Detall de l'obra "Die Hexe" d'Albert Durer (Wikimedia Commons)
Detall de l'obra "Die Hexe" d'Albert Durer (Wikimedia Commons)
València d'Àneu

Els primers judicis per bruixeria a Europa es van fer a les Valls d'Àneu

El llibre "Ordinacions de les Valls d'Àneu", del 1424, recull la primera llei que es coneix a Europa sobre el delicte de bruixeria

Actualitzat

Una recerca assegura que els primers judicis a Europa per bruixeria es van fer al Pirineu, en concret, a les Valls d'Àneu. La majoria de les acusades eren dones, assenyalades i perseguides pels seus veïns, no per la Inquisició, i acabaven a la forca.

Els resultats d'aquests estudis es poden veure des d'aquest dimecres en una exposició a Esterri d'Àneu, al Pallars Sobirà. Es titula "Se'n parlave i n'hi havie", en pallarès.

 

 

Aquesta recerca de l'historiador i professor de la Universitat de Barcelona Pau Castell demostra que la fama de bruixa s'atribuïa a dones a qui es feia responsables de malalties, morts o pedregades. S'heretava per via materna i es deia que feien rituals i reunions diabòlics.

"Al territori del Pirineu i les terres de Ponent les bruixes no volaven amb escombra, sinó que, segons l'imaginari popular de la bruixeria, es trobaven davant del foc, se sucaven amb una sèrie d'ungüents a les aixelles i al 'petenill', pronunciaven una fórmula màgica -'pic sobre fulla i que vagi allà on me vulla'-, i posaven el peu sobre el cremall i sortien volant pel fumeral cap a l'aplec diabòlic."

 

A diferència de la plana, al Pirineu la cacera de bruixes era habitual, sobretot entre els segles XV i XVII. Segons Castell, que també és el comissari de l'exposició, Catalunya era un gran focus de persecució.

"En aquest sentit sabem avui que Catalunya se situa com un dels principals focus de cacera de bruixes a Europa, amb milers de dones condemnades per bruixeria i, per tant, amb una intensitat que no té paral·lel en la resta de regnes hispànics, i que en canvi és comparable als grans focus europeus de cacera de bruixes com Suïssa, Alemanya o els Països Baixos."

A Suïssa, la majoria dels condemnats per bruixeria eren homes. En canvi, a Catalunya, el 90 per cent eren dones.

 

 

Primera llei que recull el delicte de bruixeria

Amb les dades de la recerca, podem dir que el Pirineu va ser el bressol de la cacera de bruixes. A la zona del Pallars, l'Alt Urgell, l'Aran i Andorra, però també al Solsonès, la Noguera o el Segrià, trobem en la documentació històrica judicis per bruixeria des del segle XV.

El llibre "Ordinacions de les Valls d'Àneu", que data del 1424, és el text jurídic català més antic que recull el delicte de bruixeria, un fragment del qual es pot consultar a l'exposició. És la primera llei que es coneix a Europa, que recull el delicte de bruixeria i el perseguia i el condemnava.

 

I què feien aquestes dones perquè les acusessin de bruixes i acabessin penjades a la forca?

"Unes accions judicials iniciades normalment a partir d'acusacions per malèfici, llançades pels veïns i sobretot veïnes de les sospitoses en contextos de morts d'infants o de bestiar, d'epidèmies o de pedregades destructores amb l'actuació ocasional de descobridors de bruixes professionals."

Pel que fa als judicis, a partir del segle XVIII ja es va consensuar que la secta de les bruixes no existia i que els suposats crims eren fruit de la superstició medieval.

 

Imaginari popular que perviu

La cacera de bruixes ja ha passat a la història, però creure en elles sembla que no, sobretot al Pirineu, on han trobat records de bruixes fins als anys 50 de segle XX. Al Pirineu encara hi ha gent que creu en les bruixes i que prefereix no parlar-ne per por. La Rosa Baró recorda que al seu poble deien que hi havia una bruixa:

"Quan nosaltres érem petits, cap allà a la Botera no ens hi deixaven anar, perquè diu que hi havia la Matxets i deien que era bruixa i per aquell carrer no ens hi deixaven passar."

O el Pedro Espí:

"Els meus pares, a casa, quan érem xics, deien: ara compte que vindrà la bruixa i se t'emportarà! Però jo no n'he vist mai cap."

I l'Antònia Prillo:

"Una cunyada hi creia molt. Deia que les bruixes li baixaven per la xemeneia."

 

L'exposició recull molts testimonis que han servit per documentar la recerca i se cita, fins i tot, dues cases on es deia que hi havia bruixes, una al Pallars Jussà i una altra a Andorra.

"S'han recollit multitud de testimonis de persones d'edat avançada que ens han permès constatar la pervivència de l'imaginari de la bruixeria en aquest territori."

 

Tot plegat s'explica fins al 7 de maig a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu i després l'exposició recorrerà la xarxa de museus de les terres de Lleida i l'Aran.

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut