Els primers supremacistes jutjats a Espanya, condemnats a presó per un jutjat de Lleida

Animaven a atemptar contra persones migrants, homosexuals o amb discapacitat a través de les xarxes socials, on també les denigraven.

La policia va detenir aquest grup d'homes a finals de l'any 2020 (a un d'ells en una finca de la Pobla de Cérvoles, a les Garrigues) i ara l'Audiència de Lleida els ha sentenciat en el que es considera el primer judici celebrat a Espanya contra aquests comportaments supremacistes.
 

Estratègia de defensa

Dos dels acusats han reconegut els fets per rebaixar la pena i aquest pas els ha beneficiat. El principal implicat s'enfrontava a una petició de gairebé onze anys de presó que finalment ha quedat en tres anys i mig. Per al segon, la condemna ha estat de dos anys i mig de presó, un menys del que inicialment li demanava l'acusació.

"Reconec els fets i m'hi mostro conforme", s'han limitat a dir, i cap dels dos no ha arribat a declarar.

Els seus advocats, Fernando Oriente i Albert Pons, justifiquen la condemna com un mal menor i han estat molt crítics amb la investigació dels Mossos:

"Estem, gairebé, davant d'un delicte provocat. S'ha intentat fer una causa general contra l'anomenada extrema dreta."

La policia hi veu perill "real"

Per contra, agents de la investigació han declarat que les proclames de caràcter racista que feien els acusats en un manifest i també a les xarxes socials es van considerar una amenaça "real i factible".

A la finca de les Garrigues on es van practicar les detencions, els implicats hi havien tingut una plantació de marihuana i també s'hi va confiscar armament prohibit. 

El judici ha continuat per a un tercer acusat de tràfic de drogues i tinença d'armes que no ha volgut pactar i a un quart acusat li han retirat els càrrecs abans de començar la vista. 

Un cas pioner

Aquesta ha estat la primera investigació policial a l'Estat vinculada al supremacisme blanc. Segons la policia, els detinguts s'inspiraven en la matança de 51 persones a Christchurch (Nova Zelanda) i, a través de webs i diferents canals de missatgeria instantània, es dedicaven a difondre missatges de contingut racista amb l'objectiu de crear "comunitats blanques", dotar-se d'armes i preparar-se per a la "guerra racial".

La investigació es va iniciar a mitjans del 2019, quan es va localitzar a internet un document, publicat per un dels condemnats, a tall d'ideari i guia programàtica que tenia molts elements en comú amb altres escrits fets per terroristes vinculats al supremacisme blanc.