Els secrets del pessebre, una tradició que va arribar d'Itàlia el segle XVIII

El pessebre a Catalunya ha estat sempre ecològic, a partir de la vegetació que hi ha a l'entorn

Mireia PratsActualitzat

Per què fem el pessebre? D'on ve aquesta tradició? El primer pessebre de la història el va fer Sant Francesc d'Assís, fa 800 anys, i precisament és un frare caputxí, Fra Valentí Serra, un dels principals experts en la tradició pessebrística a Catalunya.

El pessebre va arribar a les cases catalanes el segle XVIII provinent d'Itàlia. En aquella època era la millor manera de transmetre als nens la història del naixement de Jesús.

Serra explica que el pessebre a Catalunya ha estat sempre ecològic, a partir de la vegetació que hi ha en aquell període de l'any a l'entorn:

"Ara és temps d'esporgar, doncs guardem els branquillons per fer-ne uns arbres magnífics"

El bou i la mula són dues figures imprescindibles al pessebre català
El bou i la mula són dues figures imprescindibles al pessebre català (CCMA)

A banda del naixement, al pessebre català hi ha figures imprescindibles. Encara que sorprengui, dues d'elles són el bou i la mula "perquè són ells qui identifiquen el fill de Déu, el reconeixen. En la tradició catalana es col·loquen de manera que amb l'alè donen escalf a Jesús".

En els primers temps, les figures eren efímeres i es feien pensant únicament en el pessebre de cada any.

La figura més antiga que es conserva actualment a Catalunya és una ovella de cera. Però la figura més típica en un pessebre és el pastor de l'anunciata:

"Un que bufa l'olla és la figura més típica del pessebre català"

Pel que fa al caganer, un element present a tots els pessebres, Serra considera que és important posar-lo en un lloc discret, i sense ensenyar les natges. És una figura important, perquè simbolitza vida:

"És el gest de fecundar la naturalesa a través de l'adob perquè l'any vinent la naturalesa estigui florida i verdosa per poder tornar a fer el pessebre"

El caganer és un element comú a tots els pessebres catalans
El caganer és un element comú a tots els pessebres catalans (CCMA)

Una tradició de creients, agnòstics i ateus

El 1920 es va posar de moda fer pessebres ambientats en Terra Santa, amb paisatges amb sorra, formes orientals i Reis que van damunt de camells.

A partir d'aquests primers pessebres estàtics, van néixer els coneguts diorames. I després, cada família l'ha anat fent com ha volgut, tant creients, com ateus i agnòstics.

"Era el que volien els antics predicadors del segle XVIII, quan van inventar aquestes figures reduïdes, perquè entressin a les cases i com més millor."

A partir dels anys 20 es posen de moda els pessebres ambientats a Terra Santa
A partir dels anys 20 es posen de moda els pessebres ambientats a Terra Santa (CCMA)
ARXIVAT A:
Nadal
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut