Músics i cantants interpretant boleros al Malecón, a l'Havana
Músics i cantants interpretant boleros al Malecón, a l'Havana (3cat)

El bolero se suma al tango, el flamenc i el reggae com a Patrimoni Cultural de la Unesco

L'entitat internacional també ha atorgat aquest reconeixement a l'òpera italiana o a pràctiques tradicionals com la preparació i consum del cebiche peruà

RedaccióActualitzat

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, la Unesco, ha declarat aquest dimecres el bolero Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La Unesco ha pres la decisió en la 18a reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que s'està celebrant a Kasane, al nord de Botswana, després de la petició de Cuba i Mèxic d'incloure aquest gènere musical a la llista. 

El bolero, "com a identitat, emoció i poesia feta cançó", és una de les 55 sol·licituds d'inscripció a la Llista Representativa que examina el Comitè al país africà.

Les músiques i les lletres d'amor i desamor s'han transmès de generació en generació i la Unesco valora que s'hagin convertit en una mostra d'identitat cultural.
 


Nascut a Cuba, també va arribar a Catalunya

El bolero va néixer al segle XIX a Cuba, i "Tristezas", escrita pel cubà José Pepe Sánchez a Santiago de Cuba el 1883, és la que és considerada la primera cançó d'aquest gènere.

Els primers boleros d'autors mexicans es van compondre a la península del Yucatán, i la primera obra que va tenir fama nacional va ser "Morenita mía", d'Armando Villarreal Lozano, el 1921.

El bolero va arribar també a Catalunya, amb grans intèrprets com Moncho, Dyango o Núria Feliu.
 

L'any 2018, aquest gènere musical va ser inscrit en el patrimoni cultural immaterial de Mèxic, mentre que Cuba va incloure'l a la seva llista el 2021.

El reconeixement de la Unesco ja va ser atorgat en el passat a altres ritmes. És el cas del tango, que l'any 2009 va ser inscrit a la llista, el flamenc, que va passar a formar part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2010, o el reggae, inscrit el 2018.
 

L'òpera italiana també és Patrimoni Cultural de la Humanitat

Itàlia també està de celebració. I és que la Unesco ha declarat l'òpera italiana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

L'entitat considera que aquest cant líric és una manera de cantar "fisiològicament controlada que potencia la capacitat de transmissió de la veu en espais acústics com amfiteatres i esglésies".

Una pràctica que, segons la Unesco, "afavoreix la cohesió col·lectiva i la memòria sociocultural": 

"És un mitjà d'expressió lliure i de diàleg intergeneracional, i el valor cultural és reconegut en l'àmbit nacional i internacional."

Per la seva banda, el ministre de Cultura italià, Gennaro Sangiuliano ha assegurat que "es tracta de la consagració oficial" del que els italians ja sabien: "El cant líric és una excel·lència mundial, entre les que millor ens representen a tot el planeta", ha afegit.

En la mateixa línia, el sotssecretari del Ministeri de Cultura, Gianmarco Mazzi, ha apuntat que aquest reconeixement premia 400 anys d'història com "una forma d'art" que porta la llengua italiana per a tot el món "mantenint-la viva".
 

L'Estat té 21 manifestacions de Patrimoni Immaterial

A partir d'aquest dimecres, la transhumància i la tècnica del vidre bufat a Espanya també són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La Unesco reconeix així, aquesta modalitat de pasturar que a l'Estat compta amb 125.000 quilòmetres de vies pecuàries que cobreixen tot el territori peninsular i de les illes. Aquest fet posa de manifest que és una pràctica estesa en totes les comunitats autònomes.

D'altra banda, es reconeixen les tècniques artesanals i les habilitats en la fabricació del vidre bufat, pràctica també arrelada en el territori.

Amb aquestes en són 21 les manifestacions culturals de l'Estat declarades patrimoni per la Unesco, i això permet que sigui un país candidat a ser membre del comitè l'any vinent:

Altres incorporacions  

A banda del Bolero o la transhumància, hi ha nombroses pràctiques, festivitats i tècniques tradicionals que s'han afegit a la llista representativa del Patrimoni Cultural de Immaterial de la Humanitat.

D'aquesta manera, la Unesco promou la diversitat de pràctiques i coneixements culturals de les comunitats i potencia l'aplicació de mesures de salvaguarda en col·laboració amb els portadors de les tradicions.

Reconeixements que aquest any, per exemple, s'han atorgat al cebiche peruà. Un dels plats més emblemàtics i apreciats de la gastronomia peruana a tot el món. Es tracta d'una carn marinada, normalment de marisc i peix, que s'amaneix amb cítrics. De fet, és una recepta de la qual existeixen diferents variants a la cultura culinària dels països llatinoamericans de la zona del Pacífic. 

 

ARXIVAT A:
Música
compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut