Els delictes de pederàstia han de prescriure? Pros i contres d'una proposta que anirà al Congrés

El Parlament ha aprovat una iniciativa per modificar el Codi Penal que enfronta penalistes, que creuen que no aporta solucions als casos actuals, i víctimes, que han demanat sempre la no prescripció dels delictes

Actualitzat

A petició de les víctimes, ERC, Junts, PSC, En Comú Podem i la CUP portaran la proposició de llei al Congrés dels Diputats per reformar el Codi Penal i que no puguin prescriure els delictes d'abusos sexuals infantils.

Així ho ha aprovat aquest dimecres al ple de la cambra una àmplia majoria dels grups (PSC, ERC, Junts, els Comuns i Ciutadans), amb l'únic vot en contra de l'extrema dreta de Vox i l'abstenció de la CUP, el PP i la diputada no adscrita Cristina Casol.

En concret, la proposta ha rebut 109 vots a favor, 10 en contra i 11 abstencions.

És el resultat dels treballs de la comissió d'investigació de la pederàstia dins l'Església, que ha escoltat diverses compareixences els últims mesos.

Un cop aprovada, la proposta anirà al Congrés per a una eventual modificació del Codi Penal.

A la sessió plenària hi han assistit víctimes de pederàstia, amb qui s'ha treballat la proposta, com Miguel Hurtado, Alejandro Palomas, Esther Pujol i Jordi de la Mata, que han estat aplaudides per l'hemicicle.


Una modificació que enfronta víctimes i penalistes

Penalistes i víctimes no es posen d'acord sobre la prescripció dels delictes més greus de pederàstia.

Experts penalistes que han acudit a la comissió del Parlament que ha investigat la pederàstia en l'Església ho han desaconsellat perquè asseguren que no aporta solucions a les víctimes actuals, com sí que n'aporta la justícia restaurativa.

A Espanya, els únics delictes que, de forma molt excepcional, no prescriuen són els de justícia internacional i els de terrorisme amb resultat de mort.

"És molt lamentable que una vegada més es pensi la justícia amb termes punitius", assegura Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC. I afegeix: "La possibilitat de provar un fet al cap d'uns anys esdevé cada vegada més difícil. El que pot donar una resposta efectiva a les víctimes és la justícia de tipus reparador o restauratiu".

Fins als 55 anys per presentar denúncia

Fa tres anys es va reformar el Codi Penal per la llei de protecció a la infància i ja es va ampliar la prescripció dels delictes de pederàstia més greus. Les víctimes tenen fins als 55 anys per denunciar els fets. Penalistes consultats consideren que és un marge suficient, i que com més anys passen, més difícil és condemnar els abusadors, que, en molts casos, després de tants anys ja són morts.

Opinen que un procés penal al cap de molts anys del delicte té un risc més elevat que acabi amb una absolució i, a més, implica donar falses expectatives a la víctima.

Una garantia de no repetició, segons les víctimes

Però les víctimes consideren que si no hi ha judici ni sentència condemnatòria, no hi ha cap possibilitat de fer el registre públic amb els noms i cognoms dels pederastes. Per això volen la modificació del Codi Penal.  

Tot i que cap de les víctimes actuals entraria en la reforma, perquè no té efectes retroactius, defensen la mesura pensant en les futures víctimes i en l'efecte exemplificador que consideren que pot ser el fet que els abusos sexuals infantils més greus no prescriguin. Abusadors i encobridors, en la lupa de la justícia penal.

Miguel Ángel Hurtado, víctima d'agressions sexuals quan era adolescent, assegura: "En el futur, qualsevol institució que tingui un pederasta sap que si encobreixen els fets, tard o d'hora el crim arribarà a la justícia".

Una trentena de països n'han aprovat la no prescripció

La imprescriptibilitat es demana per als delictes més greus, els que comportarien en la seva condemna més de 5 anys de presó.

32 països de tot el món ja han aprovat la imprescriptibilitat dels delictes més greus de pederàstia. Països com Xile, Mèxic i Bèlgica han declarat tots els delictes relacionats amb la pederàstia com a imprescriptibles.

Ara, la proposta de llei catalana arribarà a Madrid i seran els grups del Congrés qui decidiran si Espanya s'uneix o no als països que jutgen sempre els pederastes, sense limitar els anys que han passat del delicte comès, ni els marges de denúncia de les víctimes.  

 

ARXIVAT A:
Pederàstia Parlament de Catalunya
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut