La "ç" és una de les parauls representatives del català, tot i que és compartida amb altres llengües
La "ç" és una de les lletres representatives del català, tot i que és compartida amb altres llengües (3Cat)

D'on ve la ce trencada? Els secrets d'una lletra documentada en català fa més de mil anys

Els estudiosos descarten que l'origen sigui un manlleu del castellà ni la fusió amb una zeta i defensen que el traç que trenca la lletra "ce" havia estat una "i"

Actualitzat

El 3 de març se celebra el Dia de la Ce Trencada. La diada s'ha fet escaure en aquest dia perquè és el dia terç del mes de març, i així tots dos contenen la grafia homenatjada.

La lletra "ç" és una de les grafies que representen el so de la essa sorda. L'ortografia catalana diu que és una grafia modificada de la ce amb un diacrític, el trenc. Està envoltada d'un toc de misteri que sovint desperta curiositat.

L'origen, per exemple, ha generat debat. Dos dels erudits que l'han estudiat són els paleògrafs Tània Alaix i Jesús Alturo. En una entrevista al 324.cat, han explicat que el resultat de la seva investigació acadèmica ha fructificat en el llibre "Lletres que parlen. Viatge als orígens del català", publicat el 2023.

Segons Alaix, el seu és "un estudi revolucionari" en què es recullen "els primers batecs del català" amb personalitats com sant Pacià, bisbe de Barcelona, que el segle IV ja feia escrits en llatí amb presència de paraules protocatalanes. 

"Estudiant-ne els orígens, ens hem fixat en la ce trencada, que trobem per primera vegada a casa nostra en textos del segle XI"


"Inoçentes", la primera ce trencada en català

Expliquen que el primer exemple en català que s'ha trobat és l'any 1011 en un glossari (un diccionari primitiu) que acompanya el "Liber iudicum popularis".

Segons Alaix, hi ha una relació de paraules que conté el mot "innocuos" i, al costat,  la paraula explicativa "inoçentes", com a aclariment. El manuscrit d'origen català es conserva al monestir de San Lorenzo de El Escorial, a Madrid, on va arribar com a regal del bisbe de Vic.

La ce trencada emprada per primera vegada pel jutge i diaca Bonsom (© El Escorial, RBSE, ms. Z.II.2, fol. 274v.)

Alaix i Alturo van esbrinar també la persona que ho va posar per escrit: el diaca i jutge de Barcelona Bonsom, una persona activa a l'abadia.
 

Quin és l'origen gràfic de la "ç"?

Jesús Alturo explica que el nostre alfabet deriva de la llengua romana i del llatí: "No ha estat sempre constant en el nombre de lletres i la grafia ce es va introduir el segle III aC."

La zeta i la i grega es van adoptar a partir del segle II aC i va ser degut a la influència cultural grega sobre Roma. "Les paraules gregues contenien molt sovint aquestes dues grafies", concreta Alturo. 

"La ce trencada no era necessària en la llengua llatina i es va introduir en llengües neollatines, les derivades."

La teoria tradicional que s'havia acceptat fins ara és que la ce trencada derivava gràficament d'una transformació de la zeta, expliquen els experts. "O fins i tot, que era una fusió de la zeta i la ce. Això està desestimat."
 

No és cap préstec del castellà

Les teories acceptades sobre la formació de la ce trencada espanyola s'han aplicat al català, però aquests estudiosos consideren que el trenc de la grafia catalana no és res més que la "i" llatina del grup consonàntic "ci".

"La idea tradicional és que havia arribat com un manlleu del castellà, però no és veritat."

Segons explica Alturo, la "ç" deriva d'una evolució gràfica d'un enllaç entre la ce i la i, quan tenen una pronunciació sibilant.

Posa un exemple: "La paraula llatina 'provintia' es pronunciava /provintsia/ i, amb el pas dels segles, la síl·laba 'ti' s'escrivia amb una mena de 'ce' i una 'i' que penjava. S'anomena enllaç gràfic. Amb el temps, la 'i' es va convertir en un traç, que actualment és el pal que trenca la ce".

L'origen gràfic és el mateix per a totes les llengües que l'utilitzen, siguin romàniques o no, com el polonès, segons el catedràtic. I afegeix que el fet que trobem testimoniada aquí a Catalunya l'any 1011 la ce trencada "vol dir que al segle XI hi havia una certa habitud a escriure ja en català".
 

Terraça i Ogaça

Aquesta lletra, diuen els experts, ens permet descriure amb més propietat etimològica determinades paraules.

Alturo també defensa que ciutats com Terrassa, des del punt de vista gramatical, fonètic i gràfic, ara s'escriuen de manera incorrecta.

"Prové del llatí 'terracia' i per tant la derivada hauria de ser terraça, amb ce trencada. És el mateix cas d'Ogassa, al Ripollès. La paraula d'origen és 'aquacia' i la derivada seria Ogaça."


La cua recta o corbada?

La ce trencada va ser molt popular a les xarxes quan una estudiant andalusa de català va fer un fil a Twitter que es va fer viral, amb milers d'interaccions.

Paloma Vargas s'havia adonat que el seu professor de català escrivia la "ç" amb un pal recte que travessava la "c" en lloc de fer una "ç" amb una cua més corbada. La curiositat d'aquesta tuitaire va generar molt debat.

Segons Alturo, que la cua sigui més recta o no és només una qüestió estètica i, en aquest cas, "no té interès científic".

El primer escriptor i la primera escriptora en català

El 2022, Xavier Graset va entrevistar Alaix i Alturo a "Més 324" perquè havien aconseguit identificar el primer escriptor en llengua catalana documentat fins ara: el subdiaca Ramon de Cabó.

Pots recuperar l'entrevista sencera:


Ara, expliquen que estan en plena difusió de la figura d'Alba Guibert de Riuprimer, la primera dona que han pogut identificar que va escriure en català. Coincidint amb el 8M, en faran una presentació amb tots els detalls a Santa Eulàlia de Riuprimer, a Osona.

Els impulsors d'aquest Dia de la Ce Trencada, el butlletí i la pàgina web RodaMots treballen per difondre el català des de fa 25 anys, i es van fer cèlebres amb el joc del Paraulògic. Alaix i Alturo coincideixen a dir que és una "idea magnífica" que ajuda a la divulgació de la llengua.

ARXIVAT A:
CiènciaCatalà
Anar al contingut