El govern grec torna a ajornar l'aprovació del principi d'acord assolit amb la "troica"
Tot i incomplir els terminis, Grècia ho ha tornar a fer. L'executiu hel·lènic ha tornat a ajornar la reunió amb els representants dels partits que formen el govern de coalició, que es farà aquest dimecres i que inicialment s'havia de fer el dilluns al matí. El desacord entre les formacions podria ser un dels motius. La decisió arriba després que el primer ministre, Lukàs Papadimos, i els representants del Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Central Europeu (BCE) i la Comissió Europea -l'anomenada "troica"- han arribat a un principi d'acord sobre les mesures d'austeritat que ha de complir Atenes per desencallar els 130.000 milions d'euros del segon rescat. Sense aquests diners, el país faria fallida al març.
RedaccióActualitzat
La previsió era que, després d'aquest principi d'acord amb la troica, socialdemòcrates, conservadors i el partit d'ultradreta -els partits que formen el govern de coalició- es reunissin amb Papadimos per donar el vistiplau a les mesures. Un cop ratificades, el pla havia d'arribar aquest dimecres al consell de ministres i després sotmetre's a una tramitació d'urgència al Parlament. En les últimes hores, diversos diputats han expressat la seva oposició a les mesures i això podria haver obligat a ajornar la trobada per mirar de buscar-ne més suports.
Diversos mitjans grecs recullen algunes de les propostes. S'inclouria una rebaixa d'entre el 20 i el 25% del salari mínim, que actualment és de 751 euros bruts. Aquest era un dels esculls de les negociacions. També es plantejaria una retallada del 20% de les pensions superiros als 1.000 euros i una disminució substancial dels complements que superin els 150 euros en totes les pensions. També retallades en els salaris de les empreses públiques, privatització immediata d'aquestes, liberalització de professions com taxistes o notaris i abolició dels convenis col·lectius. A aquestes s'hi afegeix l'aprimament de l'administració grega en 15.000 funcionaris i de personal amb contractes no fixos, mesura que ja es va fer pública dilluns.
La troica ha advertit que, si no es ratifiquen aquestes mesures, no hi haurà un nou préstec de 130.000 milions d'euros, i tampoc permetrà que es procedeixi amb la quitança del deute pactada entre Grècia i els bancs privats. Sense aquests diners i la condonació de part del seu deute, el país està abocat a la fallida el 20 de març, quan ha de pagar 14.400 milions d'euros en venciments de deute -que ara mateix no té.
Tot això, el mateix dia que els sindicats grecs han convocat una vaga general que ha acabat a la plaça Sintagma d'Atenes amb enfrontaments entre els manifestants i la policia. Els sindicats xifren en un 80% el seguiment entre el sector privat.
Diversos mitjans grecs recullen algunes de les propostes. S'inclouria una rebaixa d'entre el 20 i el 25% del salari mínim, que actualment és de 751 euros bruts. Aquest era un dels esculls de les negociacions. També es plantejaria una retallada del 20% de les pensions superiros als 1.000 euros i una disminució substancial dels complements que superin els 150 euros en totes les pensions. També retallades en els salaris de les empreses públiques, privatització immediata d'aquestes, liberalització de professions com taxistes o notaris i abolició dels convenis col·lectius. A aquestes s'hi afegeix l'aprimament de l'administració grega en 15.000 funcionaris i de personal amb contractes no fixos, mesura que ja es va fer pública dilluns.
La troica ha advertit que, si no es ratifiquen aquestes mesures, no hi haurà un nou préstec de 130.000 milions d'euros, i tampoc permetrà que es procedeixi amb la quitança del deute pactada entre Grècia i els bancs privats. Sense aquests diners i la condonació de part del seu deute, el país està abocat a la fallida el 20 de març, quan ha de pagar 14.400 milions d'euros en venciments de deute -que ara mateix no té.
Tot això, el mateix dia que els sindicats grecs han convocat una vaga general que ha acabat a la plaça Sintagma d'Atenes amb enfrontaments entre els manifestants i la policia. Els sindicats xifren en un 80% el seguiment entre el sector privat.
