El genoma d'un humà mort a Pompeia, seqüenciat del tot per primera vegada

Va morir a Pompeia, al sud d'Itàlia, l'any 79, per l'erupció del Vesuvi. Gairebé 2.000 anys després, un equip de científics ha analitzat el cos d'aquest humà i n'ha seqüenciat per primera vegada el genoma complet. El descobriment aporta coneixement sobre la diversitat genètica de l'època.

La investigació, que ha publicat la revista Scientific Reports, només ha pogut desxifrar de forma sencera el genoma d'un dels dos esquelets extrets de la Casa de l'Artesà del parc geològic italià. És el d'un home d'uns 35 anys, mentre que el segon pertanyia a una dona de més de 50 i no s'ha pogut analitzar en les mateixes condicions perquè hi havia buits.

Similituds amb altres italians

La comparació de l'ADN d'aquest home amb les mostres de 1.030 cossos antics i moderns de la regió d'Euràsia occidental han permès determinar que el seu material genètic era el més semblant al dels italians de la regió central moderna.

També es van trobar similituds amb individus que van viure a la península Itàlica durant l'època imperial romana. Ara bé, l'anàlisi de l'ADN mitocondrial (el que s'hereta per via materna) i del cromosoma Y l'han vinculat amb grups de gens que es troben a l'illa de Sardenya i no pas a la península.

La conclusió dels científics, liderats per Gabriele Scorrano, de la Universitat de Copenhaguen, és que durant el primer segle després de Crist hi va haver alts nivells de diversitat genètica a tot el territori, a causa del moviment creixent de gent pel territori de l'imperi romà.

Very excited to present our new published paper on the bioarchaeological and palaeogenomic analysis of two Pompeian individuals!! https://t.co/rn11gXpRnJ
Thanks to @olga_rickards @FabioMacciardi @t_pinotti @vivirviva @unitorvergata @LFGeoGenetics @BiologiaUniRM2

— Gabriele Scorrano (@GabrieleScorran) May 26, 2022

Tenia el bacteri de la tuberculosi

Un altre descobriment que han fet a partir de l'exploració de l'esquelet i l'ADN és que tenia lesions en una de les vèrtebres i seqüències d'ADN on solen haver-hi "Mycobacterium", el grup de bacteris als quals pertany el causant de la tuberculosi, "Mycobacterium tuberculosis". Això fa pensar que hauria tingut la malaltia abans de morir.

A més, dona força a la idea que, durant la Roma imperial, la tuberculosi era una malaltia endèmica que es va propagar per tot el territori, cosa que ja apareixia en escrits de metges de l'època, com Areteu de Capadòcia i Celi Aurelià.

Restes conservades gràcies a la lava

Les restes d'ADN s'han pogut recuperar perquè els materials piroclàstics que va alliberar l'erupció del volcà, principalment cendres i fragments de lava, han protegit les mostres de factors com l'oxigen ambiental, que les degrada.

Fins ara només s'havien pogut seqüenciar trams curts d'ADN de restes humanes i animals de Pompeia, però més de 19 segles després de la violenta erupció, la ciència ha permès conèixer una mica més una de les víctimes del Vesuvi.