Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Barcelona

Els concerts del Tricentenari s'estrenen amb un homenatge al general Moragues a través de les cançons de resistència dels últims 300 anys

L'espectacle, coproduït pels festivals Barnasants i Tradicionàrius, es va concebre com a homenatge al general Moragues i va comptar amb una vintena de cançons que tenen en comú la defensa d'una cultura i d'una nació. És el primer dels concerts pensats amb motiu del Tricentenari.

Redacció Actualitzat

L'Auditori de Barcelona i els festivals Barnasants i Tradicionàrius es van unir aquest dijous a la nit per celebrar el primer dels concerts amb motiu del Tricentenari del 1714. Pensat com a homenatge al general Moragues, el concert va repassar 300 anys de cançons de protesta i reivindicació nacional.

El "Romanço del general Moragues", de Jaume Arnella i estrenat per a l'ocasió, és una de les vint cançons de lluita que van sonar a L'Auditori, davant d'un públic entregat que també va poder gaudir de "La samarreta" o "La fera ferotge", d'Ovidi Montllor, "Què volen aquesta gent?", de Maria del Mar Bonet, "Lladres", d'Al Tall, o la popular "Au jovent!".

Músics de diferents generacions, com els Mesclat de Joan Reig i Francesc Ribera, "Titot", i d'arreu dels Països Catalans van interpretar cançons convertides en himnes de lluita durant els últims tres segles i que representen totes les generacions de catalans que han lluitat tant en l'àmbit nacional com en el social.

L'homenatge al general Moragues és l'excusa dels organitzadors per expressar que les reivindicacions no només són pel futur polític de Catalunya. També és resistència la d'aquells que es manifesten davant dels centres d'internament d'estrangers, la dels que aturen desnonaments o la dels treballadors que defensen els seus drets.

Moragues va ser un dels defensors de la causa catalana durant la Guerra de Successió. Va liderar la resistència catalana a l'interior fins a la rendició de Cardona, pocs dies després de l'11 de setembre del 1714. Va ser fet presoner quan intentava fugir de Barcelona, va ser jutjat, torturat i assassinat al garrot i el seu cap va ser exhibit dins d'una gàbia durant més de 12 anys al Portal del Mar, cosa que el va convertir en un símbol de la resistència catalana.

VÍDEOS RELACIONATS

ESPECIALS RELACIONATS

Anar al contingut