Els macroprojectes urbanístics que amenacen els pocs espais verds del Baix Llobregat

Veïns del Baix Llobregat estan en peu de guerra contra grans projectes urbanístics que estaven aturats i ara es reactiven, i que afecten terreny agrícola o forestal.

Alguns estan projectats des dels anys 70, però la crisi del 2008 els va frenar. És el cas del Pla de Ponent, amb prop de 5.000 pisos previstos a Gavà; igual que al nord del Prat o a la colònia Güell, on el projecte que hi ha suposaria triplicar-hi la població.

En una comarca ja molt densament poblada, els veïns no es resignen a perdre els últims espais sense urbanitzar que hi queden.

Tot i les mobilitzacions que demanen aturar la construcció dels pisos, ni la Generalitat ni l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) aposten per fer-ho.

Una contradicció de les administracions amb les recomanacions que les Nacions Unides fan gairebé in extremis: que cal conservar les poques zones verdes que queden si volem fer front a la crisi climàtica.

Les diferents parts en parlen en aquest vídeo:

La plataforma SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet no és nova, ni tampoc la demanda d'una moratòria per als projectes urbanístics previstos en aquesta zona, amb un potencial constructiu de desenes de milers d'habitatges.

L'evidència de la crisi climàtica i l'impacte d'aquests projectes en un territori molt poblat, molt dens i amb poc espai lliure ha fet que, a banda d'accions directes als ajuntaments respectius, els veïns s'adrecin a la Generalitat i a l'AMB com a màxims responsables de la planificació urbanística a Catalunya.

"És un suïcidi com a societat", alerten des de SOS Baix Llobregat

Jaume Grau, portaveu de la plataforma SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet, alerta de les conseqüències de no aturar els projectes:

"Aquesta lògica urbanística de creixement i d'ocupació del territori s'ha d'aturar.

Perdre 1.800 hectàrees agrícoles i forestals per fer més ciment, més formigó, amb la despesa energètica, de materials, de destrucció de la connectivitat ecològica, la pèrdua de la capacitat de producció d'aliments dels espais agraris tan valuosos que tenim aquí és un suïcidi com a societat."

Les respostes de l'administració, però, no van en la línia d'aturar projectes sinó d'intentar, en tot cas, vigilar com es fan a escala urbana, arquitectònica, climàtica, etc.

Alguns exemples de projectes urbanístics previstos

Els projectes en qüestió --es poden mirar al mapa interactiu de la web de SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet-- estan elaborats amb les condicions del Pla General Metropolità del 76 i molts es van desenvolupar als anys 2000 amb unes lògiques i interessos molt diferents dels d'ara.

I és ara que, passada --que no superada totalment-- la crisi financera del 2008 i la part més dura de la covid, molts ajuntaments els estan reactivant. Entre els plans previstos hi ha els següents:

• Gavà: Pla de Ponent

Hi ha projectats 4.800 pisos en zones properes a la ciutat ja urbanitzada, però, sobretot, en finques agrícoles i forestals.

Ja estan fets els primers 270 pisos. Són de venda i de lloguer, i s'ha obert el període per demanar-ne un.

El canvi --fa uns mesos-- a l'alcaldia de Gavà no ha fet canviar ni el projecte ni la seva justificació: la falta d'habitatge a la ciutat.
 

• El Prat de Llobregat: ARE Eixample Sud i Eixample Nord

En total, més de 5.500 habitatges nous, una part dels quals ja s'estan construint sobre terreny que fins ara era agrícola.
 

• Cornellà de Llobregat: Ribera-Salinas

És l'única zona no urbanitzada de Cornellà, entre la trama urbana i les autopistes, el Llobregat i les vies del tren.

Ara està ocupada per horts (la majoria no legalitzats) que l'Ajuntament preveu canviar per gairebé 2.500 habitatges, una nova estació de Ferrocarrils de la Generalitat i diversos equipaments.

La meitat del terreny és municipal i es preveu que el 80% dels pisos siguin protegits.

• Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat: entorns de la colònia Güell

El projecte (1.350 habitatges) amenaça les zones agrícoles properes. Els veïns de la colònia s'hi oposen perquè suposaria triplicar la població actual i perdre el caràcter de la colònia.

I la llista continuaria amb Sant Joan Despí, Esplugues, Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Molins de Rei o la Palma de Cervelló.

Es poden anul·lar projectes ja aprovats?

Els que s'oposen als macroprojectes reclamen que s'apliqui una moratòria, com s'ha fet en altres territoris, per, almenys, repensar-los. Però es poden aturar o anul·lar, els projectes ja aprovats?

La Generalitat afirma que no pot actuar al Baix Llobregat, com ha fet a l'Alt Pirineu o a la Costa Brava i ara està fent a la resta del litoral català, entre Malgrat i Alcanar, perquè pertany a l'Àrea Metropolitana.

A més, defensa el nombre de pisos projectats per les necessitats d'habitatge que hi haurà a l'àrea metropolitana els pròxims anys, com justifica Agustí Serra, secretari d'Ordenació del Territori i Urbanisme:

"El seu desenvolupament no només estava previst fa molt temps sinó que és necessari per cobrir els objectius, les necessitats de població que té l'àrea metropolitana en aquests 20 anys. Un altre tema és com es desenvolupa. I hem de ser exigents, des del punt de vista de la qualitat urbana, de la qualitat arquitectònica, dels estàndards de sostenibilitat, etc."

La necessitat d'habitatge --i d'habitatge protegit-- per als veïns és la raó principal per què molts ajuntaments tiren endavant projectes elaborats fa molts anys.

SOS Baix Llobregat creu que hi ha alternatives. "Els polítics han de respondre al problema de l'habitatge, que és real, però amb actuacions dins de la ciutat consolidada, no ocupant nova ciutat", afirma el portaveu, Jaume Grau.

Rehabilitar en comptes de construir

També ho creu així un dels autors de l'últim informe de l'ONU sobre la crisi climàtica, Jofre Carnicer, que també és professor de la Universitat de Barcelona, investigador CREAF, IRBIO i coautor de l'informe de l'IPCC.

Carnicer apunta dues raons per fer veure la necessitat de conservar els espais encara buits, sobretot els que envolten els espais més densos i els que són dins les ciutats:

"Ajuden a suportar millor el canvi climàtic creant microclimes, redueixen la contaminació ambiental, redueixen inundacions, i proveeixen d'aliments a prop d'on més es necessiten."

I també perquè a la construcció se la considera responsable de més del 20% de les emissions de gasos.

A més, l'ONU insta el sector a rebaixar les seves emissions a la meitat en la pròxima dècada.

Carnicer demana apostar per rehabilitar habitatges en comptes de fer-ne de nous. "Una acció clau és limitar el creixement urbanístic i centrar-se en la rehabilitació i en l'ús dels habitatges que no es fan servir. Un nou edifici implica uns 700 quilograms per metre quadrat d'emissions de CO2, rehabilitant un edifici es redueix gairebé a la meitat", comenta.

A Catalunya hi ha més de 450.000 habitatges buits, la meitat a l'àrea metropolitana.

Els riscos que hi veu l'AMB

Tot i això, el model urbanístic de creixement de fa dècades no sembla tenir aturador.

En els projectes del Baix Llobregat, la Generalitat ha passat la responsabilitat a l'AMB. I Jordi Sánchez Escrigas, vicepresident d'Urbanisme de l'AMB, apunta les raons que influirien perquè no es reverteixin projectes pensats fa diverses dècades.

D'una banda, el perill que veuen els ajuntaments si els propietaris dels terrenys els reclamen compensacions en el cas que hi hagi canvis en el planejament i se'ls privi del dret a construir.

I també la possibilitat que aquests propietaris vagin a la justícia a reclamar els seus drets i, en alguns casos, la llei els hi permetria.

El responsable de l'AMB admet que alguns dels projectes que es podrien desenvolupar en els pròxims anys estan fets amb lògiques desfasades, però remarca que l'entitat representa els 36 ajuntaments que la formen:

"El que no pot fer l'Àrea Metropolitana de Barcelona és imposar un planejament en contra dels ajuntaments."

"Hi ha un canvi de paradigma evident i és que no es pot créixer trinxant territori, consumint territori i que s'han fet molts plantejaments amb una lògica que avui dia ha de canviar", afegeix.

Cal actuar ara, diuen els experts en canvi climàtic

I és amb aquesta nova visió de creixement amb què treballa l'AMB ara que s'està elaborant el Pla Director Metropolità. Serà la base de la figura de planejament (Pla d'Ordenació Urbanística Metropolitana) que ha de substituir el Pla General Metropolità (PGM) del 1976.

En l'avanç de planejament es preveu declarar com a sectors no urbanitzables 18 zones i així passar del 48 al 52% de zones sense construccions. No obstant això, aquest document no estarà totalment aprovat abans del 2030.

Massa tard per als experts en canvi climàtic, que reclamen també un canvi en la consideració que tenen per a moltes administracions els espais encara no urbanitzats, com demana Roger Sauquet, professor de la UPC i investigador del grup de recerca Habitar:

"Aquests espais plens de vegetació han de ser entesos no com un buit urbà sinó al contrari, com un ple que tu necessites com l'aire que respires o com l'aigua que beus."

El següent vídeo mostra algunes de les zones afectades:

L'amenaça no és per la gran quantitat d'habitatges projectats, sinó també per l'ampliació de polígons industrials quan el 30% dels actuals són naus o solars abandonats.