El racisme dels veïns, la principal causa de denúncia a SOS Racisme

Els casos de racisme entre particulars són els que més han augmentat, segons l'informe anual de SOS Racisme: "Invisibles, l'estat del racisme a Catalunya". Aquest és el primer any que les causes de les denúncies entre privats són més nombroses, un 36% del total, al davant de les '"agressions i abusos per part dels cossos de seguretat pública", que suposen un 13%.

En l'estudi publicat aquest dijous, Dia Internacional per l'Eliminació de la Discriminació Racial, l'ONG diu que durant el 2018 ha atès 529 persones, de les quals 354 es dirigien a SOS Racisme per primer cop.

151 dels casos totals han estat identificats com a episodis de racisme i 72 han acabat en denúncies.

Un d'aquests casos és el de Sally Thiam, una noia que fa 17 anys que va arribar a Catalunya:

"Sempre ens sentim menys. Els meus fills han nascut aquí, són espanyols. Però sempre hi ha algú que te la cola, que ets immigrant i que els teus fills són immigrants. T'insulta i a vegades no saps com reaccionar."

L'augment del feixisme arreu

Segons l'ONG, l'augment de conflictes entre veïns es produeix per culpa d'una "manca de prevenció i promoció de la cohesió social" i l'aparició i major visibilitat dels "discursos d'odi" i "filofeixistes" a diferents parts del món. Pel que fa als delictes d'odi, SOS Racisme demana que el Codi Penal posi èmfasi "en les violacions de drets humans que suposa tot tipus de manifestació discriminatòria". En una línia molt similar ha parlat Eduard Martínez, responsable de Relacions Institucionals d'Amnistia Internacional, a "Els Matins" de TV3:

"Reclamem una llei integral que aturi la discriminació i que es tipifiqui bé quin tipus de reaccions racistes són condemnables. La definició de delictes d'odi ha d'anar definida amb motius de raça, discriminació per color, llengua o identitat sexual."

Tant Amnistia Internacional com SOS Racisme es queixen de la falta de "dades oficials i polítiques públiques que eliminin la discriminació en l'accés a la salut, a l'habitatge o a l'assistència social". 21 dels casos nous del 2018 fan referència a la discriminació en l'accés als drets socials, i gairebé la meitat d'aquests fan referència a l'accés a l'habitatge.

Petites millores

Entre les millores detectades, SOS Racisme considera un èxit la campanya de sensibilització feta amb el hashtag #elracismesurtdefesta, que es va fer durant el 2018 i que posava èmfasi en la discriminació del dret d'admissió en els locals d'oci nocturn. Aquesta campanya i la de "Pareu de parar-me" han estat incloses en l'informe d'enguany. "Pareu de parar-me" va ser una campanya on es denunciava les identificacions policials provocades pel perfil ètnic.

Molts casos sense denúncia

El nombre de casos que haurien de ser denunciats molt probablement és més alt, segons l'informe:

"El fet que algunes víctimes no vulguin continuar el procés de la denúncia no significa que aquesta situació no hagi succeït. A més, cal tenir en compte que el nombre de casos no denunciats representa més de la meitat del total de les situacions identificades. El fet que una persona que ha patit racisme no denunciï és un indicador de la indefensió i de la manca de protecció i d'eines disponibles, sobretot a nivell institucional."

Les raons per les quals els casos no es denuncien són "per por" o perquè la víctima no confia en el sistema i considera que "denunciar no servirà per a res". A més, en els casos de les denúncies contra els cossos de seguretat pública, l'informe diu que "les persones no se senten protegides" i que "la vulneració del dret és executada pel mateix sistema" i, per tant, "no reconeix la vulneració".

Alba Cuevas: "Les persones no creuen que denunciar serveixi. Has de ser un/a activista per denunciar, si no, no ho fas." pic.twitter.com/9pMe0l9mjt

— SOS Racisme CAT (@SOSRacis) March 21, 2019

La directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, avisa que, malgrat que l'any passat es van identificar més situacions racistes que aquest any, "el racisme no està disminuint".