Retencions a l'AP-7 al seu pas per l'antic peatge de Martorell
Retencions a l'AP-7 al seu pas per l'antic peatge de Martorell

El Suprem desestima una indemnització de 4.000 milions a Acesa per l'AP-7

El tribunal només admet una part de la reclamació de l'empresa, per 33 milions d'euros

L'estat espanyol no haurà de pagar a Abertis els 4.000 milions d'euros que reclamava com a compensació pel descens de trànsit a l'AP-7 abans de la fi dels peatges. Així ho ha dictaminat el Tribunal Suprem en una sentència que desestima la major part del que demanava l'operador d'infraestructures i només reconeix que ha de rebre 33 milions per les inversions fetes a la via. Quan va acabar la concessió, el 2021, l'Estat ja li va pagar mil milions per les obres d'ampliació de l'autopista, una xifra molt per sota del que volia Abertis. 

La cotització d'ACS, accionista d'Abertis, ha caigut pràcticament un 10% al tancament de la sessió borsària, que ha recollit l'impacte de la sentència del Suprem.
 

El Suprem rebutja compensar la caiguda de trànsit 

Després d'exhaurir-se la concessió de l'autopista AP-7, el 31 d'agost del 2021, el Consell de Ministres va aprovar una compensació a l'empresa; el febrer del 2002, va xifrar la compensació en 1.070 milions d'euros.

Acesa, la concessionària d'Abertis, va impugnar la decisió. Considerava que la quantitat que li pertocava era 5.373 milions d'euros, perquè interpretava que havia de rebre una compensació perquè el trànsit real per l'autopista havia estat per sota de les previsions.

L'origen del recurs és el conveni entre l'Estat i Acesa per modificar la concessió de l'autopista AP-7 i que recollia l'ampliació de la via per un increment de trànsit i els problemes de congestió en aquella època.

Acesa va executar les obres d'acord amb el conveni, que establia una sèrie de compensacions per aquestes inversions. En el seu recurs, l'empresa va al·legar que el conveni també li garantia un trànsit mínim, de manera que, si passaven pel peatge menys vehicles del que recollia la sèrie històrica, tindria dret a una compensació. Però el Tribunal Suprem rebutja aquest punt de vista i assegura que el conveni no preveia aquest risc ni establia cap mena de garantia, només la compensació per inversions i obres executades. 

A més, el Suprem dictamina que una compensació d'aquesta mena --que garanteixi a la concessionària un trànsit determinat-- és contrària al règim jurídic de les concessions d'autopistes, perquè deslliuraria l'empresa concessionària de qualsevol risc. 

Retencions a l'AP-7 al seu pas per l'antic peatge de Martorell
Quan va acabar la concessió, l'Estat ja va pagar a Acesa mil milions per les obres d'ampliació de l'autopista (3Cat)

 

Tampoc es compensa pels desdoblaments

En paral·lel a aquesta reclamació, Acesa al·legava que la seva inversió d'acord amb el conveni del 2006 va ser superior als 505 milions d'euros que li va reconèixer el Consell de Ministres; en concret, la xifrava en 555 milions d'euros.

El Suprem ha acceptat en part aquests arguments i ha fixat un extra de 32,9 milions d'euros. En canvi, no accepta una altra reclamació plantejada per Acesa de 203 milions d'euros; l'empresa argumentava que se li havia de compensar la reducció de trànsit per l'AP-7 a causa dels desdoblaments de l'N-2 a Girona i l'N-340 a Tarragona.

El Suprem no considera provat que els desdoblaments afectessin el trànsit per l'AP-7 de manera "apreciable" i argumenta que va passar el mateix en altres punts de la xarxa d'autopistes, amb causes tan diverses com la crisi econòmica o la pandèmia. 

ARXIVAT A:
Autopistes
Anar al contingut