El Tribunal Constitucional també tomba el segon estat d'alarma
Un control del Mossos per garantir que es complís l'estat d'alarma (ACN)

El Tribunal Constitucional també tomba el segon estat d'alarma

El juliol passat el tribunal ja havia declarat inconstitucional el primer estat d'alarma, decretat el març del 2020

Redacció Actualitzat
TEMA:
Estat d'alarma

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional el segon estat d'alarma per combatre la pandèmia. El principal motiu és que la normativa aprovada pel govern de Pedro Sánchez va impedir el control per part del Congrés dels Diputats i va delegar competències equivocadament a les comunitats autònomes.

Quatre dels deu magistrats que han votat s'han oposat a la decisió. La sentència compta amb els vots particulars del president, Juan José González Rivas, i dels magistrats Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.

Un dels components del TC estava malalt i això ha fet que el resultat de la votació fos lleugerament diferent del que, el juliol passat, va declarar inconstitucional el primer estat d'alarma, que va ser de sis a favor i cinc en contra. Aquest primer estat d'alarma s'havia decretat el març del 2020.

El tribunal no qüestiona la necessitat d'allargar les mesures perquè persistia la gravetat de la pandèmia, però sí el marc normatiu que es va utilitzar.

El tribunal ha acceptat parcialment el recurs d'inconstitucionalitat i ha decretat nuls diversos articles del Reial Decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual el govern va declarar l'estat d'alarma, de l'acord del ple del Congrés de Diputats de 29 d'octubre, pel qual es va autoritzar la pròrroga, i del Reial Decret 956/2020, de 3 de novembre, pel qual es va prorrogar, d'acord amb aquesta votació, l'estat d'alarma.


Pròrroga de sis mesos

L'estat d'alarma havia acabat a les 00.00 hores del 9 de novembre i el Consell de Ministres va aprovar una pròrroga de sis mesos, fins a les 00.00 hores del 9 de maig del 2021.

Durant aquest període es va limitar la circulació per espais públics entre les 23 i les 6, amb algunes excepcions, es restringia l'entrada i sortida del territori de cada comunitat o ciutat autònoma, també amb algunes excepcions, es limitaven els grups en espais públics i privats a un màxim de sis persones, tret que fossin convivents, i es limitava la permanència de persones en llocs de culte.

El ponent de la sentència ha estat Antonio Narváez. El text explica que no mereix censura constitucional la duració de la pròrroga, sinó "el caràcter no raonable o infundat" de la decisió per la qual es va fixar el termini, que era de sis mesos.

La ponència també afirma que la pròrroga va ser autoritzada "quan les mesures limitatives de drets inclosos en la sol·licitud no serien aplicades immediatament pel govern", perquè es supeditava al que decidissin els presidents de les comunitats autònomes.

Finalment, considera que el govern va delegar en les comunitats autònomes sense reservar-se la supervisió efectiva.

La ponència completa es farà pública, juntament amb els vots particulars, en els propers dies.

ARXIVAT A:
Estat d'alarma Coronavirus Covid-19
Anar al contingut