Palestina denuncia l'ocupació des de la Haia: "Israel està cometent un genocidi"

"Israel està cometent un genocidi a Gaza i fa anys que aplica una política d'apartheid contra els palestins durant anys", ha denunciat el ministre palestí d'Afers Estrangers, Riyad al-Maliki, davant la Cort Internacional de Justícia de la Haia. Ho ha fet a l'inici del primer de sis dies d'audiències que han començat aquest dilluns al màxim tribunal de les Nacions Unides, que té competències per resoldre disputes entre estats.

A partir del testimoni de més de 50 països, els quinze jutges que formen el tribunal emetran una opinió consultiva sobre la legalitat de l'ocupació d'Israel en el territori palestí i les seves conseqüències.

El ministre palestí ha argumentat que Israel no els deixa cap altra opció que "el desplaçament, la submissió o la mort." I ha afegit:

"Permetre-ho és inacceptable i és un deure moral i legal posar-hi punt final. L'única solució coherent amb el dret internacional és que l'ocupació il·legal d'Israel arribi a una fi immediata, incondicional i total."

Al representant permanent palestí davant l'ONU, Riyad Mansour, se li ha trencat la veu diverses vegades quan ha instat a defensar els drets humans i s'ha referit als infants palestins:

"L'estat de Palestina apel·la a aquesta Cort perquè guiï la comunitat internacional en aplicació de la llei internacional, posant fi a la injustícia i aconseguint una pau duradora.

Perquè ens guiï cap a un futur en què els nens palestins siguin tractats com a nens, no com una amenaça demogràfica, en la qual la identitat de grup al qual pertanyem no disminueixi els drets humans que posseïm tots.

Un futur en què cap nen palestí ni israelià siguin assassinats, un futur en el qual dos estats visquin junts en pau i amb seguretat."

Durant aquesta setmana, el tribunal analitzarà les circumstàncies de l'ocupació que va començar el 1967, incloses "les mesures destinades a alterar la composició demogràfica, el caràcter i l'estatus de la ciutat de Jerusalem".

Però no inclourà l'escalada de violència actual, ja que la petició va arribar abans del 7 d'octubre i, per tant, no s'hi va poder incloure.

De fet, la petició la va fer l'Assemblea General de l'ONU el desembre del 2022. Va demanar al TIJ que emetés una opinió jurídica no vinculant basada en els principis de la Carta de l'ONU, el dret internacional, els drets humans i les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

En concret, va preguntar "quines són les conseqüències jurídiques de la contínua violació per part d'Israel del dret del poble palestí a la lliure determinació, de la seva ocupació mantinguda, assentament i annexió del territori ocupat des del 1967", inclosa la ciutat de Jerusalem, i "de la seva adopció de lleis i mesures discriminatòries?".

Fins a 87 països hi van donar suport, mentre que 26 --entre els quals, Israel i els Estats Units-- hi van votar en contra.

Des d'aleshores i fins al 25 de juliol del 2023, els 193 països reconeguts per l'ONU i també Palestina --que té estatus d'estat observador-- van poder presentar informació i arguments propis sobre el cas, però el tribunal només va rebre 57 escrits.

El testimoni de més de 50 països

Després d'escoltar els arguments de Palestina aquest dilluns al matí, el tribunal escoltarà el testimoni d'una cinquantena de països, entre els quals hi ha Espanya i també els Països Baixos, Bolívia, Xile, Colòmbia, Cuba, Estats Units, Rússia i Sud-àfrica.

Precisament el país africà va denunciar Israel per genocidi davant el TIJ, a finals de desembre, i va demanar al tribunal que imposés mesures cautelars que garantissin l'accés dels palestins a aliments, aigua, ajuda humanitària i assistència mèdica; una petició que Israel va ignorar.

També hi intervindran tres organitzacions internacionals com la Lliga Àrab, la Unió Africana i l'Organització per a la Cooperació Islàmica. S'espera que la decisió dels jutges s'allargarà uns sis mesos.

Israel no assistirà a les audiències però sí que va enviar observacions per escrit.

Més pressió sobre Israel

L'última vegada que el tribunal va emetre una opinió consultiva sobre el conflicte va ser el 2004, quan l'Assemblea General li va demanar que es pronunciés sobre el mur que Israel construïa a Cisjordània.

En aquella ocasió, el TIJ va declarar que era il·legal, que havia de ser destruït i s'havia d'indemnitzar els palestins; però res d'això es va complir.

De fet, Israel sempre ha ignorat aquestes opinions jurídiques, però aquesta podria augmentar la pressió política de la guerra a Gaza.