Mitjera als jardins de Santa Caterina, a Gràcia, que entra en concurs (Ajuntament de Barcelona)

Donar vida a 17 parets mitgeres, el repte per a joves arquitectes que planteja Barcelona

La Fundació Mies van der Rohe i l'Ajuntament de la ciutat convoquen un concurs d'arquitectura internacional dotat amb 4,5 milions d'euros per finançar projectes als 10 districtes

Virgínia Arqué Nueno

Una mitgera és una paret lateral comuna entre dues finques veïnes amb un règim especial d'indivisió, que permet a cada part propietària carregar i aprofitar fins a la meitat del seu gruix.

Es calcula que a Barcelona hi ha unes 6.000 parets mitgeres amb forta presència a l'espai públic de la ciutat, que es mantenen dempeus quan un dels dos edificis que s'hi sustentaven desapareix. Es tracta de parets anònimes, divisòries de propietats i sense cap mena de protagonisme en l'aspecte exterior de l'edifici que, a més, generen deficiències tèrmiques i constructives als habitatges, ja que no són murs pensats per ser façanes exteriors.

Ara, coincidint amb les setmanes de l'arquitectura, que es celebren del 14 al 28 de maig a Barcelona i de cara a Capital Mundial d'Arquitectura que la ciutat ostentarà el 2026, la Fundació Mies van der Rohe i l'Ajuntament han llançat un concurs internacional d'idees per a joves arquitectes menors de 35 anys per transformar 17 parets mitgeres i millorar-ne l'espai públic.

Mitgera intervinguda a Tarradellas (Ajuntament de Barcelona)

La crida es fa conjuntament amb la UNESCO i la Unió Internacional d'Arquitectes i pretén deixar a la ciutat un llegat de la futura capitalitat de l'arquitectura en 17 parets mitgeres del municipi que ja s'han convertit en façanes, als 10 districtes de la ciutat, que ja no desapareixeran ni seran tapades per altres edificis.

Balcons pintats en una mitgera de l'Eixample (Ajuntament de Barcelona/Vicente Zambrano González)
Mitgera intervinguda amb el pla de remodelació de Barcelona (Ajuntament de Barcelona)

El projecte està dotat amb 4,5 milions d'euros i l'assumirà l'Ajuntament, excepte en aquelles propostes que incloguin l'obertura de finestres o balconades, que hauran d'assumir els propietaris de les finques, si accepten implementar-les. També inclou 52.500 euros en premis per als tres millors projectes de cada emplaçament. Les propostes es poden enviar des d'aquest dimarts fins al 5 d'agost i els guanyadors s'anunciaran el 25 de setembre.

L'arquitecta en cap del consistori, Maria Buhigas, ha comparat la transformació de la paret mitgera en façana amb el naixement d'una papallona:

"La façana seria una mena d'oruga que a través d'aquesta transformació convertiríem en papallona. Deixaríem de parlar de mitgeres, que en l'imaginari de tots té una idea de provisionalitat, perquè aconsegueixi la categoria de façana."

On són les mitgeres a transformar?

Per al concurs s'han seleccionat 17 parets mitgeres permanents, a partir d'un criteri de distribució territorial i buscant aquelles mitgeres amb un major impacte paisatgístic, sempre d'acord amb les propietats dels edificis en qüestió.

Els 10 emplaçaments escollits són els següents:

  • Plaça de Martina Castells, al carrer Hospital 128, 130, 132 i 138, a Ciutat Vella
  • Jardins de la carretera Antiga d'Hora, carrer Nàpols 103, 99, a l'Eixample
  • Carrer Quetzal 5-7 i 17-21, a Sants-Montjuïc
  • L'avinguda de Madrid, 161, cantonada amb Lluçà, a les Corts
  • Jardins de Marià Manent, Hurtado, 7 i Espinoi, 11, a Sarrià-Sant Gervasi
  • Jardins Caterina Albert, al carrer Rosselló, 379, Gràcia
  • Carrers Moratín, 6 i Dante Alighieri, 151, Horta-Guinardó
  • Placeta de Grau, Agustí i Milà, 55, Sant Andreu
  • Placeta de Charlot, Pare Rodés 27, Nou Barris
  • Espronceda, 321, Sant Martí 

 

Paret mitgera a restaurar al carrer Hospital, a Ciutat Vella, seleccionada al concurs (Ajuntament de Barcelona)

Entre els criteris d'avaluació del concurs hi ha:

► Millorar la qualitat urbana, creant noves façanes i reactivant les plantes baixes amb noves obertures dels locals i accessos de veïns, solucionant racons o espais susceptibles de mals usos.
►L'habitabilitat dels habitatges, amb l'obertura de noves finestres i balconeres que millorin la qualitat de vida dels residents.
►La sostenibilitat, amb la incorporació d'aïllaments tèrmics per augmentar el confort i millorar el comportament energètic dels edificis, o també la instal·lació de plaques fotovoltaiques o altres estratègies de generació d'energia neta.
►La biodiversitat, amb l'increment del verd vertical i la creació de nous hàbitats per a fauna protegida.


Barcelona, doble capital de l'arquitectura el 2026

D'aquí a un any i mig Barcelona acollirà dues grans fites arquitectòniques: la Capital Mundial d'Arquitectura i el Congrés Mundial de l'Arquitectura de la UIA, la Unió Internacional d'Arquitectes.

Mitgera amb les pintures de Salvador Dalí i el poeta Ignasi Iglesias (Ajuntament de Barcelona/Paola de Grenet)

Perquè en quedi un llegat, l'Ajuntament s'ha proposat implementar els projectes guanyadors en aquest concurs i també crear una maqueta a gran escala de la ciutat vinculada a un espai de reflexió i difusió de l'arquitectura.

 

ARXIVAT A:
HabitatgeAjuntament de BarcelonaArquitectura
Anar al contingut