El risc de les pseudoteràpies: Sanitat publica una llista en què només salva el taitxí

La vacuoteràpia, la luminoteràpia en problemes de salut mental, la respiració conscient, el txikung o qigong, el zerobalancing, l'aromateràpia i les tècniques de relaxació basades en la inducció de sensacions corporals han de ser considerades pseudoteràpies.

Això no significa necessàriament que siguin tècniques perilloses, però vol dir que no curen ni poden substituir les teràpies o tractaments de la medicina convencional.

La llista l'han publicat aquest dijous el Ministeri de Sanitat i el de Ciència d'acord amb els informes desenvolupats per la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions del Sistema Nacional de Salut (RedETS), que va rebre l'encàrrec d'analitzar l'eficàcia i la seguretat de vuit tècniques.

D'aquestes, set no han passat el tall per la manca d'evidència científica, que fa descartar-ne l'ús en l'àmbit clínic.

A l'altre costat de la balança, Sanitat sí que reconeix els avantatges del taitxí, tot i que aclareix que "el seu benefici va lligat a la realització d'una activitat física".

"Des del punt de vista fisiològic, seria un tipus d'exercici amb què es poden treballar tots els músculs del cos, i potenciar força, flexibilitat i equilibri, i amb menys problemes de sobrecàrrega muscular i risc de lesions, associats a altres disciplines esportives", destaquen.

Així, l'informe conclou que aquesta pràctica, com a activitat física per combatre diverses patologies, sobretot les de l'àrea osteomuscular, resulta "beneficiosa" respecte al benestar percebut i té diverses funcions com la reducció del dolor.

Aquestes vuit teràpies avaluades formen part de les setze que, segons va informar el Ministeri de Sanitat el mes de febrer passat, estaven a punt per publicar. Per tant, encara en falten vuit més per conèixer.
 

Vacuoteràpia o teràpia amb ventoses

Una de les teràpies que, segons l'informe, "no es poden considerar segures" és la vacuoteràpia (cupping o teràpia amb ventoses) en patologia osteomuscular, que consisteix en l'aplicació de copes de vidre o plàstic escalfades sobre la pell o mitjançant altres tècniques de fer ventosa, en diferents punts del cos.

Això és degut als riscos inherents per l'aplicació de la tècnica sobre el cos humà, majoritàriament en el cas de la vacuoteràpia humida.

"El benefici que podrien mostrar es basa en estudis de baixa qualitat que no permeten sustentar la seva eficàcia, per la qual cosa no estaria recomanat el seu ús en aquesta indicació", es detalla al document.

Luminoteràpia

L'informe també apunta que "no hi ha prou evidència" que avali l'ús de luminoteràpia en problemes de salut mental, tenint en compte que els estudis que s'han fet en aquest camp no permeten treure conclusions definitives sobre l'eficàcia i la seguretat de l'ús de la llum amb finalitats terapèutiques en aquest àmbit.

Aquesta tècnica se sol aplicar amb l'ús d'una caixa de llum col·locada aproximadament a un metre de distància a una alçada dins del camp visual, però també es pot aplicar amb llums portàtils que es posen sobre el cap, artefactes d'il·luminació instal·lats al sostre o teràpia de llum "naturalista", que són aparells que pretenen imitar els moments en què surt el sol, al matí, i es pon, al vespre.

Respiració conscient i txikung o qigong

Pel que fa a la respiració conscient, que consisteix a sentir els efectes de la respiració en el cos, l'informe destaca que els resultats s'han d'interpretar "amb cautela", perquè no hi ha garanties que siguin extrapolables a la pràctica clínica.

El mateix passa amb el txikung o qigong, que són exercicis de respiració i moviment amb algun possible benefici per a la salut. Amb aquesta pràctica, es poden treballar tots els músculs del cos i potenciar la força, la flexibilitat i l'equilibri.

Sanitat conclou que podria tenir el benefici propi d'una activitat física de baix impacte sobre les persones amb malalties osteomusculars, en les quals pot contribuir a disminuir els nivells d'estrès i millorar la qualitat de vida amb un risc baix d'efectes adversos. Tot i això, alerta que "l'evidència que sustenta aquesta afirmació és de baixa qualitat".

Zerobalancing

El zerobalancing, per la seva banda, és una tècnica de treball del cos i la ment que, segons el fundador, Fritz Frederick Smith, uneix "energia" i "estructura" per aconseguir un equilibri en l'individu.

Del document s'extreu que, amb la informació disponible al moment, no hi ha evidència sobre la seguretat i eficàcia de la tècnica en cap condició clínica.

Aromateràpia i tècniques de relaxació amb sensacions corporals

La baixa qualitat dels estudis fets també és la causa de la qualificació de l'aromateràpia com a pseudoteràpia. Es tracta d'una branca de la fitoteràpia que utilitza olis essencials extrets de plantes per millorar el benestar, reduir l'ansietat, l'estrès i altres símptomes clínics tant emocionals com físics.

Si bé l'aromateràpia pot ser un recurs complementari d'algun valor per al tractament de símptomes físics i psicològics en malalties cardiovasculars i dismenorrea, des de Sanitat aclareixen que "els olis essencials són naturals, però no innocus".

De fet, s'han identificat una sèrie d'esdeveniments adversos lleus associats al seu ús.

Entre les tècniques de relaxació basades en la inducció de sensacions corporals, destaca l'entrenament en relaxació autògena (o entrenament autogen), que consisteix a assolir un estat de relaxació profunda a través de representacions mentals de sensacions físiques (calor, fred, pesadesa) en diferents parts del cos.

L'informe assenyala que l'entrenament autogen podria resultar beneficiós en la millora de símptomes psicològics i físics en diferents condicions de salut, però les conclusions no poden ser "definitives" a causa del baix nombre d'estudis per a cada condició de salut i el risc de biaix alt o incert. "Cal seguir avaluant la seguretat d'aquestes tècniques", finalitza el document.

Fins ara, Sanitat ha qualificat de pseudoteràpies una setantena de tècniques, que pots consultar aquí.