El tabú de la menopausa, una etapa de la vida de la dona invisibilitzada

La menopausa és una etapa inevitable de la vida de la dona, però encara invisibilitzada i envoltada de tabús. Tímidament, comencen a haver-hi grups de suport impulsats pels Serveis d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), per parlar-ne obertament. Però queda molt camí per recórrer.

Perquè tot i que no és una patologia, sí que acostuma a necessitar cert acompanyament. La informació bàsica d'aquesta etapa de la vida no sempre arriba a tothom qui ho necessita. 

A l'ASSIR de les Terres de l'Ebre, veient aquesta necessitat i la impossibilitat de donar totes les respostes en els 20 minuts de visita, han creat sessions grupals. Aquí poden parlar a fons i obertament de tots els aspectes que implica. 

La Sara Canalda Garrit, llevadora del servei de les Terres de l'Ebre, explica en aquestes sessions que la menopausa no és una malaltia i no s'ha de tractar com a tal, sinó com una etapa fisiològica més. Però insisteix en la importància de començar a cuidar certs aspectes que fins ara "potser tenies més descuidats. Ara el teu cos ja no t'ho permet més. Ara a la mínima que bades i no et cuides, te'n ressents."
 

Canviar els hàbits

Amb l'inici de la menopausa el més prioritari és revisar l'estil de vida: sobretot d'alimentació i d'exercici, que van directament relacionats amb les perspectives de qualitat de vida del futur. No totes les dones tenen ni els mateixos símptomes, ni amb la mateixa intensitat.

Però hi ha canvis que són inevitables. La pèrdua d'estrògens i progesterona (les dues hormones femenines que van disminuint) poden afectar l'estat emocional, amb insomni, canvis d'humor i tristesa. I també hi ha canvis físics que poden afectar la qualitat de vida de la dona: augmenta exponencialment el risc de malaltia cardiovascular i d'osteoporosi, i s'ha de tenir present per fer-ne prevenció. Els efectes perjudicials per al cos de la dona són evidents.

Elisa Llurba Olivé, directora de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sant Pau, explica que la menopausa "constitueix un declivi de molts òrgans de la dona. Els estrògens actuen a tots els teixits, no només als òrgans reproductius. La pell, el cervell, el sistema cardiovascular i els ossos es veuen afectats per aquesta pèrdua d'estrògens."

Una etapa invisibilitzada

Les conseqüències de tot plegat sovint estan invisibilitzades o fins i tot estigmatitzades. Un clar exemple és com afecta la sexualitat. La resposta al grup de suport a la menopausa de les Terres de l'Ebre sobre si el desig sexual disminueix amb la menopausa és unànime: Sí! 

I és que majoritàriament és així, però amb alguns matisos. Perquè no és només la menopausa en si. És cert que pot afectar amb la sequedat vaginal, i, per tant, tenir penetracions doloroses. Però també el fet de tenir més edat, estar més cansada o tenir les clàssiques sufocacions, són factors que indirectament també afecten la vida sexual.

Tots els canvis d'aquesta etapa poden comportar haver-se de reinventar o redescobrir-se sexualment, però no té per què implicar renunciar-hi, o disminuir-ne la freqüència. 

La menopausa acostuma a presentar-se cap als 50 anys. Això vol dir, per l'època actual, que impacta en dones actives i joves. L'Elisa Llurba ho diu amb el coneixement personal i professional: "L'expectativa de vida d'una dona fa 100 anys, que potser vivia fins als 60 anys, i, per tant, estava menopàusica durant 10 anys, podia repercutir, però menys a la seva expectativa vital. Però avui en dia que l'expectativa de vida a partir dels 50 són 30 o 40 anys són molts anys sense estrògens, un element clau per al manteniment d'aquests teixits."
 

Tractaments disponibles

Tot i que cal insistir que la menopausa no és cap patologia i que, per tant, no s'ha de tractar com a tal, sí que hi ha tractaments disponibles al mercat i finançats pel sistema públic en molts casos, per posposar aquest deteriorament i els efectes indesitjats que provoquen.

Es poden prendre, en diferents fórmules d'administració, estrògens i progesterona, les hormones sintètiques que s'han deixat de produir. No està indicat per a tothom, ni sempre, però sí que s'hauria de valorar conjuntament amb un ginecòleg, i encara no es fa prou.

S'ha de mirar cas a cas, perquè, per una banda, aquests tractaments poden augmentar lleugerament el risc de càncer de mama, però per l'altra poder disminuir el risc de malaltia cardiovascular.
 
Elisa Llurba explica que el tractament hormonal, en determinats casos, està totalment indicat. "Sobretot en menopauses precoces (abans dels 45 anys) si no té antecedents de càncer de mama, i en menopauses que donen molts símptomes. En qualsevol cas la discussió amb la dona s'ha de tenir."

"El que no pot passar és que et diguin aguanta, això és normal i no passa res, i te'n vas cap a casa."

Perquè la menopausa no deixa de ser un exemple més de com la salut de les dones ha estat, fins ara, aparcada.