Els fons Next Generation arriben a les empreses catalanes

El 2021 la quantitat s'ha acostat als 1.600 milions d'euros, una xifra només superada per Andalusia dins del conjunt de l'Estat

Jordi Martínez PallejàActualitzat

Els fons europeus Next Generation, creats per reactivar la zona euro arran dels estralls provocats per la pandèmia estimulant canvis en el model productiu, estan arribant a Catalunya. El 2021 la quantitat s'ha acostat als 1.600 milions d'euros, una xifra només superada per Andalusia dins del conjunt de l'Estat.

A Espanya se li han assignat 140.000 milions d'euros per executar fins al 2026. La distribució que se'n fa és per projectes i l'assignació és responsabilitat dels ministeris del govern espanyol.    


Reconeixement a la sostenibilitat

Entre les primeres empreses que han aconseguit rebre una part del pastís dels fons hi ha la paperera Alier, de Rosselló, al Segrià. La seva matèria primera és el paper i el cartró procedents del contenidor blau, i els brics del groc. Trituren totes aquestes deixalles, les liqüen i en fan una pasta.

En un punt del procés de producció, quan es forma aquesta pasta, a Alier intenten reduir el consum d'aigua. I és per aquesta iniciativa que han rebut tres milions d'euros dels fons Next Generation, que tenen molt en compte el fet de potenciar el concepte de sostenibilitat.

"El que fem és aprofitar l'aigua sobrera en punts del procés i dur-la a altres punts on la qualitat de l'aigua no és tan exigent. Després la reutilitzem el màxin nombre de vegades possible. Allarguem la vida de l'aigua entre un 30 i un 40%", explica Pere Alier, director de projectes i inversions de l'empresa.


Fons que reforcen projectes ja existents

El fet de reaprofitar l'aigua en el procés de fabricació també treu volum de feina a les depuradores de l'empresa, i això n'afavoreix un funcionament més estable.  

Els tècnics de la companyia i una consultora externa van unir esforços per redactar el projecte, per tal d'aspirar als fons europeus en una convocatòria del passat mes d'agost.

"El fons europeu accelera poder dur a terme molts projectes que teníem pendents perquè en definitiva l'estratègia de l'empresa era executar-los igualment. El fons t'ajuda i et finança en part", diu Elisabet Alier, presidenta de la companyia.  

L'empresa funciona amb 220 treballadors i, amb la recepció dels fons, no descarten contractar més personal, però sobretot formar-lo continuadament.

"Els fons ens ajuden a l'hora de capacitar els treballadors, d'incrementar la seva formació, de millorar els seus coneixements, perquè estem parlant de projectes nous", explica Elisabet Alier.

Tot al servei d'un procés que acaba en uns rotlles gegants d'una tona de pes, dels quals n'acabaran sortint revestiments de cartró per a les plaques de guix utilitzades en la construcció i bosses per als comerços.

El 85% de tota la producció d'Alier s'exporta a diversos països del món, però sobretot a alguns del golf Pèrsic, on hi ha una forta demanda del sector de la construcció immobiliària.


Pròtesis dentals a partir de la impressió 3D

Aplicar el CAD CAM, disseny i fabricació assistits per ordinador, a la producció de peces i pròtesis dentals és l'aposta de Phibo, una empresa de Sentmenat. El procés es complementa amb la impressió 3D a partir dels escàners que reben dels seus clients, les clíniques dentals. Un làser construeix motlles personalitzats, l'esquelet de la peça que després un laboratori acabarà recobrint de ceràmica.

Un projecte inspirat en aquesta tecnologia ha valgut a aquesta empresa rebre fons europeus Next Generation.

"Parlem d'un projecte en què invertirem 2,5 milions d'euros. Dels fons europeus hem rebut 870.000 euros, 130.000 són a fons perdut i 740.000 són préstecs. D'esperances d'aconseguir-los en teníem moltes. Es van presentar 400 projectes, se'n finançaven 35 i vam quedar en el lloc número 12", explica Nacho Mestre, director general de Phibo.  


La innovació, un dels punts claus dels fons

En aquesta convocatòria de fons es valoraven els projectes centrats en la transformació digital i en la innovació. Amb la fabricació de pròtesis aplicant la impressió 3D, segons els experts, es redueix el marge d'error gairebé al zero per cent i s'estalvien molèsties a l'usuari final. "El disseny i la fabricació en processos digitalitzats arriba a obtenir una reducció de temps i de visites a la clínica d'un 50%", assegura Antoni López, cap d'innovació de Phibo.

El projecte de Phibo està ara en fase d'investigació i la normativa dels fons europeus obliga a tenir-lo acabat en un període que va entre els dos i els tres anys. "Tenim fe que aquest projecte es desenvolupi bé, i si és així segur que necessitarem gent", afegeix Nacho Mestre.

Ara mateix, l'empresa té 250 treballadors distribuïts en cinc plantes, quatre a Espanya i una altra a Colòmbia. L'exportació arriba al 20% de la seva producció.  


Els fons, llums i ombres

El Departament d'Empresa i Treball ha creat l'oficina Next Generation a la seu de l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa, Acció, per assessorar les companyies que aspiren a rebre fons europeus. La idea és acompanyar-les, identificant els seus projectes i estudiant si encaixen en la filosofia dels fons, pensats per reformular el model productiu i apostar per l'economia digital, verda i sostenible, sobretot.

A partir d'aquí, cada empresa ha de tenir un tècnic o contractar un consultor que redacti el projecte i prepari la documentació per enviar-la a cada convocatòria.    

Joan Martí, director estratègia empresarial d'Acció, aclareix que "aquest 2022 sortiran més de dues-centes convocatòries en el primer semestre, amb un total de 24.000 milions a disposició de les empreses. Com a objectiu volem captar com a mínim el 20% d'aquests fons".

Això serien 4.800 milions per al teixit productiu català. De moment, el 2021 s'han fet unes 60 convocatòries a nivell estatal. Això sí, algunes empreses catalanes hi han detectat problemes tècnics i burocràtics.

"Crec que va sortir la convocatòria el 10 d'agost i es tancava el 24. En aquest mes i amb tant poc temps, és difícil. Són processos complexos, amb molts requisits, i és una llàstima perquè no hi poden arribar totes les empreses", diu Nacho Mestre, director general de Phibo

"Els temps de presentació són massa curts. Nosaltres fins i tot tenint recursos i els projectes en cartera anàvem amb l'aigua al coll", explica Elisabet Alier, presidenta de la paperera Alier.  

 

Fons per a les pimes i els autònoms

Les pimes i els autònoms també poden aspirar a rebre fons europeus, que en aquests casos van dirigits a la transformació digital i són a fons perdut. En total la dotació és de 3.000 milions d'euros. Ara bé, també necessitaran un consultor per redactar el seu projecte i preparar la documentació per enviar al ministeri corresponent. En tots els casos, grans i petites empreses, hi ha un factor que els experts veuen imprescindible per tenir èxit: la innovació.

"La innovació és una carrera de llarg termini. Tu pots fer un projecte avui i pot ser que no vegis més vendes l'any que ve. El que sí que tindràs és supervivència. Sí o sí, tens futur si innoves", assegura des d'Acció Joan Martí.

Una innovació que no té per què anar lligada a la tecnologia, sinó que pot sorgir de qualsevol sector productiu.

ARXIVAT A:
EmpresaUnió Europea
Anar al contingut