Oceà Pacífic

Els residus plàstics al Pacífic formen una illa com França, Alemanya i Espanya juntes

El volum d'escombraries plàstiques que hi ha al Pacífic és quatre vegades més gran que les previsions més pessimistes dels científics

RedaccióActualitzat

La superfície que ocupen els residus plàstics en suspensió a la zona del Pacífic que va de Califòrnia fins a les illes Hawaii supera els 1,6 milions de quilòmetres quadrats i pesa 80.000 tones. I és un mostre de plàstic de mil colors que continua creixent imparable.

Un estudi científic recent fet per The Ocean Cleanup Foundation arriba a la conclusió que la gran taca de plàstic que sura al Pacífic és 16 vegades més gran del que s'imaginava i que la situació empitjora dia a dia.

 

 

Aquesta àrea del Pacífic acumula la "reserva" més gran de plàstics en suspensió de tota la Terra. Els corrents marítims i els vents hi provoquen una concentració d'escombraries molt intensa. S'hi han trobat materials de tot tipus: centenars de tones de bosses, neumàtics, perxes, raspalls de dents, penja-robes, sabates, contenidors, joguines, tones de xarxes de pesca i, fins i tot, un lavabo.

 

 

Per primera vegada, els autors de l'estudi han contractat una trentena d'embarcacions que han fet un escombrat en paral·lel de l'oceà des de Hawaiï fins a Califòrnia. Totes les embarcacions portaven xarxes per obtenir mostres dels plàstics en flotació al mar. A més, dues aeronaus feien suport des de l'aire a la trentena de vaixells.

Els resultats han multiplicat per quatre les previsions més pessimistes dels científics: les restes d'escombraries plàstiques que han quedat atrapades a les xarxes són d'1,8 bilions de peces, que superen les 80.000 tones de pes.

El 92 per cent de la brutícia plàstica la formen objectes de mida mitjana o gran. Només el 8% de la brossa recollida són microplàstics de mida inferior als 5 mil·límetres.

 

 

Cada any 2,41 milions de tones de plàstic acaben al mar i, per efecte de les onades, gran part d'aquest material es descompon en microplàstics que els peixos i les aus marines ingereixen pensant que són aliment. Altres animals queden enganxats en xarxes i altres plàstics que els provoquen greus ferides o, fins i tot, l'asfixia.

El tsunami que va assolar el Japó el 2011 va contribuir, segons consideren els investigadors, a incrementar un 20% la quantitat de residus plàstics que van anar a parar al mar.

 

 

Els científics, tenint en compte que la majoria de residus plàstics que es troben ara als oceans de la Terra són de mida mitjana i gran, alerten de la necessitat de fer operacions de neteja abans que aquests objectes es vagin fragmentant i trencant per l'efecte de l'erosió.

 

 

 

ARXIVAT A:
EcologiaMedi ambientContaminació
Anar al contingut