El monjo que era executiu agressiu

A partir d'ara, a Montserrat hi ha 53 monjos. L'últim a fer la professió solemne i definitiva és el germà Pau Valls, amb una història vital que ha despertat molta curiositat.

Era director d'expansió d'una petrolera internacional i es deia David. Ara, però, ha adoptat el nom de Pau, perquè, segons explica, "Pau va ser el director de màrqueting del cristianisme". Durant més de 20 anys va dirigir equips de treball i mai hauria imaginat que tindria una crisi existencial que el faria canviar radicalment de vida.

"Això, a mi em va passar sent un absolut agnòstic. Quan vaig venir mai em vaig plantejar ser monjo! Jo, quan vaig arribar aquí vaig veure... què fan aquesta gent, no? els frikis aquests que van vestits com ara jo, què fan, no? Hi havia qui deia, això és la crisi dels 40, bueno, no sé si és això, jo crec que no, jo crec que simplement em vaig adonar que estava fent el ruc."  

"A l'empresa no cal que estimis ningú, en canvi, aquí al monestir som germans, tots ens estimem."

La seva vida com a executiu era estressant: viatges, reunions, actes socials, agendes atapeïdes... Va tenir fins a 4 parelles i estava casat pel civil. No li faltava de res, tenia molts diners. Però es penedeix d'haver actuat de forma egoista. Sobretot amb les seves parelles, perquè ell no va voler mai tenir fills.

"Perquè ens entenguem, jo era un executiu agressiu, sí. Per més coses que jo tingués en aquell moment, no em feien feliç. Nostre senyor m'ho diu: deixa-ho tot, i t'asseguro que ho vaig fer radicalment. Jo ara he escoltat Déu, que m'ha donat un 100x1. Em dec a ell perquè és misericordiós i m'ha perdonat. Ara només espero poder moure la muntanya de Montserrat cap al mar. Bé, deixar-la que no s'erosioni més ja en tinc prou."

En plena crisi, una amiga li va dir que pugés a Montserrat. Ell, nascut a Barcelona fa 57 anys, s'havia criat en el si d'una família catòlica i recordava Montserrat amb vincles familiars. Va fer cas a l'amiga, segons ell, "un àngel", i es va tancar una setmana a relaxar-se a l'hostatgeria.

"Necessitava desconnectar i, sobretot, dormir. A la tauleta de nit hi havia dos llibres. La regla de Sant Benet i la Bíblia. La Regla de Sant Benet em va atrapar, la recomano a tothom. I la Bíblia, la vaig agafar pels Salms. Mira, és increïble. Si a la vida tens qualsevol problema o alguna cosa que et preocupa, agafes la Bíblia, fas passar les pàgines i allà on t'aturis, segur que hi trobes la solució. Els salms sempre m'han salvat, a mi!"

Ara és el monjo de la ràdio

Després de nombroses estades, i d'anar veient que Montserrat l'atrapava, ho va deixar tot.

"Em vaig enamorar. És ben bé aquesta la comparació. Mira, els adolescents ho entendran molt bé. Quan t'enamores i no veus res més que aquella persona? i la veus perfecte tot i saber que li fan pudor els peus? Però igualment te l'estimes amb bogeria? Doncs a mi em va passar això. Ara ja he passat de la fase de l'enamorament a l'estimació. Però sé que ja em dono per tota la vida."

"En els temps d'executiu agressiu vaig perdre la fe, no em plantejava res de la meva religiositat. Ara, m'agrada dir que soc un retornat, un retrobat. I visc la fe en Déu amb molta més intensitat."

Va donar tots els seus diners a entitats benèfiques i a la família. I s'ha passat els últims 7 anys estudiant teologia i preparant-se per a la vida contemplativa i les tasques del monestir. Entre elles, un programa a Montserrat Ràdio.

Aquesta és una de les feines que fa i que més l'omplen. Té el seu propi programa de ràdio, dedicat a la música folk, i ja porta 4 temporades d'èxit. El programa es diu "Pelegrins de les ones" i és la nineta dels seus ulls.

"...Jo ara, t'ho dic, soc molt feliç! soc molt feliç. Aquí no funciones per uns resultats o uns objectius com en una gran empresa. Hi ha una gran diferència: allí era un mercenari, aquí ho faig perquè vull."

Assegura que ha pogut agafar distància del món i entendre moltes coses. De fet, diu que després d'haver-ho tingut tot, ja no li interessa res de la vida mundana.

"Totes les bestieses que em puguis oferir del món, a mi no m'atrauen. Ofereix-me coses del món de Déu, que potser aquestes sí que em fan trempar."