El 22@, en crisi? Denuncien que gairebé la meitat de les oficines estan buides

Edificis en obres al costat d'edificis acabats, però encara buits. En molts, el cartell d'oficines per llogar. El paisatge que es veu en bona part dels carrers del 22@ revela una dicotomia: s'hi construeix molt, però s'hi instal·len poc.

Dues dècades després, l'aposta de l'Ajuntament de Barcelona per convertir el barri del Poblenou en el pol d'empreses del sector tecnològic està en entredit.

Un estudi fet per l'Observatori de Barris del Poblenou assegura que un 42% de les oficines ja construïdes estan desocupades.

"Un model de fracàs"

Un dels membres del col·lectiu, Albert València, assegura a TV3 que, 23 anys després, "el 22@ és un model de fracàs" i alerta: "Només s'ha construït un 30%, però encara queda moltíssim més per construir".

3⃣ Edificis sencers buits:
Hi ha casos d'edificis sencers BUITS. Alguns exemples
🔴Diagrame (Pere IV 105) 100% buit
🔴A111 (Àlaba 111) 100% buit
🔴Torre Pujades (Pujades 326) 87% buit
🔴One Parc Central (Marroc 33) 80% buit

Mapa per explorar-los tots!📌 https://t.co/a93HprGhvC

— Observatori dels Barris del Poblenou (@ObservatoriP9) September 27, 2023

València denuncia que per tirar endavant la transformació del districte s'ha hagut de pagar un preu molt alt i ara, considera, no està donant els rèdits que s'esperaven:

"El que hem vist els últims anys és l'enderroc de mig barri, l'expulsió de famílies, de gent afectada i també gent que ha hagut de marxar pels preus del lloguer. Tot plegat, per construir oficines que han quedat buides".

Excés d'oferta

Des de l'Observatori atribueixen la situació a un excés d'oferta i al fet que la construcció de nous blocs d'oficines respon a "la voluntat d'obtenir actius financers i no necessàriament a la demanda real":

"El negoci ja no és tant el d'obtenir rendes del lloguer de les oficines, sinó que als fons d'inversió els interessa fixar capital en forma d'actius immobiliaris".

Amb una part del barri encara en construcció i, en alguns casos, amb les obres aturades, consideren que encara hi ha marge per replantejar el model del 22@: "Proposem un model on principalment hi hagi habitatge públic, equipaments, zones verdes i economia productiva industrial, que també s'està fent fora".

València assegura que s'ha perdut bona part de la riquesa que tenia el districte: "De petita producció, de petits tallers, que no feien mal a ningú i que, alhora, també generaven teixit industrial i econòmic i donaven feina a gent que vivia al barri".

Els empresaris mantenen l'optimisme

Al districte s'hi han instal·lat 11.500 empreses que han generat 115.000 llocs de treball, que, per la seva alta qualificació, en alguns casos provoquen la mobilitat de professionals que s'acaben instal·lant al barri.

Des de l'associació empresarial 22@ Network, que reuneix les principals organitzacions del districte, es mostren optimistes. Ho explica a TV3 el seu president, Enric Urreta:

"Nosaltres entenem que a mitjans i finals del 2024-25 comença una recuperació, amb la construcció de nou habitatge, amb més ocupació de les mateixes oficines i el nostre èxit com a districte serà que la mateixa gent del districte treballi on té la residència."

La consultora Savills, especialitzada en el sector immobiliari, rebaixa al 23% la taxa d'oficines buides al 22@. La dada, tanmateix, representa el doble que les oficines disponibles que calculen que hi ha a la ciutat: l'11,36%.

D'altra banda, en un informe del maig posicionen el 22@ com el focus central de l'activitat a Barcelona pel que fa al mercat d'inversió d'oficines, tot i que admeten que en els últims cinc anys el centre de la ciutat ha guanyat rellevància, ja que ha passat del 5% al 38%.

L'Ajuntament rebutja canviar el plantejament urbanístic

També s'ha pronunciat al respecte l'Ajuntament de Barcelona, que ha admès que la demanda d'espais destinats a l'activitat econòmica al 22@ ha anat a la baixa, en part per la pandèmia i la proliferació del teletreball.

Això no obstant, l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, ha rebutjat d'entrada l'opció de modificar el Pla General Metropolità:

"Ara resulta que conjunturalment hi pot haver més oferta que demanda, pot passar, però canviar un plantejament urbanístic no és ni una cosa tan senzilla ni tan ràpida. I la ciutat també ha de vetllar per tenir espais econòmics."

A banda d'acabar de fer tots els edificis d'oficines previstos, el pla del 22@ contempla que un 30% del sòl de nova construcció vagi destinat a habitatge i equipaments.