L'acostament de Von der Leyen a l'extrema dreta omple de retrets el debat de candidats europeus

Brussel·les ha escenificat l'inici de la campanya de les eleccions europees amb un debat entre candidats de les principals famílies polítiques. N'hi ha hagut cinc: populars, socialistes, liberals, verds i l'esquerra. No n'hi ha hagut cap de l'extrema dreta populista ni dels ultraconservadors perquè cap d'aquests grups ha nomenat oficialment un candidat o "Spitzenkandidat".

Aquest terme en alemany es fa servir per referir-se al candidat principal de cada família i la persona que cada grup tria perquè presideixi la Comissió Europea. I encara que no hi hagués ningú de l'extrema dreta, d'aquesta qüestió se n'ha parlat, i molt.

La majoria de partits han traçat una línia vermella a pactar-hi. El socialista Nicolas Schmit diu que "no són partits democràtics perquè van contra les dones, contra les minories i contra els drets humans".

Els Verds, representats per Terry Reintke, avisen que l'extrema dreta és "la principal amenaça per a la seguretat de la UE, perquè volen atacar-la des de dins". També l'esquerra de Walter Baier avisa del perill de l'extrema dreta. I el liberal Sandro Gozi, diu que no entén "com el Partit Popular d'Ursula von der Leyen està disposat a obrir-se a Georgia Meloni o Vox, que estan en contra d'Europa".

El focus sobre Von der Leyen i el seu flirteig amb Meloni

L'únic partit que no ha tancat les portes a l'extrema dreta és el Partit Popular Europeu, que presenta de candidata a Úrsula von der Leyen, l'actual presidenta de la Comissió Europea. De fet, Von der Leyen ha exhibit mostres d'acostament amb els ultraconservadors de l'ECR (Conservadors i Reformistes Europeus), liderats per Meloni.

I no ha descartat seguir-ho fent la pròxima legislatura perquè, a parer seu, compleixen tres criteris que per Von der Leyen marquen si hi pot haver entesa o no. Els criteris són que siguin proeuropeus, pro-Ucraïna i a favor de l'estat de dret.

Per Von der Leyen, els ultraconservadors de l'ECR compleixen amb aquests criteris, però no els compleixen, insinua Von der Leyen, l'extrema dreta populista d'Identitat i Democràcia, el partit de Marine Le Pen.

L'extrema dreta serà un tema central d'aquesta campanya. Totes les enquestes donen per fet que augmentarà la seva presència a l'Eurocambra i que, molt probablement, tindran més capacitat d'influir en les polítiques europees si es debilita l'actua coalició de populars, socialistes i liberals.

Consens sobre la inversió en defensa

La guerra a Ucraïna ha fet canviar alguns esquemes a la Unió Europea. Es parla  de crear la figura d'un comissari de Defensa la pròxima legislatura i tothom està d'acord que la UE ha de preparar-se molt més en qüestió de defensa.

En el debat s'ha posat de manifest aquest consens. Curiosament, tots els grups, des de la dreta de l'EPP fins a l'Esquerra, estan d'acord que cal augmentar la inversió en indústria de defensa. Amb matisos, els de l'esquerra diuen que la despesa no ha de descuidar la inversió en polítiques socials i de cohesió. O que la inversió no pot ser il·limitada.

Però és evident que la defensa és un tema central de la política europea que veu urgent reforçar la seva seguretat. Una manera d'ampliar l'estabilitat és ampliar la UE i, en aquesta carpeta, també hi ha hagut unanimitat entre els candidats. Això sí, demanen reformar els tractats de la UE per funcionar amb nous membres.

En aquesta reforma podria incloure's l'eliminació del requisit de la unanimitat per prendre algunes decisions, especialment en política exterior. La candidata dels Verds, ha apostat per eliminar aquest requisit i així evitar que l'hongarès Viktor Orbán pugui bloquejar sistemàticament decisions dels 27.

Quinze dies per dibuixar el futur de la Unió Europea

Comença una campanya electoral que definirà la composició del Parlament Europeu i condicionarà les polítiques de la UE. En matèria de lluita contra l'emergència climàtica, per exemple, que ha estat un cavall de batalla de la Comissió Europea, però que ha anat diluint l'ambició. Els candidats pressionen perquè s'implementin les mesures per arribar a la neutralitat climàtica.

O les polítiques sobre migració. També ha estat tema de debat i ha quedat clar que malgrat que s'ha aprovat el Pacte per la Migració i Asil, aquesta és una qüestió que encara genera dubtes al voltant de la gestió que en fan les institucions europees.