservar:
—aspirar ENSUMAR
—dany TORT
—fer mala espina FER PUDOR DE SOCARRIM
—gamberro BRÈTOL
—melancolia MALENCONIA, MELANGIA
—pesat CORCÓ
—proferir ETZIBAR
—serraller MANYÀ
—tarambana TARAL·LIROT, TARAROT
—vagabund PÒTOL

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) November 19, 2020

El llibre llista unes 200 parelles de mots, tots dos correctes, però on el primer ha pres tanta força que ha anat arraconant el segon. Badia n'ha explicat alguns exemples en una entrevista al Més 324.

Aquest any > Enguany

"Enguany" se sent molt poc als mitjans de comunicació, segons Badia, perquè és una expressió que no es diu a Barcelona. Passa també amb expressions com "xalar", que sovint se substitueixen per "disfrutar" o "gaudir".

En canvi, altres expressions dialectals que sí que es diuen a la capital catalana s'han estès molt més. Per exemple, "cops", com sinònim de "vegades", pròpia de tot el domini lingüístic.

"Ara fins i tot els valencians, que sempre havien dit 'voltes', també diuen 'cops'", explica Badia. Altres sinònims de "vegades" com la mateixa "voltes", o bé "camins" o "pics", es diuen molt menys.

Astut > Murri

Tot i que la paraula "murri" s'acostuma a substituir per "astut", el seu significat és una barreja d'aquesta i de "sagaç", segons Badia. "Els mots que estan més en desús són aquells que no es poden traduir fàcilment al castellà", alerta.

El català, com moltes altres llengües, també està ple d'anglicismes, però "fins i tot les paraules que ens arriben de l'anglès ho fan 'amb permís' del castellà. És a dir, si les fan servir en castellà llavors les adaptem també nosaltres", explica el filòleg.

Contagiar > Encomanar

Badia va adonar-se d'aquesta substitució durant la pandèmia. "Sempre havíem dit que les malalties s'encomanaven, però amb el coronavirus els mitjans de comunicació van difondre més 'contagiar' que 'encomanar'".

Va passar el mateix amb l'expressió "demanar hora", que va quedar enterrada per "demanar cita prèvia". "A banda de la substitució, el problema d'aquesta última és que no té sentit: una cita sempre és prèvia", diu Badia.

Després de dinar > Havent dinat

"Havent dinat", "havent esmorzat", "havent sopat"... són expressions que eren habituals en el registre col·loquial. En canvi, cada vegada més se sent "després de...".

"La gent més gran som els que mantenim aquestes estructures", afirma Badia. El filòleg considera que les xarxes socials són un bon aliat per mantenir aquests mots en perill de desaparèixer.

A les xarxes també hi ha gent jove apostant per recuperar paraules "antigues", com les garrotxines del compte de TikTok Can Putades:

@canputades

Són molt millors que les d'ara😼… 👚: @nibaroclothes (-10% codi CANPUTADES) ##CanPutades ##estiktokat ##catala ##catalunya ##parati ##viral ##fyp ##garrotxa

♬ sonido original - Can Putades

Donar menjar > Péixer

Es perden paraules genuïnes com "péixer" en pro d'altres expressions que també són correctes, com "donar menjar". Passa una cosa semblant amb "arrecerar", de "recer", que està sent substituït per "resguardar".

Badia alerta que un dels perills que afronta el català és la "galleguització", en referència al procés patit per la llengua gallega:

"Diem: 'El gallec s'entén molt bé.' Sí, perquè allò que sentim que es parla s'assembla molt més al castellà, una llengua que entenem, que no pas al gallec, que és més semblant al portuguès."

Despreocupat > Panxacontent

"Panxacontent" és un exemple de la creativitat de la nostra llengua, que segons Badia s'ha estroncat. "Tenim una gran quantitat de compostos que són una meravella: 'primfilar', de 'filar prim', 'llepafils'...".

Un altre exemple n'és "menjafestucs", dit d'una persona que menja poc, també en desús com la mateixa paraula "festucs", substituïda per "pistatxos".

La formació de paraules per aquest mecanisme es coneix com a composició i és molt típic del català, igual que ho és la derivació: "tenir plorera" (ganes de plorar), "tenir mengera" (ganes de menjar), etc.

Despropòsit > Ximpleria

Sembla que "ximpleria" ha quedat arraconada per "despropòsit", una paraula que sembla que "vesteix més", segons Badia. És un fenomen recurrent que ell anomena "català de plàstic":

"És aquesta tendència a fer servir paraules com 'iniciar' en comptes de 'començar', o 'finalitzar' en comptes d''acabar'. Una frase com: 'Es desconeix el motiu pel qual ha presentat la seva dimissió' es podria dir senzillament: 'No se sap per què ha plegat'."

Idea fixa > Dèria

Exemples com aquest mostren que quan es perd un mot, es perden matisos. Passa el mateix amb la "pudor", que segons Badia, ha quedat arraconada per "mala olor":

"De tot en diem mala olor. I no diem fortor, ferum, bravada, tuf... Cada paraula té un matís precís i els hem perdut, però tot això es pot recuperar. És qüestió d'explicar-ho i de treballar-hi."

El filòleg és optimista i creu que som a temps de recuperar aquestes paraules. Recorda que als anys 70 es van recuperar una sèrie de paraules sense tenir ni tan sols mitjans de comunicació en català.

"Als anys 70, quan es deia 'sellos', 'bussons', 'pastels', 'peluqueries', 'lejies' i 'passillus', de cop i volta vam recuperar tot un seguit de mots, alguns dels quals eren clarament arcaismes: 'segell' i 'bústia' no ho feia servir absolutament ningú."

Segons Badia, "costarà una mica més recuperar estructures sintàctiques: quan algú ha perdut el pronom 'en' i el pronom 'hi' ja és més difícil, o un tret fonètic, confón 'els astres' i 'els sastres' o no sap dir 'la lluna' i diu 'la iuna'...". Però és possible si hi ha models que funcionen:

"Els models són els professors, els periodistes, els polítics, els actors, els guionistes... Si hi ha un pla de xoc de debò i s'actua en tots aquests fronts, ens en sortirem."

Pròxim > Entrant

"'Proper' és una paraula que el meu avi no la va dir mai. És un maquillatge de 'pròxim'", afirma Badia. "El proper dimecres", "el pròxim any"... són expressions que n'han substituït d'altres com "la setmana entrant", "dimecres vinent", o "l'any que ve".

Badia insta tothom a treballar per canviar-ho. "Podem fer el ploricó o podem prendre una altra actitud: tenim una llengua potent, rica i versàtil com qualsevol altra, ni més ni menys, doncs dediquem-nos a difondre-la, a divulgar-la i a cantar-ne les meravelles", afirma.

Trampa > Parany

"Sovint pensem que 'trampa' s'entén més que 'parany". De vegades se substitueix una paraula més genuïna per una altra de més semblant al castellà en funció de l'interlocutor, segons Badia.

La majoria de catalanoparlants, però, canvien directament de llengua si els parlen en castellà, 8 de cada 10, segons la Plataforma per la Llengua.

El filòleg va fer aquestes reflexions i d'altres, entrevistat per Xavier Graset al programa "Més 324":