Els doctorands en recerca denuncien la precarització de la seva feina, els impagaments i la davallada de beques
Tenen una llicenciatura, un màster, dominen idiomes i estan fent el doctorat en grups de recerca, però es troben que cada cop treballen de forma més precària, que no se'ls paga a temps i que hi ha menys beques del ministeri.
Els doctorands en recerca denuncien la precarització de la seva feina, els impagaments i la davallada de beques
Barcelona

Els doctorands en recerca denuncien la precarització de la seva feina, els impagaments i la davallada de beques

Tenen una llicenciatura, un màster, dominen idiomes i estan fent el doctorat en grups de recerca, però es troben que cada cop treballen de forma més precària, que no se'ls paga a temps i que hi ha menys beques del ministeri.

Redacció Actualitzat
Imatge durant una assemblea de l'Associació de Doctorands de Recerca de Catalunya
Imatge durant una assemblea de l'Associació de Doctorands de Recerca de Catalunya
Un dels principals perjudicats per les retallades en recerca són els joves investigadors que estan fent el doctorat. Tenen una llicenciatura, un màster, dominen idiomes i estan fent el doctorat en grups de recerca, però es troben que cada cop treballen de forma més precària, que no se'ls paga a temps i que hi ha menys beques del ministeri. Cobren aproximadament 1.000 euros, però de fet, alguns fa quatre mesos que no cobren. Per això, s'han decidit a constituir-se en una associació, l'Associació de Doctorands de Recerca de Catalunya. Cada quinze dies fan una assemblea per vetllar pels seus drets.

"Tenim una lluita, volem que se'ns consideri professionals, som investigadors i estem en formació, estem en un procés de formació, treballem i volem que se'ns consideri com a tals", exposa Oleguer Segarra, un dels membres de l'associació.

La situació és tan greu que alguns tenen clar que el seu futur passarà per marxar fora. És el cas de Xavier Clotet, que fa dos anys i mig que treballa en un grup d'investigació de la UB que col·labora amb la Universitat de Lió. S'ha hagut de buscar la vida per anar a França, perquè les beques per estades a l'estranger s'han reduït gairebé un 50% i l'hi han denegat. Té assumit que un cop acabi el doctorat no es podrà quedar a Catalunya.

"Un dels problemes que començarem a veure els pròxims anys és que els laboratoris potser s'aniran quedant sense els recursos per comprar el material necessari per poder fer la recerca, no només sense els estudiants que treballin, sinó sense el material pròpiament dit, i això és insostenible", explica Clotet, doctorand de recerca en físiques.

El nombre de beques a joves investigadors per fer el doctorat a la universitat també s'ha reduït, de 950 a 800. Amb aquesta retallada diversos doctorands n'han quedat fora. Un exemple és el Pol Colomer, doctorand de recerca en físiques. Ell, però, pot seguir el seu doctorat perquè un professor seu ha invertit en ell una part dels diners d'una beca d'excel·lència. "Són uns diners que el meu grup es podria estalviar i invertir en ordinadors que necessitem, o pagar-me un viatge en algun congrés, o coses que ara anem justos perquè m'han de pagar el sou", reflexiona Colomer.

Per la seva banda, la Marian Boguñá, professora de la Facultat de Física de la UE, alerta: "Si no inverteixes en estudiants no tindrem investigadors en el futur, això està clar, és així... O els haurem d'importar de fora o, simplement, no fer recerca, i serem un país de tercera divisió."

Més complicat ho tenen els que han acabat la carrera i el màster i es volen incorporar ara a un grup de recerca per fer el doctorat. Com la Marina Martínez. El retard en la convocatòria i resolució de les beques fa que, a hores d'ara, ocupi la taula d'un company que és fora sense saber què serà del seu futur. "Sense beca no em donen una taula, ni un despatx, ni sóc part del grup... Un any puc aguantar en aquesta situació tan informal i 'no oficial', però no es pot fer la tesi així, ara mateix és una mica complicat", conclou.

Anar al contingut