El vot del sí i del no a la independència, 3 anys després de l'1-O
El vot del sí i del no a la independència, 3 anys després de l'1-O

El vot del sí i del no a la independència, 3 anys després de l'1-O

Genís Cormand
TEMA:
Referèndum 1-O
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

L'1 d'octubre es va convocar un referèndum per saber quants votants eren partidaris d'un sí i quants d'un no. Les circumstàncies excepcionals de la jornada van canviar-ho tot.

Però, si ens fixem en els resultats de les últimes eleccions, quina és la correlació de forces que hi ha entre els dos blocs, el del sí i el del no? Ho hem preguntat al politòleg Jordi Muñoz i al sociòleg Salvador Cardús.

Segons el govern, en l'1-O van participar més de 2.260.000 votants, sense comptar els col·legis tancats. Un 42,7% dels cridats a les urnes. Hi va haver 90% de sís i un 7,8% de nos.

"El marc en què es produeix el vot en un referèndum o en unes eleccions és molt rellevant i no té una interpretació unívoca", apunta Salvador Cardús.

Però, quina és la radiografia precisa del sí i del no a Catalunya? És difícil de saber, perquè cada elecció és diferent; no és el mateix votar pel Congrés que pel Parlament, però les urnes deixen rastres i donen pistes.

Jordi Muñoz creu que el millor resum és que "hi ha un relatiu equilibri entre blocs, una mena d'empat tècnic imperfecte que encara no s'ha trencat". Cardús assenyala que "segurament un 45% de vot a favor de la independència és estable i la resta és molt variable".

El 21D la participació va ser d'un 79 per cent. Els partits a favor del sí sumen un 47,5. Els del no un 43,5. 4 punts de diferència. Els comuns queden entremig. Per Muñoz hi ha una divisió clara ja que "s'han anat formant dos blocs que tenen mides semblants i posicions cada vegada més distants i més tancades respecte els altres".

 

El 28 d'abril s'inverteix: són les eleccions al Congrés i els partits del sí sumen un 39,4% i els del no un 43,2. "No és el mateix anar a votar al Congrés dels Diputats i no és el mateix votar en un Parlament de Catalunya", explica Cardús.

 

Però un mes després, el sí s'acosta al 50% a les europees, amb un 49,7. El no obté un 47,9. I a les segones eleccions al Congrés de novembre, un 42,6% pel sí i un 39,8% pel no.

Però, el vot independentista sempre ha mantingut un debat: si se supera el 50%, s'obre un escenari diferent?

Jordi Muñoz creu que el 51% és imprescindible, però no definitiu per si sol:

"És una condició necessària per avançar cap a la independència però no és suficient per ella mateixa, calen altres coses a banda del 50%, no és una clau que obre tots els panys de la independència."


Pel sociòleg Salvador Cardús, en un referèndum acordat, com el Brexit, el 50+1 és suficient. En el cas de Catalunya i Espanya, la situació és més difícil.

"Sense amenaces, un 51% és suficient. Com va ser el referèndum del Brexit. Si no van acceptar l'estatut amb un 90% del suport, tampoc acceptaran la independència amb el 90%. Aleshores també s'han de produir altres coses."

 

La pròxima cita amb les urnes, unes eleccions al Parlament.

ARXIVAT A:
Referèndum 1-O Eleccions 21D Eleccions 28A Procés català

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut