Els segrestadors del col·legi rus alliberen 26 persones, entre dones i nens

L'exèrcit rus manté encerclada l'escola russa a Ossètia del Nord on el comando txetxè té segrestades 354 persones, entre elles 130 nens. Segons ha informat l'agència russa Interfax, els terroristes han alliberat 26 ostatges, entre dones i nens. Així ho hauria assegurat un portaveu del gabinet de crisi creat per els autoritats russes. Diverses informacions apunten que el grup de segrestadors, format per almenys disset persones, pertany al mateix comandament terrorista que va atacar el teatre Dubrovka de Moscou, l'octubre d'ara fa dos anys.
Mantenen retinguts més de 300 ostatges

Els segrestadors del col·legi rus alliberen 26 persones, entre dones i nens

L'exèrcit rus manté encerclada l'escola russa a Ossètia del Nord on el comando txetxè té segrestades 354 persones, entre elles 130 nens. Segons ha informat l'agència russa Interfax, els terroristes han alliberat 26 ostatges, entre dones i nens. Així ho hauria assegurat un portaveu del gabinet de crisi creat per els autoritats russes. Diverses informacions apunten que el grup de segrestadors, format per almenys disset persones, pertany al mateix comandament terrorista que va atacar el teatre Dubrovka de Moscou, l'octubre d'ara fa dos anys.
Actualitzat
És l'espera angoixant dels centenars de familiars dels segrestats a l'escola de Beslan. Hores interminables sense notícies ni grans avanços en les negociacions. I de tant en tant, una explosió que acaba de desfer els nervis de la gent d'aquesta ciutat d'Ossètia del Nord. Amb tot, des d'aquest migdia, 26 famílies repiren més tranquil·les perquè algunes dones i nens han estat alliberats. A dins de l'escola, però, queden 329 persones retingudes. Els segrestadors, entre 17 i 40 homes i dones carregats d'explosius, no deixen entrar menjar ni medicaments al centre. Fins ara, han mort almenys 13 persones en el foc creuat. Els assaltants, identificats com a rebels txetxens i ingúixos, demanen unes condicions impossibles d'acceptar pel Kremlin: que s'alliberin uns guerrillers detinguts al juny i que l'exèrcit rus abandoni Txetxènia. Els pares imploren informació. Un mediador escollit pels txetxens fa de pont en les lentes negociacions entre els govern i els segrestadors. A Moscou, el president Putin ha assegurat que la principal prioritat del Kremlin és salvar la vida dels ostatges. La màxima política del líder rus sempre ha estat no negociar amb els separatistes txetxens, i la premsa russa es pregunta si serà capaç de llançar un atac sorpresa en un centre ple d'escolars. L'exemple que serveix de referent és el segrest del Teatre Dubrovka el 2002. En aquella ocasió, Putin va optar per la mà dura, i 170 persones van morir gasejades en l'operació de les forces especials que va posar fi al segrest del teatre moscovita.

NOTÍCIES RELACIONADES