"El disseny urbà mata": Barcelona, ciutat europea amb més mortalitat per l'efecte illa de calor

La impactant xifra de 6.700 morts anuals és atribuïble a l'augment de calor provocat pel disseny de les ciutats

Cori CaleroActualitzat

Asfalt, ciment, edificis... hi sumem el trànsit i el resultat és l'anomenat "efecte illa de calor urbana", un augment de calor a les ciutats provocat pel seu disseny i els materials que el componen. Concretament, dins d'aquesta illa de calor, a l'estiu, hi ha entre 1 i 10 graus més que a les zones del voltant. Això provoca la impactant xifra de 6.700 morts prematures anuals.

Resumint, les illes de calor són responsables directes del 4% de morts que hi ha durant l'estiu. Però aquesta xifra és la mitjana de les 93 ciutats europees estudiades per l'Institut de Salut Global, ISGlobal. A Barcelona la xifra s'eleva fins al 15%, que suposa 363 morts prematures.
 

Barcelona, la ciutat amb més morts per l'efecte illa de calor

I és que Barcelona i Màlaga, segons els investigadors, són les ciutats on l'efecte illa de calor provoca més morts. A la ciutat andalusa la mortalitat és del 12%. En aquest fosc rànquing hi ha també Palma, amb un 12%; Cluj-Napoca (a Romania), amb un 10%, i Budapest, amb un 9%. Però les segueixen de ben a prop Madrid, València i Sevilla.

 

"Les ciutats ens ofereixen un munt d'oportunitats, però, alhora, l'actual disseny urbà podem dir que mata. Perquè incrementa la calor, i la calor mata." 


Ho diu Tamara Iungman, investigadora d'ISGlobal i autora principal de l'estudi, que sosté que s'hauria d'actuar per revertir l'efecte negatiu del disseny de les ciutats sobre la nostra salut. I com més aviat millor, perquè òbviament l'escalfament global farà que els percentatges de mortalitat vagin a pitjor any rere any.

"Hem de començar a ser-ne més conscients i dissenyar ciutats per a les persones, més saludables i resilients al canvi climàtic", afegeix.
 

Morts evitables

De fet, l'estudi va més enllà i aporta dades científiques sòlides sobre les solucions. Aquestes morts es podrien evitar, sobretot augmentant la superfície arbrada de les ciutats. En concret, de mitjana, amb un 30% d'àrea verda amb arbres, s'evitaria un terç d'aquestes morts.

La bona notícia és que en algunes ciutats els arbres encara salvarien més vides. En el cas de Barcelona, augmentant la superfície arbrada fins al 30% es reduirien un 60% aquestes morts.

Destinar més zones als arbres, en la majoria de ciutats, pot semblar una tasca molt difícil. Però els investigadors no han deixat cap serrell per analitzar, i els seus càlculs demostren que és un objectiu perfectament factible en les 93 ciutats estudiades.
 

Més arbres i menys morts

 

De fet, on les illes de calor provoquen més morts, els percentatges de zones arbrades queden força lluny de les recomanacions dels científics. En el cas de Barcelona i Palma de Mallorca el percentatge és només del 8%. Màlaga té el 14% arbrat, Cluj-Napoca el 7% i Budapest el 13%. En el cas de Madrid, només té el 9% arbrat, València el 7% i Sevilla el 5%.

"Hem estudiat la disponibilitat d'espais, perquè sabem que les ciutats europees són força compactes, i la bona notícia que hem descobert és que un 30% de superfície arbrada és un objectiu possible i factible. Perquè, per exemple, hi ha un munt de places i parcs plens de ciment que s'haurien d'enverdir. Això passa molt en les ciutats espanyoles en general."


Altres mesures que proposa l'estudi són la reducció del trànsit de vehicles de combustió, l'increment de cobertes vegetals als edificis, el canvi de materials de construcció per altres que no acumulin tanta calor i fins i tot pintar les superfícies de colors clars que no absorbeixin tant l'escalfor. I, sobretot, mantenir en bones condicions els arbres que ja tenim.

"Hi ha moltes ciutats on hem detectat que un mal manteniment dels arbres en provoca la mort força sovint. Els arbres triguen anys, dècades, a créixer. Mantenir-los és una molt bona inversió que segur que ens estalviarem en morts i en despeses del sistema sanitari."

Per elaborar aquest estudi, els investigadors van analitzar els registres diaris de temperatures urbanes i també les rurals de 93 ciutats europees. Van simular un escenari sense efecte d'illa de calor urbana i en van estimar les morts prematures. Després, van comparar les dades simulant un altre escenari amb un augment de cobertura d'arbres. El resultat era clar: més de 2.600 morts es podrien haver evitat, simplement, planificant millor les ciutats.  

ARXIVAT A:
Medi ambientUrbanisme Crisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut