Dones que decideixen no treure's els pèls de la barba: "Em sentia esclavitzada"
La Mar i la Cristina han acceptat el pèl que els surt a la barbeta i han decidit no fer res per evitar-ho
Pels cànons socials, el borrissol facial o la "barba" mai han estat atributs associats a la dona, la qual cosa pot generar vergonya o incomoditat a les que en tenen.
La Mar Llop i la Cristina Almirall van decidir trencar els estereotips marcats per la societat i deixar que els creixés la barba que els surt.
Amb l'objectiu de compartir les vivències i les inquietuds de portar barba, com les miren i com es miren i, sobretot, per lluitar contra una idea de bellesa estereotipada, van unir-se sota el projecte Som Barbàrie.
Em dic Cristina, i des de fa un any he decidit deixar-me els pèls de la barba.
Em dic Mar i fa sis anys que vaig decidir deixar-me la barba.
A la Cristina li sortien pèls a la cara i va decidir no treure-se'ls més, encara que això signifiqués anar contra el que marca la societat.
"Jo en un primer moment me'ls volia treure perquè no coneixia cap dona que tingués barba o pèls al coll. Si no hi ha cap dona que tingui pèls a la barba, és que jo tampoc en dec poder tenir. No és només al meu voltant sinó a cap pel·li ni cap llibre no hi ha cap referència al món de les dones que tenen barba."
La Mar fa temps que va prendre la decisió de no fer res per deixar de tenir pèls.
La Mar amb pèls a la barba
"Em sentia com esclavitzada a haver-me de canviar o modificar per agradar, jo sentia que hi havia una pressió externa que em deia que no podia tenir barba."
La Cristina va provar tot tipus de tractaments per fer desaparèixer els pèls de la barba.
"Vaig provar de decolorar-me els pèls amb el làser, després també vaig trobar un altre tipus de làser, me'ls he tret amb cera, amb fulla... fins que va arribar un dia que em vaig preguntar per què feia tot això. Sortir al carrer fa por i fa por com et miraran, perquè és la teva cara, és la teva presentació a la gent i a la gent nova, també."
La Mar explica que la gent encara no tenen interioritzat que les dones poden tenir barba.
"Estaven parlant de mi, m'estaven descrivint dient 'sí, la Mar aquella noia que porta ulleres, que porta roba ampla', i l'altra noia deia que no sabia qui era, i una companya meva va intervenir i va dir: 'És la noia que té barba. No passa res si té barba, per què no dieu que té barba? Així és més fàcil.'"
Del desenvolupament exagerat de pèl en les dones, segons el model masculí, se'n diu hirsutisme. Ho explica la Cristina:
"Per internet i en terminologia de metges està catalogat com a hirsutisme. És molt fort, perquè posa que és una malaltia que afecta la bellesa, i és tenir pèls on no toca o associats amb el que és masculí. És una malaltia que afecta només les dones."
La Mar ha acceptat que la barba forma part d'ella.
"Tinc barba, és que la tinc i no em queda més remei que acceptar-la i acceptar-me tal com soc, i estimar-me."
La Mar i la Cristina expliquen que Som Barbàrie es crea perquè es puguin trobar diferents dones amb barba i mostrar que en són unes quantes i que es poden donar suport.
El grup, on estan convidades totes les dones que duen barba, es reunirà per primer cop el 23 de gener a Barcelona.
DONES BARBUDES, MANIFESTEU-VOS!!
BARBÀRIE (@sombarbarie) January 8, 2020
trobada de dones amb barba on volem parlar sobre les nostres vivències i la relació amb la barba #SomBarbàrie pic.twitter.com/t1WNV2xTZp
