El 70% de les càmeres de vigilància no són útils: estan mal ubicades o no tenen qualitat

No és lo mateix reconèixer la cara d'una persona a través de les imatges d'una càmera de videovigilància que fer-ne la identificació facial, i el matís és significatiu quan s'ha de convèncer algú en un judici.  

Les càmeres de videovigilància poden ser per se dissuasives per a aquells que pretenguin robar o delinquir en propietats alienes. Ara bé, quan no aconsegueixen complir este objectiu --fer desistir el delinqüent amb la mera presència--, cal que tinguin uns mínims de qualitat i que estiguin estratègicament ubicades per ser eficaces.

Un 70% de les imatges que arriben al laboratori de la Unitat Central de Fotografia i Audiovisuals de la Policia Científica dels Mossos d'Esquadra que provenen de sistemes de videovigilància no els serveixen per poder fer els peritatges pertinents, per poder fer la identificació facial dels sospitosos d'haver comès delicte:

"No tenen la qualitat suficient", explica el caporal David Miró, cap de la unitat.

Però hi afegeix altres motius, com el fet que "moltes d'aquestes càmeres no estan ben ubicades, o el camp de visió és molt gran i això fa que les persones que hi apareixen estiguin representades en pocs píxels" i que es veuen tan menudes que no hi ha manera de distingir la part de la cara.

No és només un tema de qualitat de la imatge, tot i que recomanen que la qualitat sigui de 80 píxels. En moltes ocasions els propietaris poden veure com els han robat, com els han obert la caixa forta, com se'ls emporten les joies, quanta gent hi ha participat, però no hi ha manera de saber qui perquè la càmera enfoca tota una estança o perquè està ubicada a una alçada que no grava cap pla curt de la cara dels autors dels fets delictius.

No és lo mateix l'ús que en puguin fer els investigadors policials que els policies de la científica. En ocasions, l'investigador reconeix la persona que veu en les imatges de la càmera de seguretat perquè ja l'ha detingut en altres moments o perquè en té fotografies, o en imatges d'altres fets delictius. És una informació que li pot servir per resoldre el cas.

Ara bé, quan s'entra en la fase del judici o, fins i tot durant la instrucció, el jutge pot considerar insuficients estos indicis per firmar una detenció. "Veiem que cada vegada els jutjats són més exigents i ens demanen que aportem més càrrega de prova." Això es tradueix que el reconeixement de la persona no és suficient i el jutjat demana una identificació; és un peritatge que verifica la identitat de la persona investigada.

Per fer-lo, cal que sigui nítida la imatge no només de la cara en el seu conjunt, sinó de les parts de la cara. "Necessitem qualitat d'imatge perquè és un procés més minuciós. Necessitem veure els elements del rostre", aclareix el caporal.

Les instal·lacions que es fan en la majoria dels casos no tenen en compte que s'ha d'obtenir un pla curt i nítid de la cara i això passa tant en cases de particulars com en instal·lacions fetes per a grans empreses que hi inverteixen més diners. Estos plans curts, si tenen bona qualitat, són els que permeten fer l'informe pericial "que es regeix per una metodologia de criteris compartits entre tots els cossos policials i té un rigor validat".

Els Mossos d'Esquadra tenen un document amb recomanacions i una plantilla per poder saber si la càmera està ben ubicada i té la qualitat necessària per fer no només el reconeixement "que és fàcilment refutable perquè es guia per l'experiència de cadascú i el grau de familiaritat amb la persona que observem", sinó també la identificació.