El periple d'una noia en cadira de rodes: 12 hores per anar de Vic a Reus en transport públic

Era 22 de desembre i la Clara Macaya volia anar de Vic, on viu, fins a Reus, on hi ha part de la seva família, per passar uns dies de les festes de Nadal. Un trajecte que es fa en unes dues hores en cotxe i en aproximadament tres en transport públic. Doncs bé, va trigar 12 hores i a sobre, només va poder arribar fins a Tarragona.

Un periple que la jove ha explicat al programa "Tot es mou" de TV3 i que va començar poc abans de les nou del matí d'aquell dia. A l'estació d'autocars de Vic havia reservat plaça en un dels busos que l'havia de portar fins a Barcelona:

"Quan va arribar l'autobús d'un quart de nou, que jo tenia reservat amb antelació perquè estigués adaptat, no ho estava."

Reserva que, tal com exigeix la companyia, havia fet amb 36 hores d'antelació perquè hi hagués un elevador i espai per a cadira de rodes." No em van voler donar el full de reclamacions, vaig haver de trucar i em van dir que agafés el següent autobús adaptat, el de les 10.45 h."

Amb una hora i mitja de retard, la Clara va desplaçar-se amb aquell bus i va arribar fins a la Sagrera, on havia d'accedir a un tren que l'acostés a Sants. Allà, però, es va trobar un nou impediment: els ascensors per baixar a l'andana no funcionaven.
 

Dos ascensors espatllats en el mateix trajecte

Finalment, un taxi la va apropar fins a l'estació de Sants i un cop a dins, es va trobar exactament amb el mateix problema, els ascensors per baixar a la via del tren que es dirigia cap a Reus tampoc estaven operatius.

Havia perdut el comboi i se li acumulaven les hores de retard en el seu trajecte. Tot i això, a l'estació li van donar una solució, es canviarien els trens d'andana perquè pogués accedir a un altre a través d'ascensors funcionals.

El canvi va trigar dues hores i en el moment que va arribar un tren adaptat, va aparèixer un nou maldecap per a la Clara:

"Com que el tren era més car que el bitllet que jo havia comprat, em van dir que no. Malgrat que hi ha un reglament europeu que estableix que les persones amb diversitat funcional tenim dret a comprar el bitllet dins del tren sense tenir cap mena de recàrrec."

"No se'm va garantir aquest dret", afegeix la jove. En aquest moment, la van fer tornar al pis de dalt, i esperar al pròxim comboi adaptat que s'adeqüés a l'import del seu bitllet. El trajecte estava previst per a dos quarts de set del vespre, dues hores més tard.

12 hores per anar de Vic a Reus en transport públic amb cadira de rodes. La Clara es va trobar amb ascensors espatllats, transports no adaptats...#TotEsMou3Cat pic.twitter.com/Laoe1fPjGX

— 3Cat (@som3cat) January 30, 2024
 

9 hores després va aconseguir pujar al tren

Després de gairebé nou hores, la Clara va poder agafar aquest tren, però abans d'arribar al seu destí, es va trobar amb l'últim obstacle:

"Em van dir que no podia baixar a Reus per un tema de l'andana i que per la meva seguretat havia de baixar a Tarragona."

És llavors quan va decidir trucar al seu pare per explicar-li que l'havia d'anar a buscar a Tarragona. "Em sento amb molta impotència sobretot per no poder reclamar els nostres drets i deixar-ne constància en un full de reclamacions", assegura:

"I amb molta ràbia perquè veus que no tens garantits uns drets tan senzills com el dret de la llibertat de moviments."

"Sempre hi ha moltes traves"

La Clara explica al "Tot es mou" que habitualment es troba amb problemes per poder-se desplaçar: "El fet només d'haver de trucar per reservar un transport amb antelació et fa invertir moltes hores del teu dia a dia."

I és que assegura que es requereix "molta planificació". "No pots improvisar la teva vida, per exemple, dir demà anem amb els amics a Puigcerdà", afegeix.

També li passa quan prepara un viatge de més distància. "Em genera ràbia i inseguretat dir, ostres, és que per molt que ho reservi no sé si serà garantia de res, sempre hi ha moltes traves."

I això la fa dubtar de si fer finalment aquell trajecte: "Fa que a vegades em cansi i em plantegi un viatge més senzill i el que vull no el pugui fer."