Acte d'Alfonso Rueda a Arteixo el 7 de febrer
Catalunya migdia (Cap de Setmana)

El perquè de l'hegemonia del PP a Galícia: influència territorial i galleguisme desacomplexat

El PP ha governat vuit vegades amb majoria absoluta a Galícia, les últimes quatre de manera consecutiva

Enllaç a altres textos de l'autor

Dani Sainz de Aja

Periodista de Catalunya Ràdio a Madrid

Actualitzat

Quan falta una setmana per les eleccions a Galícia, el Partit Popular es juga la seva majoria absoluta. Les enquestes el donen com a favorit, però al seu davant, hi ha un bloc d'esquerres que aquest cop sembla amb més possibilitats d'arribar a la Xunta liderat per un Bloc Nacionalista Gallec a l'alça.

Si finalment no hi ha tomb electoral el 18 de febrer, el PP haurà aconseguit la seva novena majoria absoluta a Galícia. La cinquena consecutiva.

El PP ha governat 38 dels 43 anys d'autonomia gallega amb un percentatge de vot que ha superat el 50% en tres ocasions i que en els últims 20 no ha baixat del 45%.

Un domini absolut que els populars basen en un discurs que frega el nacionalisme i en una extensa implantació a tot el territori.

Abans de les quatre majories absolutes d'Alberto Núñez Feijóo van ser també quatre de Manuel Fraga. Entremig, una legislatura de bipartit del PSdG i el BNG que van batre un Fraga desgastat per l'edat i el Prestige.

Cartell d'Aliança Popular a les eleccions autonòmiques de 1981 amb l'exitós eslògan del "Galegos coma ti" (UAB)

L'adopció del galleguisme

Però va ser el patró de la dreta espanyola qui des de les regnes d'Aliança Popular va construir l'actual PP de Galícia adoptant un discurs proper al nacionalisme.

El seu galleguisme es resumeix en el lema "Galego coma ti" de les eleccions de 1981. Fraga llavors no s'hi presentava, però la seva cara era a tots els cartells.

El director d'aquella campanya va ser Xosé Luís Barreiro, després vicepresident de la Xunta entre 1983 i 1986: "El lema volia dir que, al contrari que del que fan els nacionalistes que et diuen com has de ser gallec, català o basc, nosaltres vam fer el contrari. No, els gallecs són ells"

"No venim a ensenyar-te com ser gallec, sinó a aprendre de tu. Som gallecs com tu"

A això s'hi afegeix que Fraga va augmentar el percentatge mínim per aconseguir un escó al Parlament gallec. De tal manera que van quedar fora del mapa altres formacions de la dreta nacionalista com Coalició Gallega.

Xose Luis Barreiro va ser el director de la campanya "Galego coma ti" de 1981 (Dani Sainz de Aja)

Una extensa xarxa d'influència

El que també va fer el PP va ser aliar-se amb els cacics rurals, com els Baltar d'Ourense, i sobretot, com explica Barreiro, teixir una extensa xarxa d'influència a cada municipi, a cada aldea, que els ha permès tenir implantació a tots els racons de Galícia. 

"Vam impulsar una implantació del partit meticulosa a tots els territoris on hi podia haver activitat electoral. Per a que d'alguna manera, al polsar un botó es posava tot en marxa al mateix temps. I aquell esperit de que estem proxims a Galicia, que entenem i ens entenen bé, segueix encara vigent"

És a les províncies interiors d'Ourense i Lugo on el PP treu millors resultats. També són les més envellides (el 30% dels seus habitants tenen més de 65 anys) i despoblades, només superades per Zamora al conjunt de l'Estat.

Tot i això, i gràcies al sistema electoral gallec, atorguen als populars un grapat d'escons clau, segons Marcos Pérez, periodista del diari "Praza.gal": "Si el 18 de febrer aconsegueix una majoria absoluta molt ajustada, es molt probable que a la distribució dels escons la prima per Ourense i Lugo sigui determinant".

"Amb una distribució proporcional a la població el PP no aconseguiria una majoria absoluta"

Feijoo a una granja de Lalín, a Pontevedra (Dani Sainz de Aja)

El vot urbà, la pedra a la sabata

I és que Galícia ja no és un país rural. Tres de cada quatre gallecs viuen a les ciutats de l'eix atlàntic i els seus voltants. Encara que el PP és també la primera força a la majoria de ciutats, la suma del BNG, el PSOE i un tercer partit a l'esquerra dels socialistes (ara Sumar) acostumen a imposar-se als populars.

Tant és així que actualment governen a cinc de les set grans ciutats de Galícia: Santiago de Compostel·la, la Corunya, Vigo, Lugo i Pontevedra.

Però Marcos Pérez apunta que, a diferència del que passa les eleccions municipals o generals, quan arriben les autonòmiques la participació en els entorns urbans cau dràsticament mentre que a les zones rurals es manté sempre alta: "La clau d'aquestes eleccions és el vot urbà".

"Si l'esquerra aconseguiex que els votants que el 23 de juliol van votar pel BNG, el PSOE o Sumar votessin a les eleccions gallegues, i dona igual la distribució del vot entre aquests tres partits, el PP perd la majoria de forma clara"

I assegura que amb una participació d'entre 10 i 5 punts més alta respecte a les últimes autonòmiques del 2020, l'esquerra en tindria prou per desbancar el PP de la Xunta.

 

ARXIVAT A:
PPGalíciaEleccions a Euskadi i Galícia
Anar al contingut