Dolors Puigdemont proposa un viatge al seu interior a través de 'Transparència endins', exposada al museu Can Mario
ACN Palafrugell - L'artista Dolors Puigdemont ha inaugurat al museu Can Mario de Palafrugell (Baix Empordà) l'exposició 'Transparència endins', a través de la qual proposa un viatge al seu interior. La mostra ha estat concebuda com una instal·lació d'afinitat entre la quarantena d'obres que la formen, creades majoritàriament a partir del 2006, i que barregen diferents tècniques i materials, com són la malla metàl·lica, el paper, la tela, la llana, la sal, el pa d'or, la fusta o les restes de poda, entre altres. A més, Puigdemont hi manifesta la voluntat d'expandir les seves peces cap a l'espai i cap al públic jugant amb les llums i les ombres, i incorporant projeccions audiovisuals a algunes d'elles. La mostra es podrà visitar fins al 31 de març.
Les obres que formen l'exposició són més suggestives que literals i es poden agrupar en diverses sèries o conjunts en què l'artista articula un joc entre elements binaris que es complementen entre ells: sòlid-transparent, metàl·lic-orgànic, rígid-tou, artificial-natural, moviment-quietud, llum-ombra, tàctil-visual, etc. Aquest equilibri replica la tensió entre la superfície i el fons a la qual fa referència el títol de la mostra, 'Transparència endins', i ens convida a descobrir el món interior de l'artista, construït a base de records i vivències molt íntims i personals, però amb els quals tots podem connectar.
La trajectòria artística de Dolors Puigdemont s'ha mantingut sempre constant i les seves peces s'han mostrat de formar regular en nombroses exposicions des dels anys vuitanta. La seva obra, malgrat ser notablement multidisciplinària, actualment es pot considerar escultòrica, sempre que l'interpretem de la manera més àmplia possible i en el context de les pràctiques contemporànies. En aquest sentit, la historiadora de l'art i autora dels textos del catàleg d'aquesta exposició, M. Lluïsa Faxedas escriu: "les dones
artistes no han tingut por de posar en relació la seva obra amb la pròpia vida i el propi cos, proposant una aproximació més vivencial que la que ofereix la pura contemplació estètica; sense dubte, aquest és el camp ampliat en el qual hem de situar l'obra de Dolors Puigdemont".
Una de les peces més rellevants d'aquesta exposició es titula 'Merkaba daurat en record de Hilma af Klint' (2014), una dedicatòria amb què Puigdemont reconeix el deute amb aquesta artista sueca que els últims anys ha anat adquirint més significació per a moltes persones interessades en l'art. Merkaba es tracta d'un doble tetraedre de fusta pintada de color daurat, suspès del sostre i que gira sobre si mateix damunt un cercle de sal; un objecte que ens remet al concepte de geometria sagrada.
"L'homenatge que li ret Dolors Puigdemont, doncs, és en certa manera una forma de participar d'aquesta visió que en podríem dir transcendent de l'art, segons la qual tant el procés de creació de l'art com la seva contemplació no es limiten només a prendre o a admirar una sèrie de decisions purament estètiques, sinó que conviden a aprofundir i a endinsar-nos en una reflexió que té el potencial d'obrir-nos a altres maneres de comprensió", apunta Faxedas.
Així doncs, aquest obrir-se més enllà dels mecanismes racionals també pot ser un altre dels sentits possibles de 'Transparència endins'. I és que, les obres de Puigdemont ens fan traspassar superfícies i aparences per cercar més endins de les peces i de nosaltres, però aquest "traspassar superfícies" no només el trobem en un sentit figurat sinó que, per exemple, en 'Cossos' (2009), també el podem veure en un sentit físic: aquests sis elements geomètrics que giren sobre si mateixos, fets de malla de filferro, es converteixen en cossos gairebé transparents a través dels quals passa la llum i que, al seu torn, generen tot un entramat d'ombres que es projecten al terra i a les parets.
Per tant, llum i ombra passen a formar part de la mateixa peça i creen un espai totalment nou. Aquest joc de transparències enllaça perfectament amb 'La Casa del Riu' (2006) i la 'Casa de l'ànima' (2023), dues obres que són, al mateix temps, sòlides i lleugeres, i que funcionen com a refugis i llocs d'acollida d'elements que per se no poden ser reclosos: l'aigua i l'ànima.
En aquesta mostra, també hi trobem peces en les quals el principal material és el paper japonès, com, per exemple, 'Expansiu' (2009) i 'Lleixes i Moble de Manuscrits íntims' (2013-2017). En aquestes obres, Puigdemont mulla el paper en l'aigua de midó de fer bullir l'arròs, de manera que hi pot fer forats amb els dits i incisions, i separar-ne les fibres (que canvien la textura original) i, finalment, hi passa unes pinzellades de color. El resultat són unes obres transparents de gran subtilesa, de dimensions considerables, que presenta perfectament emmarcades dins uns metacrilats.
Per altra banda, 'Transparència endins' també està formada per obres més biomòrfiques com ara 'Gèrmens' (1989), 'Bosc daurat' (2012), 'Porta endins' (2018) i 'Eix-mundi 2' (2018). 'Gèrmens' és l'única obra clarament bidimensional de la mostra i la podem situar més aviat dins la tècnica de la pintura; també
és la més antiga i inclou una sèrie de vint peces en tècnica mixta sobre paper de cotó que al·ludeixen directament a la germinació. En les altres tres obres, la natura hi té una presència vital, ja que l'element principal són les restes de poda -fulles i troncs- combinades amb altres materials.
A partir de l'exposició 'Transparència endins', Dolors Puigdemont ens convida a aturar-nos i copsar l'essència i les formes que ens brinda la naturalesa: els cicles de la vida, els colors, la llum, l'ombra, l'aire, l'aigua¿ i a mirar més endins, no només de les obres, sinó també de dins nostre.
Dolors Puigdemont (Amer, 1950)
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, Dolors Puigdemont va fer estudis de postgrau amb Joaquim Chancho i Teresa Blanch, i ha exercit com a Catedràtica de dibuix a Batxillerat.
La seva obra s'ha ocupat de l'estudi d'elements de la natura i ha especulat entorn de la interacció d'aquests amb l'aigua, els efectes del creixement i les transformacions que provoca el pas del temps. Aquests estudis han derivat en la simbolització d'arbres, llavors, fulles i troncs amb pintura i en la construcció de columnes amb cilindres de roba amb la trama manipulada i llum, bo i recreant els arbres com a pilars d'energia que s'eleven com a projecció del raig/tronc.
Per dotar d'un corpus visual i material als seus pensaments o intuïcions, ha pres partit per diferents tècniques: dibuix, pintura, escultura, assemblatges, instal·lacions, fotografia o vídeo, per bé que també ha portat a terme performances, com ara l'embenat de branques i arrels ferides. En els seus últims treballs ha utilitzat malla metàl·lica i restes de poda de la natura del seu entorn per treballar a partir de la geometria platònica i al voltant de la interpretació simbòlica de les formes orgàniques. Darrerament, està explorant la creació d'obres per a exterior amb metall i vidre.
Artista habitual de la Galeria Eude de Barcelona i de les galeries Àngela Rodeja i Només Art de Girona, ha exposat individualment a la Galeria Pinyol de Reus, al Tinglado 2 i el Museu d'Art Modern de Tarragona, al Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, a Can Ginestar de Sant Just Desvern i al Museu d'Olot, entre d'altres. Així mateix, ha participat en nombroses exposicions col·lectives, personalment i com a integrant del grup d'artistes de Sant Just, col· lectiu per al qual també ha comissariat exposicions; i en fires d'art nacionals i internacionals, com la Triennal of Tapestry de ¿ódZ a Polònia (2007), i a més ha pres part en experiències com Lluèrnia (2015), a Olot; Natura i Art (2019), a Horta de Sant Joan; o Jardins de Llum (2022), a Manresa.
