El Consell Assessor per a la Transició Nacional presenta nous informes sobre el procés sobiranista

El Consell Assessor per a la Transició Nacional ha fet públics nous informes sobre el procés sobiranista. Els documents analitzen la gestió del deute i la distribució d'actius i passius, la política monetària, l'abastament energètic i el procés constituent.

El president del consell, Carles Viver i Pi-Sunyer, ha estat l'encarregat d'explicar-ne el contingut. Els interrogants sobre una Catalunya independent són molts. Una de les més importants és la distribució d'actius i passius. "En processos de descolonització, el nou estat no havia d'assumir el deute", però ara això ha canviat. "El nou estat ha d'assumir part del deute sempre que se'l compensi amb la transferència de béns". "Aquest tema està molt poc regulat en el dret internacional vigent. Acaba predominant la voluntat dels dos estats, juntament amb els creditors del deute i les autoritats monetàries internacionals", ha explicat Pi-Sunyer.

La distribució dels béns en comú es podria fer seguint diferents criteris: el percentatge de població, el pes del PIB català en l'espanyol, les inversions fetes per l'estat espanyol a Catalunya, el dèficit fiscal o, fins i tot, els incompliments de Madrid.

Hi ha altres elements a tenir en compte com consolats, ambaixades, bases militars, bases científiques, satèl·lits, patrimoni artístic... L'informe els analitza i proposa solucions de repartiment, en alguns casos, fins i tot s'aposta per compartir-los.

Un segon tema molt important és la política monetària. El Consell Assessor per a la Transició Nacional aposta per mantenir l'euro com a moneda "ni que fos pels costos molt difícilment assumibles de canviar de moneda". Davant una eventual sortida de la UE d'un hipotètic estat català, Pi-Sunyer ha remarcat que hi ha països fora de la UE que funcionen amb l'euro. Això seria possible a través d'acords amb les institucions comunitàries, com ja han fet altres països. 

A través d'aquests pactes, es podria accedir també a crèdits del Banc Central Europeu, amb l'única limitació de la quantitat de líquid que es podria sol·licitar i que depèn de les garanties que es donin. Caldrien reguladors. S'hauria de crear un banc central català i una autoritat catalana d'inversions i mercats. 

L'informe també diu que seria convenient "accedir a la nacionalitat catalana sense que això impliqui renunciar a cap altra". 

Sobre el procés constituent, el Consell afirma que una proclamació d'independència s'hauria de fer amb garanties que les institucions d'un nou estat podrien exercir les seves funcions dins el territori català.

L'informe preveu dos escenaris. Un, de col·laboració amb l'Estat espanyol. En aquest cas es faria la consulta, després eleccions prebiscitàries i una declaració solemne d'independència, un pas previ a la negociació amb Madrid. La creació de l'estat independent aniria en paral·lel a la negociació amb l'estat espanyol  

El segon escenari és el que no preveu la col·laboració. Es fa la consulta o unes eleccions plebiscitàries, però la negociació amb l'estat espanyol fracassa. Llavors s'hauria de fer una declaració unilateral d'independència (DUI) i un referèndum de ratificació de la proclamació de la indepenència en el cas que no hi hagi hagut consulta. L'estat espanyol podria aplicar la suspensió de l'autonomia o l'estat d'excepció i la suspensió de lllibertats. El suport internacional i la societat civil mobilitzada serien clau.

L'informe sobre l'abastament d'aigua i energia preveu que només un 5% del consum energètic a Catalunya prové de recursos energètics propis. Com la majoria de països europeus, Catalunya no té capacitat d'autoabastament de cru de petroli ni de gas natural, però, segons l'informe, disposa d'instal·lacions i processos apropiats per a la seva distribució. De fet, el sistema elèctric català podria garantir el subministrament del 100% de la demanda del mercat català i a uns preus un 30% inferiors als del sistema elèctric espanyol.